El Círculo lamenta que Cort mantengui el català com a requisit en les places d'habilitació nacional
L'organització ultra Círculo Balear (FNCB) lamentà ahir que el batle de Palma, Mateo Isern (PP), hagi accedit als desitjos independentistes expressats per la "minoria" de MÉS, mantenint l'exigència del català com a requisit en les places de funcionaris d'habilitació nacional.
MÉS critica Bauzá per dur la seva croada castellanitzadora als ajuntaments
La coalició MÉS considera que els secretaris, interventors i tresorers municipals han de conèixer les dues llengües oficials de Balears, i apunta que la modificació del decret sobre els concursos d’aquests funcionaris respon a les obsessions del president.
Els funcionaris del Consell transmeten "preocupació" pel "menyspreu" al català del Govern
Els representants dels treballadors de la Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports feren saber al vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, Joan Rotger, la seva preocupació pel menyspreu que l’Executiu autonòmic mostra per la llengua pròpia del territori.
Un tribunal de segona, un país de tercera
El Tribunal Constitucional ha dictaminat que els funcionaris locals i autonòmics de les Balears no tenen perqué conéixer la llengua pròpia de la Comunitat, en sintonia amb el que ja decretaren el Govern de José Ramón Bauzá i el grup parlamentari popular.
Bauzá: la sentència del Constitucional és una bona notícia
El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, s'ha congratulat avui de la «bona notícia» que suposa que el Tribunal Constitucional (TC) hagi avalat la modificació de la Llei de funció pública que suprimeix el requisit saber català per treballar a l'administració l'arxipèlag.
El Constitucional creu que el català no ha de ser un requisit a l'Administració balear
El Tribunal Constitucional (TC) ha sentenciat que el català no ha de ser un requisit general per esdevenir funcionari a les Balears, encara que sí constitueixi un mèrit a puntuar, amb el que avala la reforma de la Llei de Funció Pública de les Balears escomesa per l'Executiu de José Ramón Bauzá.
Cort mantindrà el requisit del català per a només un 20% dels seus treballadors
La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres mantenir el català com un requisit per a tot just el 20 per cent de la plantilla de Cort, en aplicació de la modificació de la Llei de Funció Pública que arracona l'ús del català a l'administració.
MÉS alerta que no exigir el català al concurs de trasllats perjudicarà el servei
La coalició MÉS qualificà ahir d'"inadmissible" que tot just un centenar de les 867 places que surten a concurs incloguin el requisit lingüístic del català. Segons el seu parer, no exigir el coneixement de la llengua pròpia per cobrir la immensa majoria dels llocs "perjudicarà la qualitat dels serveis públics oferts a la ciutadania, a més d'atemptar contra la igualtat de les dues llengües oficials del país". Així, el diputat del Grup MÉS al Parlament illenc, Antoni Alorda, considerà que "el camí que ha encetat el Govern del PP de Bauzá només té un objectiu, que és eliminar progressivament la llengua pròpia de l'Administració pública de les nostres Illes". El Govern deixa en no-res el requisit del català en el concurs de trasllat de funcionaris
El Govern deixa en no-res el requisit del català en el concurs de trasllat de funcionaris
El Govern Bauzá deixa en no-res els requisits del català en el concurs de trasllats de funcionaris. Tal com publicà dissabte el BOIB, de les 867 places que surten a concurs només 100 tenen el requisit de la llengua pròpia, que passa a ser prioritàriament un mèrit. Segons la convocatòria, d'acord amb la disposició addicional dotzena de la Llei 3/2007, afegit pel punt 9 de l'article únic de la Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modificació de la Llei 3/2007, com a "norma general" no s'exigeix per participar en el procediment de provisió de llocs de treball cap requisit de coneixement de llengua catalana. Així només han de complir "el requisit" els funcionaris que vulguin optar als "llocs convocats" que si el tenen establert.
La portaveu del Govern demana a Pastor que dimiteixi per trànsfuga
La qüestió de l'aplicació de la llei de Funció Pública als ajuntaments ha estat present aquest dimarts al ple del Parlament. En un moment del debat, la consellera d'Administracions Públiques i portaveu de l'Executiu, Núria Riera, ha demanat al batle de Manacor, Antoni Pastor, "que deixi la seva acta de diputat i deixi al Govern que dugui a terme els seus compromisos amb els ciutadans".
