“Si hi ha d'haver una sortida en l'agricultura, serà amb l'agricultura ecològica i local”

D'on neix la vostra inquietud per l'ecologia i l'agricultura?
Som de Son Macià, de casa pagesa i la meva professió és la d'ambientòleg. A ca nostra vaig néixer entre sacs d'ametles i garroves i fins i tot teníem sequer d'albercocs.

I des de quan us vinculau a l'agricultura ecològica?
Fa un any, d'ençà que em vaig incorporar a Apaema, l'associació de productors d'agricultura ecològica.

Quina és la tasca que duis a terme?
És una associació de productors i simpatitzants de l'agricultura ecològica. Allò que feim és intentar organitzar el sector, promovent i difonent els productes ecològics i els principis d'aquesta agricultura.

Com veis en l'actualitat aquest àmbit de l'agricultura?
No ens hem d'enganar: l'agricultura a Mallorca i a les Balears està en un moment molt delicat. Però és perquè tota la societat i el sistema que vivim és en crisi. Per això, hi ha gent que cerca altres alternatives. I de vegades ho fa amb èxit. És el cas, per exemple, dels grups de consum. Si hi ha d'haver una sortida a l'agricultura, ha de ser a través de l'agricultura ecològica i local.

Com estan els diversos sectors?
L'horticultura i la fructicultura tenen més demanda que oferta. Apoc a poc es va millorant la comercialització. El vi i l'oli també estan fent bona feina. Tenim pendents, en canvi, temes com l'ametla, la garrova i els cereals. També hi ha el tema de la carn, que moltes vegades s'ha de vendre com a convencional, perquè encara no hi ha mercat.

Com valorau el nou mercat ecològic de Palma?
Hem d'agrair a l'associació Lligams que hagi tingut la idea i hagi ajudat a organitzar el sector. Creim que el resultat és positiu. Hi ha una dotzena de parades i cada dissabte acaben tot el gènere que hi duen. Intentam que sigui, a més a més, un espai d'informació sobre els productes que s'hi comercialitzen.

I el mercat ecològic de Santa Maria quin paper hi ha jugat?
Va ser el primer. I potser un dels primers de tot l'Estat. Va ajudar que el sector començàs a caminar, generant un nou espai de difusió de l'agricultura ecològica.

Què és Aforavila?
Es tracta d'una pàgina web que ja estava en marxa des de fa un temps, però que ara la Fundació IBIT l'ha renovada i l'ha millorada amb la finalitat de convertir-la en una pàgina dedicada de manera especial a ser un mercat ecològic virtual. També hi ha informacions diverses. Com a mercat virtual és un lloc on el pagès penja els productes i en detalla el preu, les maneres de pagament o de distribució. L'objectiu és donar les màximes facilitats al pagès i al consumidor.

Com estau treballant en els menjadors escolars?
Ja hi ha hagut diverses experiències, però el que volem és organitzar els pagesos, muntar un sistema de distribució a les escoles interessades i organitzar la planificació de cultius. No tothom ha de fer de tot. Hi ha productors que ho tenen millor per fer ceba i d'altres, per fer tomàtiga. Tenim escoles que volen aliments ecològics, sabem les seves necessitats i podem planificar els cultius. Hem contactat amb mitja dotzena de centres amb un horitzó de 4.000 comensals i anam fent feina en aquesta direcció.

Podrà jugar un paper l'agricultura ecològica en la gestió del territori?
El sector primari és el major gestor de territori i no crec que hi hagi un futur sense reconèixer aquest paper. La fórmula del contracte agrari pot ser molt útil per reconèixer la tasca que fan els pagesos que duen a terme bones pràctiques ambientals.

És compatible aquest model de gestió amb l'ús de transgènics?
No, no hi ha dubte que no. Els transgènics sols beneficien algunes multinacionals. Hi ha d'haver un pacte entre les organitzacions agràries perquè els nostres dirigents es prenguin seriosament el tema i actuïn d'acord amb la declaració de les Balears com a zona lliure de transgènics, feta pel Parlament. No podem badar en aquest sentit.