La socialista Francina Armengol assumí personalment el debat i s'erigí en cap de l'oposició per anunciar que, si el 2015 tornen a governar, el primer que faran serà derogar aquesta llei i tornar al consens del 1986. Val a dir que la reforma de la Llei de funció pública, que s'aprovarà el proper mes, modifica la Llei de normalització lingüística. La reforma farà que el català deixi de ser necessari per fer feina a l'Administració i que la llengua pròpia deixi de ser d'ús preferent dels funcionaris. Per l'oposició, que ahir lluí llaços quadribarrats, això suposa de fet que deixi de tenir caràcter de llengua pròpia i que la Llei de normalització perdi aquest objectiu.
Armengol culpà directament el president Bauzá de "l'atac" a la llengua pròpia i li va retreure una "obsessió malaltissa contra el català". "Li molesta ser president d'una comunitat que té una llengua pròpia", li entimà. I acusà el PP de perpetrar un "atemptat" des de la "ignorància", de voler "mutilar" la identitat pròpia, de no conèixer la història de la terra. Afirmà que la llei té set antropònims, els dels set membres del Consell de Govern, autors d'un "genocidi cultural en tota regla". Sentencià que els populars empren d'excusa la llibertat per anar "contra el seu poble". I advertí que la ciutadania "jutja" la seva política lingüística i no l'avala,en vista de l'escassa elecció del castellà com a llengua d'ensenyament.
Com la socialista, el nacionalista Nel Martí insistí que no hi ha llibertat mentre el català no sigui obligatori com el castellà. "Només un lingüicida obviaria la situació de debilitat del català", afirmà. I augurà que el castellà passarà a ser llengua preferent de l'Administració, passa prèvia a la "substitució" lingüística. "Sense obligatorietat deixa d'haver-hi oficialitat", assenyalà el del PSM, qui advertí que el Govern llança un missatge clar: "El català ja no és una llengua necessària".
Per part del Govern, defensà la llei el conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés. El menorquí acusà l'oposició "d'incendiar" el carrer i afirmà que la llei no minva drets lingüístics i no va en contra de la llengua pròpia, "al contrari". Indicà que es compleix el programa electoral del PP i que l'objectiu d'eliminar el requisit de català és que puguin accedir a l'Administració els més preparats. Assegurà que l'escenari de l'any 1986, quan s'aprovà la llei de normalització, ha canviat i el català té ara "bona salut i un ús generalitzat". A l'Administració, afegí, està "absolutament normalitzat" .
Per part del PP, Fernando Rubio qualificà l'oposició d'"oportunista" i li retragué contradiccions del passat. Afirmà que la llei pretén convertir la llengua "en un estímul i no en un problema o obstacle" i que no es pot donar portada als bons professionals perquè no coneguin la llengua pròpia.
Al ple també assistiren els presidents de la Lliga i Convergència, Jaume Font i Pep Melià, sense representació. "Mai tan pocs havien fet tant de mal a tants", digué Font. "És un dia lamentable, perquè aquest Govern va en contra del país i de la llengua pròpia", afegí Melià. "El PP persevera en la voluntat continuista dels seus predecessors franquistes de continuar imposant la llengua castellana a l'Administració", sentencià el president d'Esquerra a Mallorca, Joan Lladó, en un comunicat.
L'oposició irrita Bauzá insistint en els seus negocis privats
Una nova pregunta de l'oposició sobre els seus negocis privats irrità ahir el president José Ramón Bauzá, que contestà al nacionalista Biel Barceló acusant-lo de no haver fet res durant un any i de dedicar-se a "embrutar el nom del president i amagar-se de la seva gestió". Bauzá, que insistí que no ha incorregut en incompatibilitats, acusà l'oposició de ser oportunista i demagògica i d'enganar. No fou l'únic punt de crispació que es visqué en la sessió de control, que s'anà escalfant a mesura que s'apropava el debat lingüístic. La socialista Francina Armengol també li va retreure l'"opacitat" i l'acusà de mentir a l'hora de declarar les seves activitats i interessos. "Està obsessionat a tapar els seus negocis privats i no a resoldre els problemes dels ciutadans" i "ocupa més temps amb els seus negocis privats que amb les Illes Balears", li digué. Bauzá acusà l'esquerra d'haver posat en perill l'estat del benestar. Però els debats tensos es repetiren també amb els consellers i dos d'ells obriren debats amb l'oposició. El d'Educació, Rafel Bosch, per defensar que no retalla el sou dels docents, sinó els complements. I el conseller de Presidència, Toni Gómez, per insistir en les acusacions a l'exconseller de Salut Vicenç Thomàs (PSIB).
38 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Trio nociu a la foto.
A mi em podeu dir catalufo i el que volgueu, em sento mallorqui, i també em sento espanyol, però amb això no vol dir que m'hagi de sentir Madrilenyo i anar en contra de la llengua propia de moltes ciutadanes i ciutadans de les Iles Balears, i com jo, molta gent, ja veig que de la intolerància en feis bandera i intentau insultar els que no pensen com vosaltre, que si catalufos, que si no se que, tota una mostra de falta de respecta, tan poc respecta com per la llengua, soun ben trists.
Ahir, el que va estar bé no sinó excel·lent va ser en PASTOR. Volem Pastor, res de Francines ni similars. Pastor-Melià-Font. El trio necessari per a les IB!
Venuts als catalanisme ! Quin oi ( fastic deis voltros)
És trist, però a partir d'ara hi ha moltes possiblitats que la paraula "foraster" sigui una paraula despectiva, cosa que mai no ho havia estat a Mallorca.
Mirau la foto: tres mallorquins renegats; i no els hi cau la cara de vergonya!
Sí, és cert que na Francina va estar molt bé ahir. Ara sortirà en Miquel Payeras a amargar la festa i dir que això li suposarà perdre vosts cap a UPyD. En fi.
Els traïdors i els renegats han cavat es seu parany. Barco! i tots anegats per tots es traïdors venuts en es Principat que tal dia farà un any Bauza els va tancar es pany (anònim 13-VI-2012) Molt Bé Sr Bauza amb dos collons !! MALLORCA i BALEARS, sense manipulació pancatalanista
Vamos a ver queridos catalinos, de que os extrañáis? Ni que os lo hubiesen dicho anteayer! Tanta imposición ha traído esto no lo olvidéis.
Lo que a mi més en dol - és veure com aquella campanya dissenyada per lo més caspós de Madrid i portada a terme a través de “El Dia del Mundo” de n' Inda com director i PJ Ramírez com a mentor s’està complint pas a pas. - que un grapat de 34 diputats, la majoria amb llinatge mallorquí ,no hagin estat capaços de veure com han sigut utilitzats i hagin caigut en la trampa amb les quatre potes.. - no trobar ni 10 diputats “peperos” amb una mica de seny i dignitat per defensar la seva gent. En canvi el que més m'enorgulleix es veure -Una gran part de la societat mallorquina que ha sabut respondre i fer-lis front sortint de la seva passivitat ( mai havia sentit parlar així a la nostre gent,sobretot als pobles) - una esperança de cara al futur: si el regionalisme moderat és capaç d'unir-se, retirarem "aquesta gent" de les institucions - ser mallorquí i haver recobrat el coratge per lluitar amb força per tot això que ens intenten robar PD Vos convido a repassar els diaris de “El Dia de El Mundo” dels anys 2003-2004 i veureu que deien i qui eren els amics i protegits d’aquesta gent : la majoria condemnats o imputats mentre ells segueixen anant per les tertúlies com a lluitadors contra la corrupció. José Ramón, vigila!!! Quan no els interesses et giren l’esquena