Tots els partits, llevat del PP, fan pinya pel català

Moltes gràcies Elisa per contestar a la carta de UPyD tal com es mereixen,crec no equivocar-me si et dic que molts ens hauria agradat contestar-los com has fet tu,però a vegades no trobem les paraules adients.Ara espero que aquests srs. tinguin la decència de reflexionar una mica sobre tot el que els has dit,( ja en tinc dubtes ja) però espero que ho facin.De nou moltes gràcies.

RESPOSTA A LA CARTA D'UPyD 1-L'atur és una gran preocupació, efectivament. Però més valdria ho recordassin al PP, que enlloc de lluitar contra el desastre, ofega encara més els treballadors i dedica temps i doblers públics a perseguir la llengua pròpia de les Illes. Qualsevol atac implica un gest de defensa, i això és el que feim. Si no hi hagués agressió, no hi hauria resposta. D'altra banda, preocupar-se per la crisi no implica ignorar la resta de problemes que ens afecten. 2-Si no creuen que s'hagi de defensar una llengua, és perquè la seva no està amenaçada. Poden viure en espanyol feliçment, mentre que nosaltres no podem viure en català a ca nostra. Comparar el futur de l'espanyol i del català és fer demagògia perquè les condicions d'ambdues llengües no poden ser més diferents. L'espanyol compta amb un Estat que la fa oficial a tots els territoris i única a les zones castellanoparlants, on no ha de competir amb cap altra idioma. Per si no bastàs, financia amb els doblers de tots (inclosos els catalanoparlants) la seva difusió, a través de l'Institut Cervantes, de l'ensenyament als immigrants mitjançant els consulats arreu del món, etc. Si estau en contra de defensar una llengua, ja podeu córrer a denunciar la despesa desproporcionada i inncessària per a difondre l'espanyol, que curiosament no sembla preocupar-vos gens en aquests moments de crisi econòmica. D'altra banda, el cinisme de les comparacions que esmentau està fora de lloc i demostra el menyspreu cap al nostre poble i cap a la cultura en general. Gràcies per a reconèixer que per a vosaltres el català no val més que una pedra, quan no només és la llengua materna dels nadius d'aquesta illa sinó també l'instrument de tota una cultura amb obres literàries de gran vàlua. Aquest menyspreu que demostrau és anticonstitucional, ja que a l'article 3r, la Constitució estableix que les diferents llengües de l'Estat seran objecte d'especial protecció. Si us sembla una bajanada i la voleu canviar, ja sabeu quins tràmits hi ha. Finalment, no es pot pretendre que la situació del català sigui fruit d'un procés natural d'evolució, perquè si està en perill és precisament per la política repressiva que l'estat espanyol ha practicat des de fa 300 anys, ja que, paradoxalment, els grans defensors de la Constitució com vostès són els primers en no respectar-la, almenys en qüestions lingüístiques. 3-Si el català ha sobreviscut mil anys, no ha estat precisament gràcies a l'estat espanyol i la seva política repressiva, des del Decret de Nova Planta, al franquisme o fins i tot la suposada democràcia en què vivim. S'ha prohibit el seu ús públic i fins i tot s'ha perseguit el seu ús privat des de fa 300 anys i la Constitució actual la discrimina en no donar-li els mateixos drets que atorga al castellà. Prentendre que una societat és bilingüe és una fal·làcia malintencionada. La gent pot ser bilingüe o políglota, però l'ús social només deixa espai per a un idioma (és una llei de la física). Quan dues llengües s'han de repartir aquest espai, es produeix una situació de diglòssia (funcions de prestigi i d'ús públic per la llengua imposada per l'estat; àmbit privat i familiar per a l'altra). En definitiva, que sempre es produeix una discriminació. Vist això, el més natural és que es prioritzi la llengua pròpia del territori, aquella que en el passat ha estat l'única parlada pels seus habitants i que ha estat desplaçada mitjançant la repressió militar i política. Si a Mallorca s'ha de discriminar una de les dues llengües, que no sigui la dels mallorquins. A Castella ben segur que no es discrimina el castellà, i és ben just i lògic que així sigui. 4- La qüestió de la identitat és subjectiva i, per tant, facin el favor de deixar als illencs decidir què és el que consideram un tret identitari. De forma natural i espontània, els mallorquins han anomenat “forasters” la gent castellanoparlant que arribava en successives tongades migratòries: no eren dels nostres no només perquè venguessin de fora, sinó per la llengua que parlaven (mai no s'ha emprat aquest terme per a designar la gent del Principat, per exemple). Recordem, de passada, que la primera colonització programada data de Felip Vè, que es veia incapaç d'aconseguir que els catalanoparlants es passassin al castellà, però no va ser eficaç perquè afectava només els funcionaris i es limitava a l'àmbit administratiu. El franquisme aconseguí imposar lentament aquesta majoria social castellanoparlant, gràcies també als mitjans de comunicació de masses i la brutal persecució política en tots els àmbits. En fi, la identitat es construeix a partir d'elements culturals comuns, el més distintiu dels quals és la llengua, i aquest fet no és exclusiu ni molt manco dels catalanoparlants. Fins i tot la identitat espanyola s'identifica amb la llengua castellana. La prova és la famosa frase que tots els mallorquins hem hagut de sentir qualque pic: “Habla español, que estamos en España”. 