La formació política s'ha sumat a la iniciativa per reivindicar la llengua pròpia de les Balears, després que la Conselleria d'Educació hagi remès una circular als centres escolars demanant que retirin les senyeres, segons ha explicat en un comunicat.
Les banderes penjades pel PSM-IV-ExM es poden veure als balcons de les seves oficines al carrer del Conqueridor i de la plaça de Santa Eulàlia, de Palma.
El PSM-IV-ExM recolza l'autonomia dels centres escolars en l'elecció de llengua i en la llibertat d'expressió i el seu portaveu parlamentari, Biel Barceló, ha acusat al Govern del PP d'"inquisidor i intolerant" per intentar coartar els centres en demanar-los que retirin les senyeres, després de les protestes iniciades per la modificació de la Llei de Funció Pública.
El regidor de Palma, Antoni Noguera, ha reivindicat la senyera com a "símbol de la identitat lingüística i cultural com a poble" de les Balears i ha animat a la ciutadania a penjar també banderes. "No estam fent desobediència, estam contribuint a la dignitat del nostre poble", ha assegurat.
La coalició PSM-IV-ExM ha instat a més el Govern a reflexionar sobre la campanya dels llaços i banderes en els centres escolars.
21 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Biel, si el PP està al govern és també pel desastre de la vostra gestió els últims 4 anys, I TÚ ENCARA NO HAS DIMITIT!!!!!!!!!!!! POCA VERGONYA APROFITAT!!!! CONSTRUIM UNA ESQUERRA SENSE AQUESTS VIVIDORS!!!!!!!!!!!!!!!!!
Enhorabona Elisa,quina feinada...Pero ten olvidas de una cosa:aurias de demanar han es habitants de ses Balears quins son es simbols que estiman i senten com seus.Per mes que raonis,si es de aqui no mos sentim Catalans no aceptarèm ni es simbols ni ses ideas.Mem si vos adonau que es habitants de ses Balears tenen llengo,cultura i costums propias,que la defençarem sempre,i que percebem com una impociciò tant es simbols com ses ideas que es Catalanistas promoveu...VISCA MALLORCA I VISCA SES BALEARS.
1- SOBRE LA SENYERA, A TOTS AQUELLS QUE PRETENEN QUE NO ÉS NOSTRA: La senyera és el símbol més tradicional, aquella que es treia el dia de la Festa de l'Estendard, perquè és la que duien les tropes de Jaume I el 31 de desembre de 1229. Es poden veure a gairebé tots els escuts dels pobles mallorquins, pintades a bigues de la Seu i a infinitat de documents gràfics des de la Conquesta fins a l'invent de la bandera de les Balears. Ara supòs que em direu, que tots aquests testimonis gràfics són falsificacions dels imperialistes catalans... Sobre la senyera amb la barra blava: "Resumint el que hem dit fins aquí, l'escut amb banda blava va tenir un cert ús en alguns armorials i altres representacions heràldiques, però sempre —fins al segle XVIII— fora del país. Aquest ús exterior, així i tot, és minoritari en relació a la major utilització de les barres netes, tant com a representació de la monarquia mallorquina privativa com la no privativa. Tenim exemples de la utilització exterior dels pals nets com a representació del rei de Mallorca a l'armorial esmentat de Vermandois (1285-1300), a l'armorial Gelre (1370-1414), etc. A l'interior del país, tot dóna a entendre que la banda blava no es va usar mai fins al segle XVIII. Tota la documentació en aquest sentit mostra l'ús de l'ensenya barrada sense banda, tant pel que fa a representacions pictòriques com escultòriques (...) El Consell General Interinsular, organisme precedent de l'actual Govern de les Illes Balears, creat el 1978, l'adoptà com a emblema, i restà definitivament com a escut oficial de les Illes Balears el 1984 (Llei de l'escut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, BOCAIB n. 20, 10 de desembre de 1984)." (Gabriel Bibiloni, professor de la UIB). Sobre la bandera de les Balears, primer s'ha de dir que és un invent modern del regionalime, ja que el morat ni tan sols no té tradició heràldica, que es basa en l'escut de la cuitat de Palma: "La bandera que avui es considera de Mallorca va ser establida a començament del segle XX. L'Ajuntament de Palma dels primers anys de la centúria, desitjós de penjar al balcó de la Sala una "bandera mallorquina" els dies de sessió, i havent-hi polèmica sobre com havia de ser aquesta bandera, encarregà un dictamen a Benet Pons i Fàbregues, cronista de la ciutat, que va ser publicat el 1907 amb el títol de La bandera de la ciudad de Mallorca. Pons proposà una bandera amb els quatre pals més una franja morada amb un castell, interpretant un document de 1312 en què el rei Sanç instituïa un símbol per als jurats de la Universitat. La veritat és que el document ja era prou conegut i la historiografia anterior l'havia considerat l'origen de l'escut de la ciutat (quarterat). Per exemple, J. M. Bover a la seva miscel·lània redactada el 1825 reprodueix el document de Sanç i l'acompanya amb un dibuix quarterat amb les armes de la ciutat. La nova bandera de Mallorca va ser utilitzada com a símbol regionalista, especialment durant la II