Com valorau la modificació de la Llei de la funció pública pensant en 5-10 anys endavant per a la societat balear?
En primer lloc, s'ha de dir que no es tracta d'una simple modificació de la Llei de funció pública, sinó d'un fet molt més greu: la ruptura unilateral i encoberta del consens unitari que representa la Llei de Normalització Lingüística aprovada per unanimitat el 1986, i amb un govern del PP! És una regressió tremenda als temps predemocràtics i contrària a la tendència universal cap a un plurilingüisme equitatiu i sostenible, en què cada llengua, en l'espai on és patrimonial, pugui tenir el màxim reconeixement -com a mínim, de primus inter pares- i mai no sigui una llengua subordinada.
Quins problemes més hi veis?
Aquest projecte de llei, a més, contradiu dos principis bàsics de l'Estatut d'Autonomia, encara que els esmenti en el preàmbul: no crea "les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears" (art. 4), ni els permet "accedir a la funció pública en condicions d'igualtat" (art. 14). Ni tan sols és coherent amb l'esment que fa de la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que diu clarament que no es pot donar preferència a cap de les dues llengües oficials...
Quin impacte creis que tindrà la modificació de la llei?
Si s'aprova en els termes actuals, aquesta llei provocarà d'entrada una fractura i una confrontació de conseqüències imprevisibles, sobretot en el context de crisi econòmica i social que vivim. És una insensatesa i una temeritat impròpia de governants democràtics seriosos. Serà molt difícil, després d'això, que es pugui recuperar el consens intercultural, cosa absolutament imprescindible en una societat tan diversa com la de les nostres illes.
El Govern ha dit que, per tal que els ciutadans puguin ser atesos en català, les persones d'atenció al públic en sabran. Què n'opinau?
Parlar és molt fàcil, però tots coneixem quines són les possibilitats reals d'usar la nostra llengua amb les administracions de dependència estatal, que es guien per aquest suposat principi: hi ha algú que pugui usar sense problemes el català davant dels organismes estatals, els jutjats, els cossos i forces de seguretat, etc.? Com es pot entendre, per exemple, que el projecte no consideri un requisit el coneixement de català per accedir als cossos de Policia Local i Policia auxiliar, que han d'estar contínuament en contacte verbal amb la gent del carrer?
Fa temps que s'ha comprovat que les persones que accedeixen a un lloc de treball sense acreditar uns determinats coneixements lingüístics, rarament els aconsegueixen més tard amb cursets voluntaris. Tot això són paraules buides.
Caldria eliminar el requisit del castellà perquè el català gaudeixi del mateix prestigi que el castellà com a llengua oficial?
No és això: el problema no és que es mantingui el requisit d'acreditar coneixements de castellà, sinó que es creï una desigualtat flagrant suprimint el requisit d'acreditar la llengua oficial pròpia d'aquestes illes, amb l'excusa que pot representar un obstacle perquè arribin a ser funcionaris persones "molt qualificades". El dia que s'hagin generalitzat els coneixements d'anglès, què dirien els espanyols si se suprimís el requisit d'acreditar coneixements de castellà per accedir a la funció pública estatal, a fi que això no representàs un obstacle als altres europeus "molt qualificats"? No ho trobarien inadmissible?
Què cal fer, doncs?
Tots els requisits que són justificats per a l'exercici d'una professió representen obstacles per a alguns candidats i avantatges per als que s'han sabut preparar de la manera adequada. La manera lògica de regular les exempcions a l'hora d'acreditar el coneixement d'una llengua oficial seria la inversa de la que adopta aquest projecte de llei: delimitar restrictivament les excepcions en què pot ser justificat que algun funcionari no necessiti conèixer (gaire) les dues llengües oficials.
Què pensau de la perspectiva que, a canvi que els pares puguin triar la llengua d'ensenyament primerenc dels seus fills, es trenqui el model d'escola en català?
El nostre model educatiu de conjunció inclusiva centrada en la nostra llengua com a vehicle d'aprenentatge respon a principis universalment reconeguts com els més vàlids: en qualsevol comunitat cultural no subordinada o colonitzada, la llengua habitual d'aprenentatge és la llengua històrica patrimonial de la societat corresponent, i això sempre s'ha de combinar amb els principis d'inclusivitat, respecte de la diversitat i no segregació en grups diferents, per motius lingüístics o d'altre tipus.