5- Si tan els preocupa la igualtat de drets, defensin el dret dels mallorquins a poder viure a ca seva en la seva llengua materna, un dret que no es qüestiona mai als andalusos, castellans o estremenys, visquin al seu territori o al nostre. Això inclou poder veure totes les pel·lícules i tots els programes de TV, poder trobar la mateixa oferta de llibres o de jocs infantils, poder rebre classes en un gimnàs, ser atès en un restaurant o en un hospital públic, etc, en la llengua materna, quelcom que els immigrants poden fer a Mallorca i no els mallorquins. Per què els drets d'un nouvingut han d'estar per damunt dels d'un padrí pagès malalt que té dificultats per a expressar-se en una llengua de fora que no és la seva? Ningú obliga la gent a venir a viure aquí. Mallorca és un pack que inclou els mallorquins i la seva llengua. Si no són capaços d'acceptar-ho, cerquin una altra destinació monolingüe, però no vulguin imposar els seus drets sobre els nostres per a discriminar-nos a la nostra pròpia terra. 6- No poden esborrar 800 anys d'història ni canviar els termes de la lingüística internacional. El concepte de llengua pròpia existeix i és vigent a tots els territoris, començant pels castellanoparlants. Que no tenen llengua pròpia Madrid o Valladolid? Perquè si no la tenen i ens hem de centrar en criteris demogràfics, aleshores l'àrab, el xinès, el rus i moltes altres llengües haurien de ser també oficials a Espanya. O, posats a triar, feim la passa d'adoptar la llengua internacional, l'anglès, com a oficial per criteris pràctics. No siguin hipòcrites. Si volen tenir credibilitat i semblar mínimament coherents, comencin per aplicar a les zones castellanoparlants el que volen per a nosaltres. D'altra banda, la normalització vol dir precisament tornar a la situació normal d'una llengua, que ha estat alterada per tres segles de prohibicions i repressió. Si no hi hagués malalts i ferits, no farien falta hospitals. La llei és necessària perquè la nostra llengua ha estat perseguida durant 3 segles. Moralment parlant, els castellanoparlants haurien de ser els primers en voler posar remei al mal que s'ha fet. I abans que ens diguin que tot això són paranoies victimistes, consultin les fonts escrites. La persecució política de la llengua catalana, de Ferrer i Gironés, és un recull molt il·lustratiu i del tot fiable d'aquest fet i, com que es cita la font i la seva ubicació, poden comprovar la seva autenticitat. 7- El consens lingüístic no va en contra dels interessos de ningú, de fet no hi havia cap polèmica lingüísitca fins que quatre fanàtics il·luminats del PP han decidit fer una croada per la sacrosanta llengua imperial, amb el cinisme que implica convertir les víctimes en botxins i viceversa. I la resta del partit, simplement hi ha vist un esquer electoral profitós. 8-Són partidaris del bilingüisme? I se suposa que qualcú s'ho pot creure això? Si tant defensem el bilingüisme, comencin per practicar-lo! És com si jo digués que som vegetariana mentre m'estic menjant una hamburguesa de vedella. De veritat pensen que poden tenir credibilitat? Vostés són monolingües espanyols, el que volen, és que nosaltres renunciem a la nostra llengua i acabem abandonat-la. El seu objectiu és el monoligüisme castellà per a tothom. D'altra banda, discutir la legitimitat de les plataformes i de les iniciatives populars com a argument resulta molt pobre i, una vegada més, molt hipòcrita. Que no dèieu al punt de dalt que creis que certs consensos polítics impliquen una traïció als interessos del poble elector? I no és just en aquests casos fer ús de la llibertat d'expressió per a denunciar-ho? Que potser UPyD no es mou contra la llei electoral perquè perjudica els resultats del partit? Estan pecatn, doncs, d'aquesta manca d'esperit democràtic de la qual ens acusen per mobilitzar-nos? Per què les seves crítiques han de ser legítimes i no les nostres? Però és que a més, aquest argument es basa en una manipulació grollera de la realitat. Vostés interpreten els resultats electorals segons el seu interès. Pretenen que creguem que tots i cada un dels votants del PP estan d'acord amb la seva política lingüísitca? Moltíssima gent els ha votat únicament perquè, des de la ingenuïtat i la desesperació, creien que era l'única opció per tal de sortir de la crisi. Gent que en altres circumstàncies mai no els hauria donat el seu vot. Però és que podem anar més enllà: com volen que creguem que cada vot pel PP implica un vot en contra del català si fins i tot hi ha fractures internes dins el partit per aquest motiu! Pretenen negar que una part del PP balear ha donat suport a la normalització lingüísitca durant dècades i que actualment s'ha creat un sector crític? Que no llegeixen la premsa? O simplement ignoren el que no els interessa. 9-Ningú els ha prohibit el dret constitucional a emprar l'espanyol, som nosaltres qui no tenim cap llei que ens doni aquest mateix dret a parlar la nostra llengua, ni tan sols al nostre territori. Nosaltres no tenim cap constitució que estableixi l'obligació de conèixer el català, tot i que se'ns obliga a conèixer el castellà. Tant de bo hi hagués igualtat lingüística a l'estat espanyol, com n'hi ha a Bèlgica, Suïssa o al Canadà, estats d'indubtable tradició democràtica. En conclusió, al seu text només hi veig demagògia, hipocresia i manipulació; i també intolerància, odi i menyspreu cap a la gent de la terra que els ha acollit, tot i no haver-los convidat mai. Molt trist tot plegat. Esper que entenguin que els mallorquins volem continuar existint des de la mallorquinitat i que no ens fa falta que ningú ens legitimi en el nostre dret a la supervivència. Si hem sobreviscut 800 anys, no ens rendirem ara. Molt cordialment, Una catalanoparlant.

