L'Executiu de José Ramón Bauzá (PP) escollí Alaior, Menorca, l'illa on l'ús social del català és major, per aprovar un projecte que farà que l'idioma propi deixi de ser un requisit per accedir o promocionar en la funció pública i passi a ser només un mèrit en les proves. Quan entri en vigor la nova llei, l'única llengua que s'exigirà per fer feina a l'Administració (autonòmica, insular i local) serà el castellà (la Constitució obliga a conèixer-la). El català només s'exigirà, bàsicament, en l'àmbit docent i per a feines d'atenció al públic. Ni tan sols els policies locals l'hauran de saber si l'Ajuntament pertinent no diu el contrari.
La nova norma elimina tot l'entramat legislatiu que convertia el català, com a llengua pròpia de les Balears, en la llengua pròpia de l'Administració de les Illes. S'acaba, per tant, amb l'obligació legal de fer servir el català per part de les administracions, dels governants i dels funcionaris. Aquests darrers només estaran obligats a emprar-lo si l'administrat fa valer el seu dret de ser atès en català. Quan s'aprovi, per tant, els documents públics ja no hauran de ser preminentment en català ni en les comunicacions amb els ciutadans ni en les actuacions internes.
Tanmateix, el projecte també afecta altres qüestions, com els topònims, perquè modifica la Llei de normalització perquè puguin tenir també la forma castellana com a oficial, sempre conjuntament amb la catalana. La modificació respon a la petició feta per l'Ajuntament de Maó.
El projecte aprovat ahir i que fins ara ha aixecat una forta contestació social només inclou lleugeres modificacions respecte del tercer esborrany que s'havia donat a conèixer. Aquests canvis fan referència al manteniment de l'exigència del català en llocs de recepció al públic, d'atenció telefònica o d'informació a l'alumnat. La resta del redactat es manté, amb les excepcions conegudes per a personal docent, assessorament lingüístic, atenció al públic, per a quan es requereixi un determinat nivell de titulació acadèmica o per a tasques on es consideri imprescindible i que es determinaran en la plantilla laboral. Els ajuntaments, consells i empreses públiques podran exigir el català quan ho creguin necessari.
Després del Consell de Govern que es va fer al Consistori d'Alaior, el portaveu, Rafel Bosch, insistí que la reforma "pretén instrumentar les mesures necessàries perquè els processos de selecció permetin l'accés de les persones més ben qualificades i que superin les proves amb més nivell a l'Administració de les Illes Balears, sense que la falta de l'acreditació oficial d'un determinat nivell de català sigui, d'entrada, un obstacle".
209 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El colonialisme visible et mutila sense dissimular: et prohibeix dir, et prohibeix fer, et prohibeix ser. El colonialisme invisible, en canvi, et convenç que no es pot dir, no es pot fer, no es pot ser. "Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense." - Ovidi Montllor
Que és de feixuc el requisit de l'espanyol. En moments com aquest es nota més.
Balearium: dedica el teu temps lliure a revisar l'ortografia. "Banalidades" s'escriu amb "b". Jo som funcionària de carrera, per tant no ho pots dir per mi. Qui deu estar molt avorrida és la gent que ve aquí només per a insultar i ni tan sols respecta la llengua del diari i de l'illa.
Aqui algunos deben de estar desempleados, y ocupan su tiempo en vanalidades, que cansinossssssssss.
Estranya es aquesta gent que esta desubicada i que no tolera la normalitat lingüística del poble que les acull amb la llengua pròpia de les Illes, pobra gent, i quan de mal poden arribar a fer quan governen.
No és la meva constitució perquè no la vaig votar mai i després d'un quart de segle està tan blindada per a protegir la nació espanyola, els hereus del feixisme franquista i la monarquia, que és intocable, un fet del tot antidemocràtic.
Elisa corazón feliz día de la pepa, la madre de tu constitución.
Enhorabona, sabeu picar negatius. Ja és qualque cosa, perquè de raonar, res de res. El vostre silenci diu molt.
@Mallorquina de Fornalutx: Una vegada més, insults i atacs personals i zero arguments. Em pots dir on don prioritat a tot allò que ve de Catalunya? Un sol exemple concret per començar. Em pots dir quines mentides dic? (citació concreta, per favor). Si no em pots contestar, potser ets tu qui menteix i posa fals testimoni. La paranoia anticatalanista és del tot irracional. No tenc cap interès material en la llengua, no en trec profit econòmic en absolut, simplement l'estim perquè és la que es parlava a ca meva i la que vull que pugui parlar el meu fill. Per cert, existeix un estàndard balear, que és el que tenia IB3 i el que s'ensenya a l'escola.
Elisa, tu lo que ets és una venuda en es catalanisme, que dónes prioritat a tot lo que ve de Catalonia i no defenses realment lo nostro sinó tot lo català .. catasuneta, ses mentides que dius no ses hi creu ningú. COM DIU EN JORDI..SA NOSTRA LLENGUA DESPRÉS DES SEGLES I DES SEGLES NO ESTÀ EN PERILL .. LO QUE ESTÀ SÓN ELS INTERESSOS DE MOLTA GENT....bye bye .... nacionalistes catasunos .... bye bye, 30 anys de franquisme i altres 30 de nazisme nacionalista ... MALLORQUÍ i ses altres modalitats de ses illes SI -- CATALÀ standart NO