MÉS insta al Govern a retirar les impugnacions al requisit del català als ajuntaments
La coalició MÉS ha presentat una proposició no de llei al Parlament per instar el Govern a retirar totes les impugnacions d'acords municipals que incorporen el requisit lingüístic a les seves Relacions de Lloc de Treball (RLLT).
El Parlament insta el Govern a respectar els consistoris que aprovin el català com a requisit
El Parlament ha aprovat aquest matí l'esmena del Grup parlamentari MÉS en la qual s'insta al Govern de les Illes Balears a respectar els acords municipals en els quals es modifica la Relació de Llocs de Treball i s'incorpora el coneixement de la llengua catalana com un requisit a totes les seves places.
MÉS reclama al Govern que respecti els ajuntaments que acorden fer el català requisit
El Grup parlamentari MÉS ha presentat avui matí una esmena que serà defensada i votada al plenari de demà del Parlament de les Illes Balears, en la qual s'insta al Govern "a respectar l'acord de l'Ajuntament d'Alcúdia, així com de la resta d'ajuntaments de les Illes, que modifica la relació de llocs de treball i s'hi estableix el requisit de coneixement de la llengua catalana en tota la seva plantilla".
La llengua, el bessó de la discòrdia
El Partit Popular de Manacor, presidit a hores d'ara per Nofre Ferrer, elaborà una nota pública en castellà per a reclamar a Antoni Pastor que inclogui el president José Ramón Bauzá entre les personalitats convidades a les festes d'aquest cap de setmana. Recordem que la llengua esdevingué el detonant de la ruptura de Pastor amb el seu expartit, i sembla que la direcció popular actual vol deixar ben marcades les diferències amb el passat.
“Que el català deixàs de ser un requisit i passàs a ser un mèrit era al programa electoral”
Núria Riera Martos (Montuïri, 1968) és llicenciada en Dret per la Universitat de Jaén i funcionària de carrera. Des de dijous és la nova consellera d’Administracions Públiques i portaveu del Govern de José Ramón Bauzá. Transpira il·lusió, responsabilitat i agraïment cap al president. S’ha après la lliçó i parla amb rapidesa, amb seguretat. "Hem arribat a l'equador de la legislatura, ens trobam davant un punt d'inflexió amb vista a la reactivació econòmica. Fins ara, hem fet una feina de reforma en dues línies fonamentals: equilibrar els comptes públics i la reestructuració de l'Administració. En aquest sentit, ens vàrem comprometre a reduir i reeestructurar l'Administració amb criteris d'eficàcia i eficiència. Hem fet una auditoria de gestió en matèria d'empleats públics."
El Consell també llevarà el requisit del català als funcionaris
El català deixarà de ser un requisit per als funcionaris i personal laboral del Consell de Mallorca en els propers mesos. Salom aprova els pressuposts sense cap esmena de l'oposició
Els missers de la CAIB sostindran el català com a mèrit davant el TC
El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria de Presidència, ha autoritzat que l'Advocacia de la Comunitat es personi davant el ple del Tribunal Constitucional al recurs d'inconstitucionalitat promogut per més de cinquanta senadors socialistes contra diversos apartats de la Llei que arracona l'ús del català a l'Administració balear, fent-lo passar de ser un requisit a un simple mèrit.
El PSIB vol que Pere Rotger s'afegeixi a la defensa de la llengua pròpia
En el cas que Rotger s'hi negui, els socialistes volen l'elaboració «d'un informe jurídic independent» sobre l'opinió de la Cambra balear del recurs al Constitucional. La portaveu del PSIB, Francina Armengol, ha demanat aquest dimecres al president del Parlament, Pere Rotger, que faci al·legacions a l'escrit del Tribunal Constitucional sobre la Llei de Funció Pública del Govern, després que el TC acceptés el recurs d'inconstitucionalitat presentat pels socialistes. Després de la Junta de Portaveus, Armengol ha recordat que Rotger s'ha posicionat en diverses ocasions a favor de la llengua catalana, i per això opina que ara hauria de donar suport al recurs d'inconstitucionalitat presentat contra la llei que arracona l'ús del català a l'administració pública.
