Protesta fora del Parlament el 17 de juliol, dia en què els diputats del PP aprovaren la modificació de la Llei de funció pública. | P. BOTA

TW
70

El Govern ja ha començat la croada contra els ajuntaments que han aprovat mantenir el català com a requisit per accedir a l'Administració local. De moment, la Direcció General de Funció Pública ha enviat requeriments de legalitat als ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç, segons confirmaren fonts de la Conselleria d'Administracions Públiques. Les mateixes fonts explicaren que les cartes s'enviaren fa poques setmanes i que el mateix escrit es remetrà tots els ajuntaments que no s'ajustin a la legalitat.

Són molts els consistoris de Balears que, arran de mocions impulsades pels diferents partits, aprovaren mantenir el català com a requisit. En alguns municipis, fins i tot, el PP s'hi pronuncià a favor. Amb aquesta aprovació, els ajuntaments no seguien les directrius de la modificació de la Llei de funció pública, que arracona el català, i segons la qual la llengua pròpia només serà requisit per accedir a determinats llocs de feina de l'Administració.

Tanmateix, les declaracions d'intencions dels consistoris illencs que es pronunciaren a favor de la llengua pròpia hauran quedat en paper banyat. El Govern els fa complir la llei. La directora general de Funció Pública, Núria Riera, ja advertí el 10 de setembre que requeriria modificacions als ajuntaments i així ho fa. "És un frau que el català continuï sent un requisit per a tots els llocs de treball", valorà aleshores.

Pertot

Notícies relacionades

Tanmateix, en tractar-se d'un tràmit més aviat burocràtic, només s'han enviat dos escrits fins a dia d'avui. Això no obstant, des de la Conselleria deixaren clar que les cartes "s'enviaran a tots els ajuntaments que no compleixin la normativa".
En el requeriment de legalitat, el Govern adverteix els ajuntaments que el català pot ser requisit prèvia modificació dels llocs de feina. De tota manera, "s'ha de justificar que es tracta d'una de les places que estan exemptades a la Llei", indicaren des del departament que dirigeix Simó Gornés.

Per tant, l'Executiu dictamina que el català només pot ser requisit als ajuntaments per als llocs de feina de cara al públic, atenció telefònica o personal docent, per exemple, i no per a tots com molts han aprovat al llarg d'aquest any.

D'aquesta manera, els consistoris hauran de seguir pràcticament fil per randa el nou text de la Llei de funció pública que ja aprovà el Parlament balear aquest estiu passat. Tampoc no se'n salva l'Ajuntament d'Algaida, que fou el primer a modificar la relació dels llocs de feina perquè el català continuï sent requisit en tots. Riera entén que la iniciativa és "il·legal", malgrat els arguments del batle, Francesc Miralles (PSOE).

En qualsevol cas, el debat està servit. El Govern de Bauzá ha topat amb una gran oposició social a l'hora d'impulsar la seva política lingüística contra el català. Fins i tots els seus s'han rebotat i ha suposat l'expulsió del batle de Manacor, Antoni Pastor.