República. El projecte d'Estatut d'autonomia de 1936 establia a l'article 3 "La bandera de la regió és la de l'antic Regne de Mallorca". Amb tot, l'atribució d'aquesta bandera a l'antic regne de Mallorca és un mite derivat del caprici de Benet Pons. Abans de la seva creació pel cronista no n'hi ha el més mínim rastre documental, i sí únicament documentació (constant i ininterrompuda a partir del segle XIV) de les armes de la ciutat, sempre en forma quarterada i amb el castell sobre fons blau. " (Gabriel Bibiloni, professor de la UIB) Per acabar, proves visuals que les quatre barres tenen tradició a ca nostra: http://bibiloni.cat/simbols/documentacio.htm L'elecció oficial té motivacions polítiques, no es fonamenta en la tradició historica. Els partits espanyols sempre han volgut fomentar el seccessionisme i han intentat enterrar tot allò que ens lliga al Principat i al País Valencià. 2- SOBRE LA LEGITIMITAT DEL SÍMBOL ALS INSTITUTS I ESCOLES. La senyera és un símbol cultural i de la nostra terra, no d'un partit o d'una ideologia. El llaç no és una bandera, és un símbol de la lluita per una causa, com el del càncer, la sida o les víctimes del terrorisme. Si es penjàs un d'aquests, el darrer, per exemple, que es pot interpretar com a símbol d'una causa humanitària o d'una certa ideologia política, també us semblaria immoral? Vivim en una suposada democràcia on hi ha llibertat d'expressió. Els alumnes dels pobles volen fer classe en català per sentit pràctic (és la seva llengua materna i habitual) i els professors volem que sigui la llengua vehicular com s'ha votat a la totalitat dels centres públics. Si penjam el llaç als centres és perquè són el nostre lloc de feina i el lloc on es volen vulnerar els nostres drets i arraconar la nostra llengua.
Conec molts professors d'esquerres que parlen bon mallorquí que no volen veure aquests llaços a les escoles, igual que no volen veure creus ni cap altre senyal polític, per què pensen -i jo també- que l'escola no és un pati per fer politica, és un lloc per ensenyar. Per defensar la llengua no cal fer aquests dois, ni cap vaga de fam. Polititzar la llengua és la via més curta per què tothom l'odïi, com han fet PP, PSOE i sobre tot el PSM, que són els més curts de tots per què en tot aquest temps no han caigut en aixó, ben al contrari, una vegada i un altre amb la mateixa cançó...
Ses banderas catalanes fora, aqui tenim ses nostres tribarradas y tambe tenim una llengo, una identidat y una cultura. Som mallorquins mai catalans
No puede haber símbolos no oficiales en los centros públicos y el que no lo entienda es porque es muy corto. Mucho menos si con la presencia de esos símbolos se pretende criticar o descalificar la política ejecutada por el gobierno que dirige la Administración.---El proyecto lingüístico de cada centro ha de respetar el marco legal vigente; es decir, los reglamentos aprobados al efecto por el gobierno y cualquier proyecto lingüístico que vaya en contra de esas directrices del gobierno es nulo de pleno derecho. Y es ANTIDEMOCRÁTICO ya que vulnera un principio básico de un Estado de Derecho: el principio de jerarquía normativa. Los órganos de gobierno de un centro sólo pueden ocuparse de aquello para lo cual les autorizan sus normas de funcionamiento, que establecen sus competencias y no pueden cuestionar las normas jurídicas aprobadas por el gobierno de turno.
Si vols que els teus fills estudiïn en català molt bé, però respecta la voluntat dels que volen estudiar en castellà; saps lo que és la llibertat?, al govern ho hem votat tots,
Sa bandera catalana no és nostra i molts s'empenyen en què aquesta ha d'esser la nostra. Estan utilitzant als nins, als joves i a l'escola com edifici per fer les seves reinvindicacions legítimes però que no compartim. Si volem posar banderetes que les posin, però a ca seva, mai a l'escola de tots. Els edificis no són seus, s'estan apropiant de una edificació que no els hi pertany. Les llengües no estan per fer la guerra, la llibertat lingüística és lo més preuat que tenim, però no mos permeten aquesta genteta de tenir dret. Si jo vull donar que me contestin en castellà, qué passa que no tenc dret perquè som mallorquí i no català?
Mallorquins, Valencians i Aragonesos units contra es catalanisme annexionista i feixista. “Tot es meu suport. Sa bandera tribarrada del Regne de Mallorca !! Cap Amunt Mallorca i Balears lliure de se imperial catalanisme ¡¡ Som Valencians Mai catalans Si per defensar la meua milenaria llenguaValenciana si per defensar la nostra REAL SENYERA si per defensar les coses tipiques de la MEUA TERRETA soc un 'Feixiste', estic content de ser fasciste ¡¡SOM VALENCIANS!! ¡¡Mai catalans!! Amunt la nostra Benvolguda terreta Valenciana
No és "en favor" del català, sinó "en contra" d'una decisió política. A ca seva cadascú pot fer el que vol, però els centres educatius no són per fer política contra nongú, que és una cosa que els catalanistes i els esquerrans no han entès mai.