La pròxima batalla en la defensa del català tindrà lloc dimarts al Parlament, però es farà amb un públic d'excepció. L'Obra Cultural Balear hi ha convidat més de mig centenar de personalitats sensibles pel que fa al català, com l'expresident Cristòfol Soler i la rectora de la UIB, Montserrat Casas.
Demà passat al Parlament s'han de votar les esmenes a la totalitat a la modificació de la Llei de funció pública, que farà que saber català deixi de ser un requisit per arribar a ser funcionari. Si s'aprova, com tot apunta que passarà, saber la llengua pròpia de les Illes Balears serà just un mèrit. El PP té prou diputats per imposar el canvi legal, però l'OCB pretén mobilitzar la societat civil per recordar als parlamentaris que aquesta mesura té una forta oposició entre els ciutadans de les Illes Balears. Per aconseguir-ho, ha fet una crida a més de mig centenar d'intel·lectuals, polítics i personalitats conegudes, convidant-les a anar dimarts al ple.
Tant el PSIB com la coalició PSM-IV-E reclamen en les seves esmenes a la totalitat que es retiri la reforma de la llei. Quan es rebutgin, la norma es continuarà tramitant. Tot i que encara no s'haurà aprovat de manera definitiva, la votació de dimarts donarà el sus al pas del canvi legal per les comissions i al ple final, on, finalment, tot indica que s'hauria d'acabar aprovant.
El canvi legal implica el trencament del consens lingüístic que hi ha hagut a l'Arxipèlag durant els darrers 25 anys. Cal recordar que la modificació de la Llei de funció pública inclou refer diversos articles de la Llei de normalització lingüística, aprovada el 1986 per unanimitat i, a més, que el català deixi de ser l'idioma d'ús preferent a l'Administració.
El PP pretén mantenir la disciplina de vot en la votació amb l'argument que el canvi legal ja formava part del programa electoral amb el qual guanyaren la majoria absoluta en les darreres eleccions. Amb tot, hi ha discrepàncies dins el partit i no és clar que tothom respecti aquesta disciplina.
Dins i fora del PP tots els ulls miren el diputat popular i batle de Manacor, Antoni Pastor, que s'ha posicionat públicament en contra de la modificació de la Llei de funció pública que tramita el Govern de Bauzá però que podria no assistir al ple. A l'abril, va demanar al president que donàs llibertat de vot, en una carta, però no se'n va sortir. Si votàs contra la reforma, es podria enfrontar a un expedient per part de la formació o, fins i tot, a l'expulsió del PP.
Cal recordar que diverses protestes, com la vaga de fam de dos membres de Jubilats per Mallorca o la caminada de xeremiers d'Inca a Palma, reclamaven als diputats que votassin en contra d'aquesta modificació.
103 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A Suïsa no parlen Suís. A l'Estat espanyol es parlen més de 4 llengües. A les Balears només una. Una amb codi propi segons els qui en saben i tenen seny. Els governants estan ideolitzats i la imposen a cops d'ignorància. Visca la nostra llengua i cultura.
"Trolito": El concepte de llengua pròpia pot agradar o no, però no és quelcom opinable. Pot fotre a la gent criada en el fonamentalisme catalanofòbic que la llengua pròpia sigui la catalana, però, altra vegada, NO ÉS QUELCOM OPINABLE. Vivim en una societat estupiditzada per mitjans de comunicació inefables, per autèntiques màquines de desinformació i alienació, on tot allò que no agrada a segons qui s'ha de posar en qüestió contínuament. Idò no, ni la Terra és plana ni el Sol li gira al voltant (no ho feia encara que cremessin i tanquessin gent per afirmar que no ho feia). De la mateixa manera, el català i només el català escau (i ho fa a la perfecció) en la definició de "llengua pròpia" tant de Mallorca, com Menorca o les Pitiüses. Si no us agrada, és a la UNESCO que heu d'anau, i els explicau què és una llengua pròpia d'un territori per als freaks gonelles, els explicau com a Txitxo i els seus 28 no us barrufa el català i totes les pseudo històries catalanofòbiques que tant us agrada repetir com a lloros. En tornar, ens veniu a explicar a la gent normal què us han dit els que en saben. O és que la UNESCO està infiltrada pel totpoderós poble del català?? És açò que explicareu quan us hagin dit que podeu considerar el que us surti dels baixos, però que allò que definiu no serà un concepte sociolingüístic avalat universalment sinó ideològic. I és que els únics que s'oposen al coneixement són els que pensen en clau de fanatisme encegador. Crec que està clar que la majoria de gent no està, en aquestes alçades, pels vostres disbarats, així que faríeu bé de deixar de fer el ridícul. Posau nom i llinatges, en cas de persistir, a veure si no estau empegueïts de dir aquests desastres.
@Puntualitzador "És història. Les famílies passen la llengua de generació en generació fins arribar al present. Passa pertot arreu. A no ser que vengui un imperi i vulgui tallar aquesta transmissió intergeneracional per interessos polítics i econòimcs." És a dir, com va fer Jaume I, no?. Et repetesc la pregunta que sembla que no l´has entès. Perquè en Jaume I estava legitimat i "l´Imperi Espanyol" no. ? Quina diferència hi ha entre lo que va fer la Corona d´Aragó fa vuit segles i lo que fa Espanya ara?. Ja sabem la història, gràcies.
Pues lo llevan claro...
@Cabrit, fins a on? Fins al moment en què la llengua que es parla aquí va arribar. O sigui al XIII. I d'on venia? De Catalunya. I qui la duia? Els nostres avantpassats, els repobladors d'una terra que els cristians de la Corona d'Aragoó havien pres als àrabs. És història. Les famílies passen la llengua de generació en generació fins arribar al present. Passa pertot arreu. A no ser que vengui un imperi i vulgui tallar aquesta transmissió intergeneracional per interessos polítics i econòimcs.
nOLTROS..... no t'esforcis.... per cert.. no hauries de dir "panda" en lloc de "banda"???... o en la teva "iengo" són sinònims? Bé, és igual. El que no puc entendre és el per qué no dius colla o grapat de cegos... que crec que son ben mallorquins... o se diu maiorquins????
Exacte!!!!. Aixó se diu renegá de sa seva llengo i de sa seva identidad. Aquí tenim sa nostra propi llengo i sa nostra propi identidat i no necessitam que venguin ni catalanufos ni castellanitis i mós diguin aamb qui normalizar.mos. Sa nostra cultura es més rica que cualsevlo altra i teni una histori increible, lo que passa que no tenim nassos de voler investigá ses nostres rèls en on¡bjectividad, llògic, es "grans intelectualoides balears" han muiat d'es catalanufos i...... Anims a n'es balears de veres, no amolleu davant aquesta banda de cegos .
Mon pare, ma mare, perquè tanta gent renega de la seva llengua, és per ignorància és per maldat, qui perd les arrels, perd la identitat
Yo me pido una silla con mis banderas españolas y balear, no catalina. A ondearlas a la salud de xarecas wins joans elisas y todos sus amigos. Aixo será festa!
No en tenc conèixement del que han de fer les i els ciutadans per reservar una plaça a la sala de plens del Parlament de les Illes Balears. Si el President Bauzá convida a la seva gent, el senyor Martí de l'OCB convida a la seva i a Tófol Soler4, potser que a mí em pugui convidar el senyor Bisbe o aquell del Circulo Balear. No pensau que això no és seriòs