UPyD. Fa tres anys vaig sentir vergonya per vosaltres, quan vàreu fer costat al Circulo Mallorquin acompanyant-los un dissabte dematí a una manifestació que va acabar al Born ón s´havia instal.lat la Fira del Llibre i molestant a les persones que gaudien d´aquesta fira. Vos he de dir que en aquells temps, jo estava pensant en votar-vos, però vaig poder comprovar a temps que sou uns enemics de la nostra Llengua i de la nostra cultura i per tant, enemics de Mallorca., i escrivint en Castellà a aquest diari no feis altra cosa que corroborar la vostra mentalitat colonitzadora i anti catalana. Anau a porgar fum i que vos voti na Rita!.

El psoE i associats les poques vegades que comanden aquí baden i depsrés tenim el que tenim, però bé la feina continuarà. Ara amb el pp tot sembla més clar. No només no fan res a favor sinó que van en contra. Així la gent se n'adona més fàcilment de l'amenaça.

Balears,no deixeu que us passi com a València,encara hi sou a temps.

Sa llengua catalana a n'en Bausà li serveix com a cortina de fum per entretenir sa gent que l'ha votat ara be, li convé tenir molts de feixos de llenya humida preparats perque es fum s'acaba.

Carta abierta a Moviment per la Llengua by Juan Luis CalbarroEstimados señores, Les agradecemos muy sinceramente su cortés invitación al encuentro con partidos en Sa Pobla el próximo día 15 en contra de la Ley de la Función Pública. Paso a detallarles nuestra posición con respecto al asunto que les mueve. 1. Para empezar, nos parece que la sociedad balear no entenderá que partidos y asociaciones malgasten tiempo y energía en problemas ficticios como el inexistente conflicto lingüístico cuando la economía amenaza con hundirse y arrastrar a buena parte de la población. Por supuesto cada quién es libre de escoger el objeto de sus preocupaciones, pero espero que no les parezca demagógico que les recuerde que en Baleares hay a día de hoy 100.000 parados y que eso, si algo tiene que ver con la lengua, será porque durante demasiado tiempo los políticos hayan atendido ese conflicto inventado antes que los problemas reales. 2. En UPyD no creemos que haya que defender ninguna lengua. Tampoco creemos que haya que defender los martillos hidráulicos, ni los contadores Geiger, ni las gomas de borrar, ni la norma ISO 690-1987 para referencias bibliográficas, ni la tecnología del sílex. Todas son herramientas más o menos complejas y hermosas que están ahí para usarlas mientras sirvan. No sentimos ninguna aflicción especial por la condición de lengua muerta del latín y nos parece inevitable que el catalán y el español caigan en desuso también algún día, cuando dejen de ser necesarios. Reparen en que digo desuso, no extinción; porque las lenguas no son, contra lo que podría parecer a tenor de ciertos discursos sin duda bienintencionados, organismos vivos. No lo son y, por lo tanto, no se extinguen. 3. En particular, el catalán es una lengua que ha sobrevivido a casi mil años de no ser oficial. Hoy es hablada por diez millones de personas en cuatro estados europeos, es oficial en el Principado de Andorra y en tres comunidades autónomas españolas, se enseña en las escuelas, se utiliza en la Administración en todos esos lugares y es vehículo de una literatura de gran vitalidad. Afirmar que está en riesgo de extinción sólo puede ser fruto de la ingenuidad o del deseo de engañar. Y basar en esa afirmación falsa -e incluso aunque no fuera falsa- una política de discriminación hacia quienes no tienen el catalán como lengua materna entra en el terreno de lo totalitario. Sin ambages. 4. Tampoco creemos -antes bien rechazamos- que las lenguas sean un elemento determinante de la identidad, que por supuesto nunca es colectiva -en una sociedad que no esté enferma o sojuzgada por el totalitarismo-, sino individual. Es un hecho antropológico que las lenguas no son por sí solas el ingrediente definitivo de las culturas, como no lo son las razas ni las religiones, y afirmar lo contrario es mitología, no ciencia; y además es muy peligroso. 