El TC accepta a tràmit el recurs del PSIB contra la Llei de Funció Pública
El Ple del Tribunal Constitucional ha acceptat a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Socialista contra la reforma legal que arracona l'ús del català a la Funció Pública, elaborada pel Govern Bauzá. Així ho ha fet públic el Tribunal Constitucional amb un escrit remès a les parts i on acorda traslladar l'expedient al Govern i Parlament de les Illes Balears, així com també al Congrés dels Diputats, al Senat i al Govern Central, per a que puguin personar-se en el procediment i presentar al·legacions en el termini de quinze dies. El Govern mostra respecte al TC i confia en la constitucionalitat de la llei Podeu trobar el document d'acceptació a tràmit del TC en aquest enllaç.
El Govern mostra respecte al TC i confia en la constitucionalitat de la llei
El Govern ha volgut mostrar aquest divendres el seu «màxim respecte» al fet que el ple del Tribunal Constitucional hagi acceptat el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PSIB contra la reforma de la Llei de Funció Pública del Govern que presideix José Ramón Bauzá, aprovada pel Parlament, mitjançant la qual el català passa de ser un requisit a ser un mèrit en l'accés a l'administració balear.
El PSIB al·lega davant el Constitucional que el català resta subordinat
Els socialistes Antoni Manchado, Francina Armengol i Francesc Antich, ahir al Tribunal Constitucional. Foto: PSIB. El PSIB presentà ahir davant el Tribunal Constitucional l'anunciat recurs contra la modificació de la Llei de funció pública, la norma impulsada pel PP que elimina l'exigència de conèixer la llengua catalana per poder fer feina a l'Administració de les Illes. El recurs manté que la nova llei vulnera la Constitució, l'Estatut i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Al·lega que provoca "una vertadera desprotecció de la llengua catalana en l'àmbit administratiu i de la funció pública en la mesura que aquesta llei obri la via perquè el català sigui una llengua subordinada i pràcticament innecessària". La secretària general del PSIB, Francina Armengol, acompanyada pels senadors Francesc Antich i Antoni Manchado, fou l'encarregada de fer entrega ahir del recurs que han signat 50 senadors del PSOE. "Els socialistes hem volgut ser la veu del clam dels ciutadans i ciutadanes de Balears que no han estat escoltats pel Govern del PP", explicà Armengol. "Aquesta és l'única alternativa que tenim, després que l'Executiu de José Ramón Bauzá s'hagi negat a qualsevol tipus de diàleg en el Parlament, hagi ignorat les més de 12.000 al·legacions presentades i les manifestacions de protesta".
Coratge del PSIB amb la llengua
El recurs presentat ahir pel PSIB en el Tribunal Constitucional contra la reforma de la Llei de funció pública que arracona la llengua pròpia a l'Administració balear és una mostra de visió política d'aquesta formació en una conjuntura especialment complexa...
Fan estelles de l’arbre mil·lenari
La modificació de la Llei de funció pública de les Illes Balears és un greu atemptat contra la llengua pròpia de la nostra terra.
L'actual política lingüística garanteix “més que mai” ser atès en català o castellà, diu Gornés
El Govern ha assegurat que la seva política lingüística garanteix "ara més que mai" el dret dels ciutadans a ser atesos en català o en castellà, i ha recordat que gairebé 200.000 electors van donar suport al seu programa electoral a les passades eleccions.
El PSOE recorre al Constitucional la llei del PP que arracona el català
La multitudinària manifestació que va recórrer Palma el març passat en defensa de la llengua catalana. Foto: Arxiu. La Llei de funció pública, modificada en solitari pel PP perquè el català ja no sigui necessari per accedir a l'Administració de Balears, arribarà al Tribunal Constitucional. El PSOE presentarà la setmana vinent un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta norma perquè, segons ells, vulnera el principi constitucional que atorga al català el paper de llengua cooficial de les Illes. Aquest principi garanteix el dret dels ciutadans a poder ser atesos per l'Administració en la seva llengua pròpia i quedaria vulnerat des del moment en què no s'exigeixen coneixements de català per accedir a la funció pública. Per poder presentar el recurs, els socialistes de les Illes han aconseguit la firma de 50 senadors del PSOE de tot l'Estat.
