Els representants dels treballadors de la Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports feren saber al cap del seu departament, el vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, Joan Rotger, la seva preocupació pel menyspreu que l’Executiu autonòmic mostra per la llengua pròpia del territori.
En una reunió mantinguda aquesta setmana, els treballadors de la Misericòrdia lliuraren a Rotger un document amb les signatures de la majoria dels treballadors i treballadores, tal com feren també fa un any i mig davant la tramitació al Parlament del Projecte de modificació de la Llei de la funció pública que permetia l'arraconament del nostre idioma a l'administració de les Illes.
En aquest expressaren, entre d’altres, el seu malestar per l’eliminació del requisit del català a la funció pública i el "despropòsit" que segons ells ha estat la gestació i aplicació del Tractament Integrat de Llengües (TIL). Per als representants del funcionariat insular això suposa "un clar retrocés en el procés de normalització lingüística que precisament les institucions i el Govern s’haurien d’encarregar d’impulsar".
En la reunió volgueren manifestar a més el seu suport a la vaga iniciada pels docents en contra de l’aplicació del TIL i "per una escola pública de qualitat, fonament de tota democràcia", incideixen.
Consideren que el Govern de Bauzá mai no hauria d’haver traspassat aquesta línia vermella intentant implantar per decret llei "una mesura que hauria de tenir el suport i el consens de tota la comunitat educativa", i que ha provocat "una forta crispació en la societat i ha trencat la convivència que sempre l’havia caracteritzat". Per això, pensen que tenen motius per acusar a José Ramón Bauzá de governar "d’esquena a la ciutadania".
Cap compromís
El vicepresident Rotger, per part seva, rebé les crítiques del col·lectiu, mostrant-se dialogant i es manifestà totalment a favor de defensar la llengua pròpia. També reiterà el seu desacord, com ha fet en altres ocasions, amb algunes de les actuacions de l’actual Executiu en matèria lingüística, entre les quals la manera com s’ha plantejat la introducció del polèmic TIL.
En aquest sentit, afirmà que traslladaria a Bauzá el malestar dels funcionaris i les reiterades peticions d’esmena que li han formulat amb l’objectiu de reconduir la situació i reprendre el consens que hi havia anteriorment. En qualsevol cas, tornar a plantejaments menys enrrocats no depén ni del vicepresident ni de gairebé ningú que no sigui el propi president.
Carta
En la reunió els treballadors públics adreçaren a la direcció de la seva àrea una comunicació escrita que recull la seva posició. A continuació us la transcrivim literalment:
«Senyor vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports
El mes d’abril de 2012, davant la imminent tramitació en el Parlament del Projecte de modificació de la Llei de la funció pública, ens adreçàrem a vós, com a vicepresident del Consell de Mallorca i com a persona que estima la nostra llengua catalana, perquè us oposàssiu a aquest canvi normatiu que ens semblava forassenyat.
De llavors ençà, un cop aprovada la Llei, pensam que no cal enumerar els nombrosos greuges i perjudicis que l’administració autònoma ha infligit i infligeix a la nostra llengua i, per tant, a la convivència en el nostre país. Perquè, com dèiem llavors, “una llengua no és simplement un mitjà de comunicació. Una llengua concentra tota la vida, tota la cultura d’un poble, tota una manera de ser”.
Com a treballadors i funcionaris del Centre Cultural la Misericòrdia, i com a persones que estimam la nostra llengua i treballam perquè continuï viva i vigent i no sigui relegada de la vida pública, com ho fou durant la llarga dictadura que patírem tots plegats, no solament ens ratificam en totes les afirmacions que fèiem aleshores, sinó que volem expressar:
- La nostra perplexitat i indignació davant una administració que, a parer nostre, ha fet tot el possible per desacreditar la llengua pròpia del territori que governa, amb les gravíssimes conseqüències que això comporta culturalment i socialment.
- La nostra profunda preocupació en veure que s’ha trencat la pau i el consens que hi havia a les nostres Illes en matèria lingüística, fruit de la feina seriosa i constant de moltes persones durant molts d’anys.
- La nostra convicció que només amb el respecte envers un mateix i envers els altres podem aspirar a ser una societat democràticament madura.
- La nostra admiració per la coherència, el coratge i la determinació que el professorat en vaga està demostrant en defensar una escola pública de qualitat, fonament de tota democràcia, la llengua catalana, que no ha estat mai un motiu de conflicte a les nostres escoles i instituts, i el consens i el diàleg que han de ser els principis rectors de tota modificació que s’hi vulgui introduir.
