La normativa, impulsada per la Conselleria que dirigeix Simó Gornés, també modifica la Llei de normalització lingüística de 1986, que tirà endavant amb el suport de tots els grups polítics. Ahir es trencà, per tant, el consens polític i social que existia a les Illes en matèria lingüística des de feia 26 anys. La nova norma serà vigent un cop que surti publicada en el Butlletí Oficial de les Balears, que previsiblement serà en les properes setmanes.
En un ple no exempt de tensió, els grups defensaren una vegada més les seves posicions i no escatimaren retrets.
Acusacions
El diputat popular Fernando Rubio arribà a titllar en més d’una ocasió de “radicals” els partits d’esquerres per la seva actitud respecte del català. “Vostès defensen posicionaments massa extremats”, entimà a l’oposició.
De la seva banda, tant la diputada socialista Pilar Costa com l’econacionalista Nel Martí van retreure al PP que s’atrevís a rompre el consens social i lamentaren “haver de parlar de llengua quan el 25% de la població balear està en risc d’exclusió social per l’actual situació de crisi”, en paraules de Martí. Mentrestant, Costa denuncià que a Bauzá “li molesta el català, igual que li molesten les comunitats autònomes i les dones en el seu equip de govern”.
A l’hora de les votacions, que es feren de manera nominal a petició de Pilar Costa, no hi hagué sorpreses. Tal com s’esperava, el diputat Antoni Pastor votà en contra de la normativa. El de Manacor, suspès de militància del PP precisament per desmarcar-se de la disciplina de partit en aquesta qüestió, demanà votar per separat la modificació de la llei. Així, Pastor fa costat a una sèrie de punts de la norma, perquè “res no tenen a veure amb la llengua”.
La resta de diputats de la Cambra seguiren la disciplina de vot del seu corresponent partit i la modificació de la Llei de funció pública s’aprovà amb els 34 vots dels diputats populars a favor, i els 25 del PSIB, PSM-IV-ExM i Antoni Pastor, en contra. Els primers aplaudiren satisfets en acabar la votació.
En la sessió d’ahir cap membre del Govern no va intervenir, de manera que la seva política quedà defensada amb les intervencions de Fernando Rubio. El conseller Gornés, a qui s’al·ludí de manera directa en més d’una ocasió, seguí tot el debat des de la seva cadira. En més d’una ocasió les paraules del diputat popular indignaren l’oposició –que lluïa llaços quadribarrats a les solapes– i a l’inrevés.
Debat
El debat d’ahir no era nou i les posicions de cada grup ja eren prou conegudes per tothom. Els populars defensaren que amb la modificació del text es garanteix la “llibertat” lingüística”, i l’oposició criticà la “degradació” de la llengua pròpia. Per Costa, amb la “mal nomenada” Llei de funció pública, el PP “consuma l’atac més brutal a la llengua catalana, pròpia d’aquest país”.
Abans de votar la normativa, el PP impedí que el Consell Consultiu emetés un dictamen sobre el text, tal com havien requerit tant el PSIB com PSM-IV-ExM, perquè la legalitat de la norma “està més que acreditada”, en paraules de Rubio. L’esquerra, però, entén que la modificació de la Llei de funció pública “vulnera” l’Estatut d’Autonomia i així ho defensaren a la Cambra. La socialista Costa exposà els arguments jurídics del seu grup i el portaveu econacionalista, Biel Barceló, aprofità la seva intervenció per carregar contra la política lingüística del Govern Bauzá.
“El PP més castellanista romp el consens lingüístic assolit fa 26 anys i vol arraconar el català com ho va fer el franquisme”, digué Barceló, qui llegí una carta d’una alumna de quart d’ESO del Port d’Alcúdia per argumentar el seu posicionament vers la llengua.