Creis que es dóna ara a l'Arxipèlag?
En aquest cas, també hi ha un consens essencial en l'acord de convivència democràtica sorgit de la transició: a l'escola pública, tothom ha d'acabar l'ensenyament obligatori amb un coneixement suficient de les dues llengües oficials. És la condició perquè quedi assegurada la igualtat d'oportunitats professionals i socials, perquè cadascú pugui usar públicament amb llibertat la llengua oficial que vulgui -sense que un altre digui que no l'entén- i, sobretot, perquè anem cap a una societat cohesionada, sense fractures ni confrontacions interculturals.
Com veis el model educatiu actual?
El model educatiu actual tendeix a assegurar aquests objectius, que són absolutament irrenunciables. Alguns han volgut donar a entendre que no s'arriben a tenir prou coneixements de castellà, però els resultats avaluats ho desmenteixen. Ara bé: no em consta que hi hagi hagut mai cap polític del PP que s'hagi interessat per comprovar si els coneixements de català, gallec o basc són satisfactoris. En els casos en què s'han fet comprovacions paral·leles, com en les línies en castellà i valencià de les escoles valencianes, s'ha vist que només les línies en valencià asseguren la doble competència (a més d'uns coneixements d'anglès més satisfactoris).
Com cal actuar per evitar danys irreparables?
En definitiva, pot ser bo que les escoles tinguin més mitjans per atendre la diversitat en els primers nivells educatius, a fi que tots els infants (de llengua familiar castellana o una altra) se sentin més acollits i l'escola sigui lingüísticament més inclusiva. Però pretendre que els pares a l'escola pública puguin triar la llengua habitual d'aprenentatge i evitar que els seus fills participin en un aprenentatge centrat en la llengua pròpia d'aquestes illes pot tenir conseqüències nefastes: en primer lloc per als mateixos nens, per a les seves relacions socials i per al seu futur professional, i sobretot, de nou, per la fractura social que podria comportar. Si en això també es trenca el consens, els danys poden ser irreparables. El PP va eliminar tot just entrar la Direcció General de Política Lingüística. A què creis que respon aquesta acció? Els governs del PP sempre havien respectat aquesta Direcció General. No sé a què respon, però és evident que cap altre govern anterior no ha fet una política lingüística més radical, més unilateral i mancada de consens, amb més costos socials i amb més imprudència temerària.
Què opinau de la defensa que fa el president Bauzá de les varietats lingüístiques de les Illes (menorquí, mallorquí, eivissenc i formenterer)?
En alguna ocasió ha mostrat que en té un coneixement escàs, encara que digui que les vol defensar, com quan va dir que a les Balears havíem de dir tassó i moix, i no got o gat. Aquestes dues paraules són precisament les habituals a Menorca, Eivissa i Formentera, i les primeres són més habituals a Mallorca. I tots ens enriquim coneixent-les i usant-les sense restriccions mentals. Des de l'Institut d'Estudis Catalans sempre hem cooperat amb la Universitat de les Illes Balears en un model de llengua que integra el respecte de les varietats locals i el coneixement de la varietat comuna o estàndard de la llengua. Les dues són complementàries i indispensables, i cadascú ha de poder triar, segons els àmbits de comunicació, les solucions més locals o les més generals. La proposta de model de llengua per a l'escola de les Illes Balears, d'Alomar i Melià, editada pel Cofuc el 1999, n'és un bon exemple.
I què opinau de la castellanització d'IB3, que ara només emet cinema en castellà?
Deu ser una mostra més de voler anar endarrere, com els crancs: precisament ara que la tecnologia permet escollir-ne diferents versions (l'original i les doblades), és contradictori que es restringeixin les opcions. No diuen que s'ha de respectar l'opció lingüística dels ciutadans?
Creis que som a temps de salvar el català? Com?
No siguem tremendistes. El català, en general i malgrat tots els obstacles polítics que li posen, és una llengua bastant sòlida. Un sociolingüista basc va dir que les llengües no es perden perquè no les adoptin els que no les saben, sinó perquè les abandonen els que les poden parlar. L'enquesta de 2010 de l'Ibestat indicava que a les Balears es produïa un procés gradual d'incorporació al coneixement i l'ús de la llengua catalana per part dels nouvinguts, i que no hi havia signes d'abandonament de la llengua per part dels que l'han apresa en família. El problema és que ara s'introdueixin unilateralment polítiques irresponsables i contràries als consensos inicials de la transició democràtica.