Senyor vicepresident, us ho tornam a demanar, consideram que és el nostre deure: faceu tot allò que estigui a les vostres mans per preservar i dignificar l’ús de la nostra llengua a ca nostra, un patrimoni que no és “exclusiu dels catalanoparlants, sinó de la humanitat sencera”. Faceu tot allò que estigui a les vostres mans perquè ni la llengua ni la convivència a les nostres Illes continuïn fent passes enrera.
I, us ho tornam a dir, també: no dubteu que trobareu en nosaltres un suport ferm i una entusiasta col·laboració».
28 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La paraula foraster és tan despectiva, que els fills de matrimonis mixts, quan parlen dels seus pares diuen "mon pare és foraster i ma mare mallorquina", o a l´inrrevés. És que la nostra societat és molt "apparheidosa", sobre tot almb els peninsulars.
@Ac/Dc: http://www.vilaweb.cat/noticia/4006068/20120426/model-suis-defensa-govern-convertiria-catala-lunica-llengua-oficial-illes-balears.html
Xesc, sa teva malaltia es cura viatjant, pobre ignorant
@Xesc A Suïssa es parlen 4 idiomes a 4 regions del Estat, no tots parlen es 4. Normalment parlen 2 oficials i l'anglès i ningú nascut allà es FORASTER GONELLA MURCIANO XARNEGO. I t'agradi o no Balears es Espanya només fa 500 anys, tens sa llibertat de fer servir els idiomes oficials. Si tu creus que no ets raciste jo no puc fer res, i no te cura. Salut
@Ac/Dc: Ignores totalment el sentit de la paraula "foraster" a Mallorca. No té cap connotació racista. Els valencians i els barcelonins, per exemple, no són considerats forasters perquè, juntament amb nosaltres els mallorquins, formam part del mateix poble català, de la mateixa nació catalana i usam normalment, com és lògic, la llengua catalana. Tampoc no són forasters aquells qui, siguin d'on siguin i del color que siguin, s'adapten a la llengua de Mallorca, la terra on han vingut a viure, i no pretenen imposar-nos la seva llengua.
@Xesc "Els mallorquins són catalans de Mallorca i la resta de compatriotes catalans que no són de Mallorca no són forasters" No es un insult, RACISTE!!!!!!!!!!
Jaume, això de què no s'exigeix certificat de castellà és fals, t'hauries d'informar un poc millor: si tens nacionalitat espanyola no fa falta el certificat de castellà perquè segons la constitució espanyola "todos los españoles tienen el deber de conocerla (art 3.1 CE)", per això no es demanen certificat als espanyols. Però si ets ciutada de la Unió Europea i te vols presentar a unes oposicions a Espanya, a qualsevol administració, estàs obligat a presentar un certificat de llengua espanyola, o si no el tens t'han de fer un examen de castellà. Te puc posar un cas concret, el meu cunyat té nacionalitat alemanya, fa uns cinc anys va treure unes oposicions de funcionari a la CAIB, per tal que li deixassin presentar-se va haver de presentar el seu certificat d'espanyol, del Instituto Cervantes, i el de català.
@XDDD: Els mallorquins són catalans de Mallorca i la resta de compatriotes catalans que no són de Mallorca no són forasters ni ho han estat mai i, per mor d'això i també perquè no són trolls, no comenten per aquí en foraster. Finalment, em sap greu haver de constatar que el teu comentari presenta aquesta combinació típica del gonellisme: ignorància i violència verbal, violència que es nota que es convertirà en física quan se't presentarà l'ocasió i la força no se te n'hagi anat per la boca.
I d'on t'has tret, "Castella mos roba", que els castellans entenen el portuguès? Un castellanoparlant que sent per primera vegada un portuguès l'entén tan poc com si sentís per primera vegada el català, perquè parlen distintes llengües, per molt que siguin una i altra llengües germanes, sortides del llatí. En canvi, la comprensió sol resultar relativament fàcil entre parlants de distints dialectes d'una mateixa llengua, com l'andalús i el murcià o el pallarès i el mallorquí.
És tan bò de fer no llegir-los!. Tamateix no diuen més que beneitures, pero anau alerta i criticau sense insultar, perque me consta que han anat a demanar els nostres IPs. No fan altra cosa en tot lo dia que molestar i cercar la pedra filosofal informativa, o sigui fer tornar veritat totes les mentides que s´han inventat.