TW
113

Juristes i comunitat educativa coincidiren ahir que "els llaços no són banderes ni cartells, sinó un símbol", i que la Conselleria d'Educació no diu res de llevar els llaços quadribarrats. Aquesta és la resposta a la circular enviada als centres educatius des de la Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives del Govern.

El document requereix als directors i directores "la retirada d'aquells elements (banderes o cartells) que excedeixin l'exercici de l'autonomia dels centres".

La secretària d'Ensenyament Públic de l'STEI-i, Maria Antònia Font, recordà que "el que hi ha penjat és un símbol comú de la Corona catalanoaragonesa i no una bandera". I afegí que "són llaços com els de lasida, de la pau, de la dona o de la no-violència, símbols a favor d'una causa".

Una altra crítica en relació al document és que la Conselleria parla "d'elements que excedeixin l'autonomia de centre", però segons fonts jurídiques "és la Conselleria qui posa en perill l'autonomia dels centres si no respecta decisions preses als claustres i als consells escolars". És més, segons aquestes mateixes fonts, "en el text parlen de garantir l'adequat equilibri de tots els drets constitucionals, però amb aquesta ordre van en contra de l'article 20 que garanteix la llibertat d'expressió".

És per això que els responsables de la campanya "Enllaçats pel català" animaren ahir tots els centres a mantenir els llaços i, a aquells que només tenien una senyera amb les quatre barres, que els donin forma de llaç.

Notícies relacionades

Els directors es defensen
L'Associació de Directors i Directores de l'Educació Secundària de Mallorca (Adesma) defensà ahir que "els llaços no alteren la vida acadèmica dels centres".

Els directors, als quals la Conselleria adreça concretament la circular, asseguraren a través d'un extens comunicat que "el llaç és un símbol ja utilitzat en altres campanyes cíviques que vol cridar l'atenció. En aquest cas, el llaç quadribarrat fa visible un dels trets identificatius dels nostres centres que ja ha estat recollit en els projectes educatius".

Adesma indicà que una evidència del consens lingüístic que es viu a les Illes és el fet que, "en els resultats de les avaluacions de diagnòstic en competència comunicativa, les dues llengües estan en igualtat quan mesuram resultats a 4t de Primària i 2n d'ESO".

Els directors que es mostren en desacord amb la política lingüística del Govern defensaren la seva gestió tot assegurant que han hagut de dirigir els centres educatius fent front a retards en els pagaments i ho han fet "amb professionalitat i responsabilitat". I és per aquest motiu que subratllaren que "hem fet el mateix amb els llaços, perquè som professionals: vincular el símbol a la vida cultural del centre".

Ara, una de les possibles mesures que poden adoptar per no llevar els llaços és presentar un full de discrepàncies en resposta a la circular de la directora general, Mercedes Celeste, un procediment administratiu establert per respondre quan s'està en desacord amb una ordre.