5. Creemos que es un acierto intentar garantizar por ley el acceso al trabajo en igualdad de condiciones para los hablantes de ambas lenguas oficiales. Por tanto, no nos oponemos a la Ley de la Función Pública. 6. No sólo eso, sino que en UPyD -lo hemos dicho muchas veces- somos partidarios de derogar la Ley de Normalización, que nos parece negativa para las libertades, e incluso de desterrar del Estatuto el falso concepto de lengua propia, que como ustedes saben o deberían saber no corresponde a realidad alguna, sino a un concreto prejuicio ideológico sin fundamento científico. Queremos que catalán y español tengan el mismo estatus legal, cosa que hoy no sucede. 7. Estamos seguros de que el tan citado consenso de los partidos viejos en torno a la llamada normalización lingüística no es muy distinto a los consensos que existen entre esos mismos partidos, de manera igualmente mayoritaria o unánime, en favor de la incontinencia en el gasto público, o contra una reforma del sistema electoral que garantice la proporcionalidad en la representación, o contra la racionalización del estado autonómico (por ejemplo, haciendo desaparecer el Consell de Mallorca, las diputaciones provinciales y los ayuntamientos inviables), o contra la supresión de las ruinosas televisiones autonómicas… Consensos todos estos que se mantienen contra los intereses de los contribuyentes, de espaldas al sentido común y a lomos de la cobardía política, los complejos o la estrechez de miras, cuando no de un concepto inmoral de la política; consensos, sí, que sólo adquieren sentido en el contexto de una democracia muy imperfecta y en el seno de una clase política adocenada, desvinculada de la realidad y de los ciudadanos a los que hace ya mucho tiempo que se ha olvidado de representar. 8. Somos partidarios del bilingüismo y, sobre todo, de la libertad de elección lingüística, porque -por las mismas razones expuestas más arriba- las lenguas no tienen derechos. Son los ciudadanos que las usan quienes los tienen. 9. Creemos que el debate siempre es positivo, pero también que ya existe un foro de partidos, el Parlamento de las Islas Baleares -al que por cierto UPyD aún no pertenece- que goza de carácter institucional y de legitimidad democrática suficiente porque ha sido elegido por los ciudadanos. Establecer encuentros, plataformas o mesas de partidos al margen del Parlamento introduce confusión en esta o cualquier otra materia, puede dotar de protagonismo político y apariencia de legitimidad democrática a quienes sin duda no los tienen y atrae la atención de la prensa sobre entidades que efectivamente solo se representan a sí mismas. No es nuestra foto. 10. Por último, no podemos ocultar cierta inquietud frente a cualquier organización que, grande o pequeña, se viste de pueblo y se denomina a sí misma movimiento. Como ven, partimos de premisas radicalmente opuestas, y por ello ni nos parece de interés para ustedes ni resulta coherente con nuestro propio discurso que respaldemos con nuestra presencia un encuentro que, desde nuestro punto de vista, en el mejor de los casos nos distrae de las prioridades políticas del momento y, en el peor, promueve el recorte de las libertades de los ciudadanos de Baleares. Pese a ello, les deseamos mucha suerte en su deseo de ejercer su legítimo derecho de petición, un derecho que como españoles les reconoce la misma carta magna que prescribe -también- el derecho de todos los ciudadanos de nuestra Nación a usar la lengua común -el español-, ya que en UPyD respetamos todos los artículos de esa Constitución. Gracias de nuevo por la invitación y un saludo muy cordial.