Malgrat tot el que fan, us mostrau optimista?
Encara que pugui parèixer ingenu, tenc alguna esperança que el PP recapacitarà. Si segueix per aquest camí de confrontació, que també s'està introduint en altres polítiques estatals, més enllà de la llengua, podria portar el país sencer a una crisi d'estat sense precedents i de resultats catastròfics. Però en el pitjor dels casos, hi ha molta gent que aguantarà ferm en defensa de la dignitat i del futur de plenitud que la nostra llengua té la capacitat i el dret d'aconseguir. I si tots ho volem, més aviat que tard ho aconseguirem.
On hem de mirar per no desanimar-nos?
Precisament enguany, que ha estat declarat pel Govern Any Antoni M. Alcover, no estaria malament que tothom -PP inclòs- rellegís la seva Lletra de convit de 1901, adreçada "a tots els amics de Mallorca, Catalunya, València i el Rosselló, a tots els amics de la gloriosa, de la potent, de la valenta, de l'estimadíssima llengua materna, parlada fa tants de segles en aquestes heroiques i nobilíssimes regions de l'antiga i famosa nacionalitat catalana".•
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A ver, este sujeto dice lo que dice porque su poltrona depende (como la canción de jarabe de palo que dice, depende... de que depende y otra vez depende...) de la PRESIDENCIA DE LA SECCIÓN DE FILOLOGIA DEL INSTITUTO DE LOS ESTUDIOS CATALINOS, ni más ni menos. Lo que le preocupa a nuestro amigo es que cuando se jubile este cargo desaparecerá, algo semejante a lo que les pasa a las lenguas muertas cuando dejan de existir.
Y que pinta este aquí?
"El dia que s'hagin generalitzat els coneixements d'anglès, què dirien els espanyols si se suprimís el requisit d'acreditar coneixements de castellà per accedir a la funció pública estatal, a fi que això no representàs un obstacle als altres europeus "molt qualificats"? No ho trobarien inadmissible?", diu n'Isidor. Idò jo crec que ho admetrien perquè amb aquesta política no es tracta de defensar es castellà sinó d'anar en contra des més dèbil. Si es castellà és dèbil davant s'anglès, ells defensaran s'anorreament des castellà en benefici de s'anglès, prèvia desfeta des català, és clar
No respongueu els escrits en foraster. Per què ens han d'imposar el bilingüisme? No en volem saber res, de l'espanyol.
¿Temeraria para quien? ¿Para los intereses económicos de ciertos lobbys de presión?
Hombre evidentemente con las declaraciones de este personaje evidencian que pronto se quedará sin forúm y se tendrá que ir a escardar cebollinos.
Bu..BU!!!... en BarTouomè ja lladra..... Quina por que fa!!! UUUUHHHHhhhhh A veuresi sou capaços de donar arguments tant vàlids i avalats com el d'aquest senyor i podreu començar a questionar segons que. Mentre vos estimeu esser ignorants, això si," imperiales" però ignorants , no teniu altra arma que la por i l'amenaça..... uuuuuhhhh...
La societat civil de les Illes Balears té una ocasió d'excepció per rememorar la figura de Mossén Alcover, no des de la versió historicista sino pràctica, fent difusió dels seus escrits esclaridors de les polèmiques que avui, com ahir, van acompanyar els camíns de la nostra parla. Els quemés estimam les nostres arrels tenim l'obligació de fer els possibles per fer llum no sols alsnostres polítics, democráticament el·legits per tothom, també per molts dels que no combregam amb les posicions d'una bona part dela societat que no arriva a entendre la riquesa del bilinguïsme
I mentre gent assenyada i sobretot, formada, com el Sr Isidor Marí fan declaracions en favor de la convivència el nostre govern es reuneix i el què és pitjor, fa cas dels freaks del "Sirco Baleá"... Un govern que hauria de començar a pensar en retirar-se vist que han aconseguit en un temps récord dividir la societat en dos bandols...
Interssant article, i interessant reflexió penso, llastima que alguns com ej Jose Ramon _Bauzà estiguin més per fer creixer el nombre d'aturats a les nostres illes.