El català deixa de ser llengua vehicular al Consell Escolar
Els membres del Consell Escolar, durant un ple del mes d’abril. Foto: Arxiu. La llengua catalana ha deixat de ser la llengua vehicular al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) des de dimecres, quan s'aprovà el nou Reglament d'organització i funcionament de la institució. Aquest document estableix a l'article 7 que "la llengua de comunicació del CEIB serà la que s'indiqui a la normativa vigent referent a l'ús de les llengües oficials a l'administració de la CAIB". I afegeix que, en les seves comunicacions, el CEIB "podrà utilitzar de manera indistinta qualsevol de les dues llengües oficials de les Illes Balears". Durant el ple de dimecres, només l'STEI-i i les Cooperatives d'Ensenyament presentaren al·legacions a la modificació de l'article 7.
Els funcionaris de l’Ajuntament d’Inca hauran de conèixer el català
L'Ajuntament d'Inca, governat pel Partit Popular amb majoria absoluta, també es desmarca de la política lingüística que vol implementar José Ramón Bauzá. Si l'equip de govern no canvia de parer, el ple del Consistori aprovarà divendres mantenir el requisit d'acreditar coneixements de llengua catalana per poder ocupar la majoria de llocs de feina.
El Govern insisteix a menystenir la llengua i el nacionalisme
El Govern ja ha començat la croada contra els ajuntaments que han aprovat mantenir el català com a requisit per accedir a l'Administració local. De moment, la Direcció General de Funció Pública ha enviat requeriments de legalitat als ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç, segons confirmaren fonts de la Conselleria d'Administracions Públiques. Les mateixes fonts explicaren que les cartes s'enviaren fa poques setmanes i que el mateix escrit es remetrà tots els ajuntaments que no s'ajustin a la legalitat. Són molts els consistoris de Balears que, arran de mocions impulsades pels diferents partits, aprovaren mantenir el català com a requisit.
L'obsessió per la llengua
El Govern Bauzá continua pressionant perquè en els ajuntaments el català sigui un mèrit i no un requisit. La darrera ofensiva se centra en Son Servera i Sant Llorenç, però són molts els municipis, fins i tot del PP, on s'ha establert una oberta resistència davant aquesta obsessió del president per trencar el consens lingüístic assolit ara fa prop de tres dècades, des de l'inici de l'autogovern.
Bauzá divideix el PP en imposar el català com a mèrit als ajuntaments
José Ramón Bauzá es trobà una protesta massiva quan visità la seu del partit a Manacor per explicar els canvis en la Llei de funció pública. Foto: G.Mas. El Govern de José Ramón Bauzá ha aconseguit dividir el Partit Popular amb el tema de la llengua. La disputa interna provocada per la modificació de la Llei de funció pública, que degrada el català al fet que deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, no ha acabat. La carta que Núria Riera, directora general de Funció Pública, envià dies enrere a tots els ajuntaments recordant que el català ha de ser un mèrit i no un requisit ha indignat diversos dirigents del Partit Popular. El disgut no ha fet més que augmentar quan s'han assabentat de la voluntat de l'Executiu d'impugnar els acords que imposin el català com a requisit, sempre que no siguin els casos prevists per la mateixa llei.
L'Executiu de Bauzá insisteix amb els seus atacs al català
L’ofensiva del Govern de José Ramón Bauzá contra el català no té aturall. Ara, des de la Conselleria d’Administracions Públiques s’ha enviat una carta als ajuntaments en la qual es recorda que el coneixement de la llengua pròpia ha deixat de ser un requisit i és ja un mèrit. Explica que “aquesta regla general només s’exceptua en els supòsits taxats que la mateixa llei enumera”.