Ai Margalida que ets de gonella, no fas mes que repetir-te com un lloro. Deixa de donar voltes allà mateix i explican's de on t'has tret allò de "ses nostres paraules illenques". No existeix CAP paraula a les illes que no es digui també a qualque indret d'altres terres de parla catalana. I encara que fos así aquestes diferències no són prou rellevants com per considerar la parla d'un territori llengua distinta a la parla d'un altra. A l'Argentina hi ha paraules castellanes que ningú fa servir a l'estat espanyol i no per això allà es deixa de parlar castellà. Si el que realment et mou a dir aquestes tonteries és la teva fòbia anticatalana n'hi ha prou en dir que els catalans no et cauen bé i deixa els raonaments lingüístics pels qui en saben.

El Català té una gramàtica dificil i molts no arriben a dominar-la. Totes les pegues amb el Català tenen el mateix origen.

Margalida-A Lleida a Girona a tarragona també és parla modalitats diferents i a cada poble i ningú es queixa i la segueixen conservant en la seva parla.Tampoc els andalusos ni els extremenys ni els aragonesos ni,,,, es queixen ,també tenen les seves modalitas de castellà.Clar,tu ja ho dius el mallorquí però quiiiin el de Pollença,Calvià,Inca,Manacor ,,,i Menorca,Eivissa,Formenteraaa no existeixen?