El portaveu econacionalista parlà de dos models de societat, un de centralitzador –que impulsa el Govern– i un altre de plural, alhora que parlà de “dues malalties: la crisi econòmica i el virus PP o Bauzá”. Sobre aquest darrer, explicà que ho “privatitza” tot, va “en contra” dels serveis públics i “ataca la nostra llengua”. Malgrat això, Barceló es mostrà satisfet per la resposta ciutadana a la política lingüística del PP i acusà l’Executiu de “dividir la societat i crear enfrontament on no n’hi havia”. “La seva única obsessió és perseguir els defensors de la llengua pròpia”, sentencià.
Suports
En el ple d’ahir no hi faltaren defensors del català que volgueren assistir a una sessió que molts qualificaren “d’històrica” en el sentit més pejoratiu de la paraula. L’exconseller d’Educació i Cultura del PSM Damià Pons; el president de l’Obra Cultural, Jaume Mateu; i el dirigents d’Esquerra Joan Tardà i Joan Lladó; i Maria Antònia Font, de l’STEI-i, entre d’altres, foren ahir al Parlament.
Tampoc no hi faltaren afins del PP i, en acabar la sessió, alguns simpatitzants del partit felicitaren Bauzá. I és que, en aquest cas, sí que ha complert una promesa electoral, com s’encarregà de recordar Rubio durant el debat. Una frase molt criticada, quan el PP acaba d’incomplir la promesa d’abaixar l’IVA turístic.
245 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Mite: L’any 1714 Catalunya va perdre la seva independència: fou conquerida per Espanya i les institucions catalanes foren abolides. Realitat: Abans de 1700 Catalunya no era independent, sinó que era un territori amb institucions pròpies integrat dins de la Corona Espanyola des de feia segles. Aquell any, el rei Carles II (d’Espanya, inclosa Catalunya) morí sense descendència i s’inicià una guerra de Successió al tron (no pas de Secessió sobiranista) entre dos candidats: Felip d’Anjou –francès- i Carles d’Habsburg –alemany-. A tots els territoris de la Corona hi hagué seguidors d’un i d’altre candidat. Les institucions catalanes primer van jurar fidelitat a Felip d’Anjou (Corts de 14 de gener de 1702, a Barcelona), però després una flota anglo-holandesa a favor de Carles va desembarcar al riu Besós (el 25 d’agost de 1705) i va conquerir Barcelona davant la indiferència de la població. El 16 d’octubre les institucions catalanes van reconèixer a Carles com a rei d’Espanya. Finalment, la guerra va acabar amb la renúncia de Carles al tron (perquè havia estat anomenat Emperador del Sacre Imperi) i Felip V no tingué oposició: va amnistiar els dirigents de la revolta austracista, però va abolir les institucions catalanes, tot creant un estat centralista a imitació de la França d’aquell moment. Les institucions del s.XVIII eren estamentals, pròpies del feudalisme: representaven a l’aristocràcia, la burgesia i l’alt clergat. Defensaven, per tant, els interessos d’aquells. No hi havia pas un Parlament com el que coneixem avui dia, ja què sobirania nacional i popular són conceptes posteriors, no coneguts en el moment del fets. Voltor Negre
Elisa Por una vez te lo han explicado claramente. Si no lo quieres entender sigue a la tuya, yendo a todos lados ya pensando en como te can a atender y comO vas a contestar, es decir, siempre conflicto. Con la que cae y la que caerá esto de la lengua ya da pena. Y tu Joan, ahora pretendes hacer creer que el español no existe. Que mal estamos.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el castellà no és útil ni necessari.
Tras las declaraciones del Presidente y del propio Consejo Superior de Lenguas de Aragón, la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán invita al señor José Bada y, a aquellos miembros del Consejo que no estén a gusto, a que se marchen al Institut d’Estudis Catalans porque esa entidad sí contrata personal para expandir el catalán y la particular historia catalana en los territorios de la Antigua Corona de Aragón. La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán, integrada por 59 entidades, quiere manifestar públicamente su rechazo a la actitud imperialista y antiaragonesa que está tomando el Consejo Superior de Lenguas de Aragón, un órgano meramente consultivo y que recordemos no tiene ningún poder de decisión.
