Després de la Junta de Portaveus, Armengol ha recordat que Rotger s'ha posicionat en diverses ocasions a favor de la llengua catalana, i per això opina que ara hauria de donar suport al recurs d'inconstitucionalitat presentat contra la llei que arracona l'ús del català a l'administració pública.
En el cas que Rotger es negui a fer-ho, la portaveu dels socialistes ha exigit l'elaboració «d'un informe jurídic independent» sobre l'opinió que té la Cambra balear del recurs.
Segons ha explicat, haurien de ser els lletrats del Parlament qui «es manifestin des del punt de vista jurídic» i al marge d'opinions polítiques.
No obstant això, el PP ha dit que si el Parlament es persona en aquesta matèria ho farà «per a defensar l'àmplia majoria» amb la qual la modificació de la llei va ser aprovada, ha dit la portaveu del partit a la Cambra, Mabel Cabrer.
Així, ha dit que serà la Mesa del Parlament la que decidirà si personar-se o no, però en qualsevol cas serà «per a defensar la constitucionalitat de la llei i anar contra el recurs» ja que, segons la portaveu dels populars, el contingut de la normativa aprovada pel Govern té «plena constitucionalitat».
Segons Cabrer, el PSIB s'ha equivocat de «plantejament» en haver optat per aquesta via «tan radical» en el tema de la llengua, amb el que, segons ha dit, no representa a la totalitat dels seus votants.
Armengol ha indicat que si els lletrats del Parlament es manifesten referent a aquesta controvèrsia donaran suport el recurs perquè «jurídicament estem convençuts que tenim la raó».
La portaveu dels diputats del PP, per la seva banda, ha manifestat que el fet que el TC hagi acceptat el recurs respon a un «tràmit ordinari». Segons ha afirmat, forma part dels «tràmits normals» d'aquest tribunal que demani a la comunitat i al Parlament si es volen personar en la tramitació.
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si la defensa de la llengua ha d'anar lligada a quatre mallorquins del psoE i a sindicats de qualitat més que deficient anam ben arreglats... El psoE està de capa caiguda a tot l'estat i amb raó. Pel que fa als sindicats, el desprestigi és monumental. No s'han sabut actualitzar i han viscut i viuen de la subvenció. Canvi de xip!
Fa uns anys, vaig anar a la Conselleria d'habitatge a fer una gestió i jo, perquè és la meva llengua i l'Estatut m'ho reconeix, me vaig dirigir a un personatge en mallorquí. Idò aquell personatge, un puta capdefava forasterot, me va dir: "tú en mallorquín y yo en castellano, pero nos entenderemos". Conclusió: Bart O'Lomé, ves-te'n a contar beneitures a un altre lloc, que jo si sé castellà (i n'estic orgullós), la meva llengua és el català (que és l'unica legítima de les Illes Balears), i si no t'agrada que aquí se parli en català, ja fa estona que hauries d'haver tornat a allà d'on vengueres.
En Baleares,el catalán es simplemente lengua cooficial con el castellano (español).Lo de "lengua propia" es un término que no aparece en la Constitución.Lo que sí aparece es que todos los españoles (los baleares están incluídos),tienen la obligación de saberlo y el DERECHO A USARLO,que es de lo que se trata.Del catalán no se dice nada de eso,por supuesto.
No se que se pensa na Paquita Armengol...que li contestarà? au Francineta vetén a ca teva que fores sa primera en retallar i ara només te queixes...FORA DES SEMBRAAAT!!!!
tres-cents anys d'imposició de la llengua castellana http://www.dailymotion.com/video/xnp22t_catala-castella-300-anys-sense-imposicio_news
Dos americans parlen de la repressió del català N'Adina és una nord-americana que va anar amb 16 anys a estudiar a Catalunya, va viure amb una família d'Argentona i va acabar parlant perfectament el català. N'Adina conversa en aquest vídeo amb en Sharif, l'enigmàtic novaiorquès que des de fa tres setmanes s'ha proposat d'explicar els motius de la independència de Catalunya al món. Tots dos conversen en un parc sobre les dificultats i els entrebancs que han tingut els catalans al llarg del temps per poder parlar amb normalitat la llengua catalana. N'Adina explica la seva història d'entrada en contacte i de coneixement del català. I al final del vídeo, fan una crida a més gent perquè els faci arribar més història. I acaben amb un 'Foteu-li pebrots i envieu-nos les vostres històries'. http://www.vilaweb.cat/noticia/4057380/20121121/dos-americans-parlen-repressio-catala.html
Va tenir l'oportunitat i no ho va fer. És un subordinat com els altres.
com que ho tenim ja per mà i per costum això de que l'Estat Espanyol, directament desde Madrid, o desde aquí, mitjançant la seva sucursal del pp a les illes balears o mitjançant organitzacions neo-feixistes com el circulo balear, persegueixi la llengua catalana, que ja ens sembla normal, però si ho pensam fredament, perseguir una de les llengües de l'Estat, es propi d'un Estat tronat i decimònic, no d'un Estat modern i d'esperit absolutament democràtic, per tant evidentment que el president del Parlament Balear no ha o no hauria de posicionar-se en contra de la llengua pròpia del territori que està governant.