D'ençà dels darrers decennis, la societat en què vivim s'ha avesat a viure de i pel lleure. De fet, malgrat que la conjuntura de crisi coetània condicioni el nostre dia a dia, sembla que no estam disposats a desprendre'ns d'aquesta nova cultura de l'oci. En aquest sentit, les generacions que just ara estan en procés de formació i creixement ja han nascut enmig d'aquesta atmosfera, la qual acostuma a condicionar distints aspectes de la seva quotidianitat: per exemple, els estudis.
Poc més o manco, aquesta és una de les principals conclusions que s'han extret de l'enèsim estudi referit a analitzar l'administració del temps lliure dels adolescents i infants que cohabiten en els nostres centres educatius. Segons l'informe presentat recentment per TNS-Demoscopia, els joves que tenen entre 8 i 16 anys passen diàriament una hora i mitja davant els llibres i més de quatre davant un monitor, ja sigui veient la televisió o gaudint d'alguna aplicació dels seus ordinadors o videojocs.
En general, la quantitat de temps que aquests adolescents passen davant un monitor tendeix a augmentar a mesura que s'acosten a edats més avançades, perquè molts d'ells deixen d'estar controlats pels pares durant part del temps que són a casa seva. Si ens fixam en la quantitat d'hores que hi destinen, veim que els alumnes que cursen Educació Primària n'hi dediquen gairebé 3,5 (una hora juguen amb algun videojoc, una altra estan connectats a internet i durant una hora i mitja miren la televisió), mentre que en el cas dels estudiants d'ESO n'empren gairebé 4,5 per a aquests afers (prop de dues hores mirant la televisió, durant 50 minuts s'entretenen amb la consola o l'ordinador, a més d'estar una hora i tres quarts cada dia connectats a internet).
Així com s'incrementa la dedicació a aquest tipus d'activitats, sembla que decau l'interès per l'estudi; en aquest sentit, set de cada deu infants que són alumnes de Primària asseguren que els agrada estudiar, mentre que a Secundària aquestes xifres descendeixen fins a quatre de cada deu. En efecte, pareix evident que els problemes tendeixen a magnificar-se quan ens endisam en la Secundària. De fet, el 50% dels alumnes d'aquest nivell assegura tenir problemes de concentració i, alhora, el 48% estudia escoltant música, un 45% diu que estudia amb gent a prop que parla, un 35% està connectat a internet i un 25% estudia amb la televisió en marxa.
Segons pareix, el panorama més habitual és aquell en què la mare es dedica a controlar les hores diàries que els fills són davant aquesta mena d'aparells, no debades, en el 40% de les famílies consultades per aquest estudi es reprodueix aquest escenari, mentre que només en un 3% dels casos és el pare qui es dedica a fer el control. En les edats més primerenques, sembla que existeix una certa necessitat de controlar de més a prop els infants en determinades hores del dia, sobretot per part dels pares. Així, habituar-los a seguir determinats hàbits que obstaculitzin el consum abusiu d'aquests aparells durant l'horari extraescolar pot ser una bona praxis.
Pel que fa als alumnes de Secundària, si bé s'espera que siguin una mica més autònoms i que sàpiguen optimitzar el seu temps, també resulta transcendent que se'ls marquin algunes pautes perquè no s'excedeixin en aquesta casta de pràctiques. Activitats físiques com ara l'esport o creatives com la música o la pintura poden ser bons substitutius d'aquestes noves dedicacions.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Efectivament, Balears és la penúltima comunitat en resultats dels alumnes (lloc 13è), però la 5a en despesa educativa. Què falla? Probablement la societat de la incultura: un mòbil o una Play Station abans que un llibre, massa TV, poc estudi a casa, uns pares despreocupats dels fills, etc. Això és el que falla!
Llegiu els resultats de l'informe PISA respecte de les illes Balears i Pitiüses. Els nivells de coneixements bàsics dels alumnes de les quatre illes cada cop baixa més. És un fracàs del sistema educatiu, sí, però també de la societat en general.