González i Font, amb les eurodiputades socialistes Maria Badia i Teresa Riera, i l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa, a la capital europea.

TW
29

La "persecució institucional" que el Govern de José Ramón Bauzá està mantenint en contra del català ja ha arribat a oïdes d'Estrasburg.

Les responsables de fer córrer la veu han estat Magdalena González i Antònia Font, en qualitat de representants de l'STEI-i, sindicat majoritari entre els professors i de l'Assemblea de Professors en català de les Illes Balears.

Ambdues representants han exposat aquesta controvèrsia a l'intergrup de minories del Parlament Europeu, i ho han fet sota els auspicis de les eurodiputades socialistes Maria Badia i Teresa Riera, així com de l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa.

"S'està produint una persecució institucional" a la llengua catalana, ha assenyalat Antònia Font, després de denunciar que "Bauzá ha tancat la RTV de Mallorca, ha reduït la presència del català a l'autonòmica IB3 i no permet la recepció de TV3".

Notícies relacionades

També ha acusat el Govern del PP de Balears de "voler traduir al castellà els topònims dels pobles i ciutats en contra de la història", la qual cosa serà possible degut als diversos canvis normatius que introduirà pròximament el Govern Bauzá.

Magdalena González, en la mateixa línia, ha reivindicat "el dret dels ciutadans que formen part del territori lingüístic de parla catalana a poder viure en català a tots els àmbits".

Un altre argument sobre "el desistiment de responsabilitats del govern de Bauzá" assenyalat per les representants dels professors ha estat el projecte de reforma de la Llei de la Funció Pública perquè el català sigui just un mèrit i no requisit a l'hora d'accedir a l'Administració.

Els eurodiputats de l'intergrup de minories del Parlament Europeu han decidit remetre una carta al Govern balear i escriure igualment una pregunta parlamentària a la Comissió Europea per demanar informació sobre la denúncia.

L'escriptor i filòleg Jaume Cabré es va dirigir fa uns dies al president del president de l'Eurocambra, Martin Schulz, per explicar-li la problemàtica de la llengua a les Balears i demanar que atengués les peticions al Parlament Europeu.