“Demanar perdó no arregla res”
El “perdó” que va demanar el conseller d’Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, dimecres durant l’acte de graduació a la UIB,per les retallades que s’estan aplicant, “no arregla res”, segons coincidiren l’Assemblea de la UIB, FE-CCOO, STEI-i i l’Associació de Directors de Primària. Els xiulets i els crits que obligaren el conseller a deixar de banda el discurs oficial i a improvisar una petició de "perdó" procedien de la comunitat universitària i de membres de l'Assemblea de la UIB. Bosch, emocionat, demana perdó per les retallades
Discurs de la rectora Montserrat Casas
Siau benvinguts a casa vostra. La cerimònia de graduació és l’acte simbòlic que representa el reconeixement públic de la comunitat universitària a l’esforç que els graduats heu fet aquests anys. Un esforç que us ha portat a assolir la fita que avui celebram tots plegats.
El PP vol el català com a requisit a Banyalbufar
El Partit Popular de Banyalbufar es va tornar a desmarcar ahir de la política lingüística de José Ramón Bauzá i va votar a favor d’una moció de Convergència per les Illes perquè la llengua pròpia continuï sent un requisit a l’hora de treballar a l’Administració municipal. La proposta es va aprovar per unanimitat, amb l’acord de CxI, Esquerra Republicana i el PP. Pere Joan Salleras, líder i portaveu dels populars de Banyalbufar, va explicar que "nosaltres [el PP local] ja volíem presentar una moció que catalogàs com d'atenció al públic tots els llocs de feina de l'Ajuntament".
La majoria de pobles exigiran el català com a requisit
La majoria de municipis de Mallorca mantindran el coneixement del català com a requisit per poder treballar a l’Administració, encara que no preveuen contractar personal.
El PSIB durà mocions als Ajuntaments i Consells per mantenir-hi el requisit
No requerir el català a tots els treballadors crearà "problemes importants", com que hauran de fer els expedients "per duplicat", segons Miralles. El PSIB-PSOE ha anunciat que presentarà mocions a tots els ajuntaments i Consells Insulars de Baleares perquè el català continuï essent un requisit per als treballadors i, d'aquesta forma, "garantir el dret de la ciutadania a ser atesa en qualsevol de les dues llengües cooficials". Els socialistes han explicat que es posa en funcionament una campanya per l'"atac que ha protagonitzat el PP al català" amb la modificació de la llei de Funció Pública. El secretari de Política Municipal del PSIB-PSOE i batle d'Algaida, Xisco Miralles, ha indicat que l'objectiu d'aquesta campanya és que els ajuntaments defineixin "tots els seus llocs de treball de la corporació com d'atenció al públic". La majoria de pobles exigiran el català com a requisit
Endavant afirma que tots els membres del PP són “enemics de la llengua”
Endavant (OSAN), organització impulsora de la campanya 'A Mallorca en català', ha qualificat tots els membres del PP com "enemics de la llengua" i els ha acusat de trencar un consens "històric i arrelat".
El PP fa retrocedir 26 anys el català a Balears
El català retrocedí ahir 26 anys a les Balears. La llengua pròpia de les Illes ja no és un requisit per accedir a l’Administració pública de la Comunitat. El Parlament aprovà ahir la modificació de la Llei de funció pública amb els vots dels 34 diputats populars. Antoni Pastor, el PSIB i PSM-IV-ExM hi votaren en contra. La normativa, impulsada per la Conselleria que dirigeix Simó Gornés, també modifica la Llei de normalització lingüística de 1986, que tirà endavant amb el suport de tots els grups polítics.
L'OCB crida a la mobilització en contra de la reforma de la Funció Pública a tots els pobles de Mallorca
L'OCB convocà el capvespre del dimarts tota la ciutadania a concentrar-se a les 20.30 hores a totes les poblacions de Mallorca, per llegir un manifest de rebutja de la reforma de la Llei de Funció Pública que aprovà el Parlament.
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Vox continua donant creu
- Donald Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels del 20% als productes europeus
- II Trobada de Dones dels Països Catalans: «Hem de fer la xarxa de dones més gran i més diversa, per a treballar pel País i per la gent que l’habita»
- L'esquerra força Le Senne a retirar del diari de sessions del Parlament la celebració de Vox de la victòria franquista