“Elles han de manar al llit” per evitar la sida a l'Àfrica

"Elles han de manar al llit". Així de clar ho té el director de l'Infectious Diseases Institute (IDI), Alex Coutinho, davant la paradoxa que el grup de major risc de contagi de la sida siguin les dones de les ciutats africanes, perquè no saben dir que no a les demandes sexuals dels homes ni exigir-los l'ús del preservatiu. El responsable d'aquest centre d'investigació sobre el VIH, ubicat a Kampala (Uganda) i amb el qual col·labora la companyia farmacèutica Pfizer, va confessar que, actualment, l'amenaça més elevada de noves infeccions se situa a les zones urbanes i és un 6% superior a l'existent a les àrees rurals. El sexe s'ha convertit per elles en "una mercaderia per aconseguir favors i privilegis, en la seva lluita per una millor qualitat de vida i un salari remunerat". "Això és una paradoxa, perquè no són les més pobres ni les més ignorants les que més es contagien, sinó aquelles que comencen a guanyar diners treballant a les ciutats", va assegurar.

Millores

L'expert, membre de la Iniciativa internacional per a la vacuna contra la sida, va afirmar que "l'accés de les dones al poder" requereix millorar-ne l'educació, l'accés als doblers i als recursos, però també que "siguin capaces de prendre decisions". "La darrera zona de la societat on les dones han d'assolir poder és a la pròpia habitació, en la vida sexual, també a Àsia i a Europa, per determinar el que un home pot fer o no ha de fer", hi insistí Coutinho, amb l'objectiu que, almenys, perdin la por d'exigir-los que usin condó.

Tot i que en la dècada dels noranta la prevalença de la sida assolí un màxim del 20% de la població ugandesa, en l'actualitat es col·loca entre el 6 i el 7% -uns dos milions de persones d'una població de trenta-. La mitjana de fills per dona a Uganda s'aproxima a set, mentre que elles constitueixen el 52% dels pacients amb el VIH del país, que, unit a la pobresa, les sumeix en un complet abandonament.

Encara que les malalties infeccioses afecten ambdós sexes, la veritat és que el denominador comú de les mares infectades és la solitud amb la qual afronten la criança dels infants, el sofriment i la marginació sense que, sorprenentment, això els impedeixi somriure. Comencen a tenir sexe abans, a 15 anys, per contra dels 17 dels homes, quan encara no estan totalment desenvolupades, de manera que s'agreugen les conseqüències de la infecció. A més, és més fàcil que es contagiïn perquè en els genitals femenins hi ha moltes més zones exposades al virus que no al penis.

Poligàmia

"A l'Àfrica, sovint un home té tres dones i, si és seropositiu, en contagiarà la resta", comentà Coutinho sobre un continent on la poligàmia és freqüent encara. Zahara té 28 anys, quatre fills i viu tota sola al barri immund de Kalerwe als afores de Kampala, des que va descobrir que tenia el VIH i la seva parella no va voler tornar a saber res d'ella ni de la resta de la família. És una història que, desgraciadament, es repeteix contínuament als països en vies de desenvolupament.

Si no fos per la seva mare, que la va dur a l'hospital, probablement hauria mort a ca seva, un petit quadrilàter ple de llits on el fang ho inunda tot i amb prou feines hi entra l'aire. Del no res, perquè res no tenen, l'anciana treu un carràs de plàtans per agrair a un grup de periodistes internacionals que acaba de visitar l'Institut de Malalties Infeccioses el fet d'haver "salvat la seva filla", perquè així ho interpreta, ella.

Zahara és un dels 10.000 pacients amb VIH i altres malalties concomitants que cada any reben tractament i seguiment a l'IDI, un centre d'excel·lència creat el 2004 i amb el qual la companyia farmacèutica Pfizer col·labora de manera altruista. Aquí s'atén gratuïtament els pacients, el 65% dels quals són dones, majoritàriament pobres, mentre s'investiguen les millors pràctiques relacionades amb el VIH i s'ofereix formació d'alta qualitat per als professionals sanitaris. De fet, s'han preparat ja uns 5.000 treballadors de 27 països africans per dur a terme projectes d'aquest tipus.