TW
6

Llatinoamèrica té un alt grau d'analfabetisme, però lluiten per a deixar de patir-lo. Cuba va ser el primer estat que devers el 1960 va quedar lliure d'analfabets. La Unesco considera que un país s'hi troba quan els que no saben llegir ni escriure no superen el 3%. Altres països lliures d'analfabetisme són Veneçuela, Bolívia, Nicaragua, l'Argentina i l'Equador. El mètode que més s'ha utilitzat és el "Yo sí puedo": significa que és una afirmació que fa cada persona de la seva voluntat d'aprendre. A partir del nom, pretén donar seguretat als participants i fer pujar la seva autoestima. Aquest mètode és d'origen cubà i s'ha exportat a altres països.

Utilitza les noves tecnologies i parteix de la concepció que la pràctica és l'origen i el destí de la teoria. Va ser elaborat per l'Instituto Pedagógico Latinoamericano y Caribeño per intentar superar els mètodes tradicionals d'alfabetització. Pretén arribar als llocs més difícils amb pocs recursos. Es va elaborar en espanyol i ja s'ha traduït a altres idiomes per a posar-lo en pràctica. El mètode tracta d'establir relacions entre allò conegut i allò desconegut. Per tant, si se sap que els participants coneixen els nombres, han establert una relació entre nombres i lletres per a ensenyar a llegir.

També utilitzen símbols, perquè l'alumne sàpiga quan ha d'escoltar i observar, escoltar i llegir o escoltar i escriure. Utilitzen el principi pedagògic tan conegut d'aprendre fent. A Xile, utilitzen el mètode "Contigo aprendo", i, per ensenyar a llegir i escriure, a vegades usen alumnes de batxillerat, voluntaris. A l'Equador, per exemple, era un requisit per obtenir el títol de batxillerat haver alfabetitzat 10 persones cada estudiant. Tenien 190.000 alumnes que varen poder alfabetitzar quasi dos milions de persones.