Jose Maria, aixo de "español" s'ho inventaren els castellans fa no encara dos-cents cinquanta anys, es a dir, a la llengua castellana li afegiren el nom de "español" amb l'objectiu de fer de la llengua castellana la llengua de tota Espanya, tant de l'Espanya castellana com de la que no ho era, arraconant aixi a les demés llengües d'Espanya, paralelament començaren a perseguir a tota llengua que no fos la castellana, per mirar de reduir-les a totes fins a la seva total eliminació; tant espanyol es la llengua castellana, com la catalana, com la gallega, etc....,
Elisa Tu misma te contestas a tu pregunta lo que eres incapaz de entender la respuesta. Porque casi todo aspecto de la vida social esta en español? Porque vives en España. Lo que sucede es que te niegas a aceptarlo , tu y michos como tu erre q erre q esto es Mallorca y aquí se habla Catalan... Pero a la vez ves ( como bien detallas) que no es así. Eso es lo q tu quisieras q es respetable pero la realidad es otra bien diferente aquí, en Madrid o en Barcelona.
Ses veritats quan més vegades es repeteixen en es vostro món radical i antidemocràtic, són com grans en es cul i més quan només hi ha arguments de resposta manipulats i sense cap mil · ligram de veritat, au a segir gratant es cul Volem una Mallorca i unes Balears sense pancatalanisme BARCO !! Salut i Força
Milers de famílies es varen manifestar pel català, de totes les edats. Tots eren professors o gent dels sindicats? Tots sortiren al carrer per doblers? Sou tan miserables i pobres d'esperit que no podeu concebre que simplement la gent estima la llengua i lluita per a defensar-la? No enteneu que existeix la vida més enllà del materialisme i dels doblers perquè hi ha coses que no tenen preu? O només difamau els illencs en un intent desesperat per a desacreditar-nos, perquè no teniu arguments ni moral? Com podeu pretendre que el català no està en perill? El parla més gent ara o fa un segle? Quina llengua és omnipresent a tot arreu (oci, comerç...)? Jo no puc anar a veure una pel·lícula en català, ni tan sols ja no puc mirar-la a IB3 (abans l'opció en català era disponible i els feixistes del PP ara només em permeten la versió espanyola). No puc trobar pepes i jocs infantils que parlin o estigui escrits en català. No puc trobar un gimnàs on es facin les classes en la meva llengua, ni anar al restaurant i saber que la carta serà en català i el cambrer m'entendrà si parl la llengua de Mallorca. Tampoc no tenc el dret a trobar tots productes etiquetats en la llengua pròpia de les Illes. Ni anar a un centre comercial i trobar la mateixa oferta de novetats editorials en castellà que en català. Ni tan sols els quaderns d'estiu per als estudiants s'ofereixen al 50% en català. JO NO PUC VIURE EN LA MEVA LLENGUA A CA MEVA. Com us atreviu a dir que això és just i que la llengua discriminada és la forastera? Sou uns col·laboracionistes perquè sou còmplices d'aquells que volen esborrar del mapa els mallorquins. Sense la nostra llengua, Mallorca ja no és Mallorca. I llavors us encandalitza que us tractem de traïdors?
A qui voleu enganyar? com no sigui als ignorants del vostro entorn .. vostro discurs no vos ho creieu ni voltros mateixos, lo que està en perill són ses butxaques de molta gent... lo que està en perill són els interessos econòmics i sociopolítics d'alguns col · lectius.STE-i . sa llengua mai ha estat en perill ni en segles, ni amb dictadures i menys en una democràcia .. Si algú vol veure aquí una lluita per sa defensa de sa llengua, Deu vos guard. Santa inocència. Aquí lo que hi ha és una simple lluita de poder, que és, en definitiva, lo que cerquen TOTS els "polítics" d´ aquest pais. Ni més, ni menys. aquets catalinos ni tenen vergonya ni saben on en venen! MERDA de politica. Volem una Mallorca i unes Balears sense pancatalanisme
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el castellà no és útil ni necessari.