Indignació a Santa Margalida perquè rebrà les cendres del Murterar
Una imatge del 2005 del Corral d’en Serra, a Santa Margalida.Foto: Arxiu. El departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca comunicà ahir a l'Ajuntament de Santa Margalida que ha donat permís a Tirme (l'empresa que gestiona els residus a Mallorca) per abocar les cendres que produeix la central tèrmica del Murterar al Corral d'en Serra, una antiga planta de tractament de residus ubicada al terme de Santa Margalida. La notícia provocà la indignació i el rebuig del batle, Miquel Cifre, que instà la gent a mobilitzar-se per impedir-ho. Segons consta en la comunicació (datada del 26 de setembre) que va rebre ahir el Consistori de Santa Margalida del Consell, la Comissió de Medi Ambient (òrgan dependent del Govern) aprovà una sol·licitud de Tirme per "iniciar un període de proves a l'abocador de residus no perillosos del Corral d'en Serra per tal d'avaluar la viabilitat tècnica de dipositar-hi els residus de la central tèrmica del Murterar".
Palma, com si fos un conte de Nadal
L'habitual encesa dels llums de Nadal arribarà enguany acompanyada de la Nit del Born Palma de Mallorca's Christmas Weekend Out, un festival d'oci i compres amb el qual s'impulsarà l'economia i el comerç de la ciutat. Així ho anunciaren ahir Javier Espinosa, coordinador del projecte, en nom dels comerciants implicats, i el regidor de Turisme de Palma, Álvaro Gijón. La principal novetat d'aquest festival, que tindrà lloc els dies 29 i 30 de novembre i l'1 de desembre (dissabte), és que els comerços del passeig del Born, Jaume III, Unió i altres carrers cèntrics mantindran les portes obertes fins a la mitjanit. A més a més, molts lluiran una estora vermella a l'entrada.
Aguiló, el govern i petit comerç
Rebuig de les grans superfícies al nou impost del Govern
La Patronal i el Govern encara no han acabat de negociar el nou impost.Foto: Arxiu. La política comercial del Govern no agrada ni a grans ni a petits. L'anunci de Vicepresidència Econòmica d'un nou impost ecològic que gravarà les grans superfícies, que també afectarà les cadenes de supermercats, ha provocat el rebuig del sector. La Patronal de les grans empreses de distribució (ANGED) no va fer ahir cap valoració oficial respecte d'aquesta qüestió, però fonts d'aquestes superfícies manifestaren el seu malestar. De moment, el Govern no ha especificat els detalls del nou impost, ja que encara se'n negocien diferents aspectes. La coalició demana el cap d'Aguiló i Pacheco per la seva política amb el comerç
Els arquitectes: “Cal desclassificar urbanitzacions”
Els arquitectes agrupats entorn del projecte DeCOASTruction, presentat ahir al Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i que analitza la hiperconstrucció del litoral mediterrani, varen alçar ahir la veu per criticar el desenvolupisme que pateix Mallorca. Manuel Cabellos Barreiro, responsable de l'estudi a les Illes Balears, es mostrà favorable a "declassificar urbanitzacions" ja previstes al Pla Territorial de Mallorca. No debades, l'actual PTM encara permetria la construcció de 500.000 places residencials. Tanmateix, Cabellos va assegurar que "és viable legalment desclassificar sòl, tot i que estigui recollit en el PTM". I no només viable, també ho veu necessari.
El PSIB al·lega davant el Constitucional que el català resta subordinat
Els socialistes Antoni Manchado, Francina Armengol i Francesc Antich, ahir al Tribunal Constitucional. Foto: PSIB. El PSIB presentà ahir davant el Tribunal Constitucional l'anunciat recurs contra la modificació de la Llei de funció pública, la norma impulsada pel PP que elimina l'exigència de conèixer la llengua catalana per poder fer feina a l'Administració de les Illes. El recurs manté que la nova llei vulnera la Constitució, l'Estatut i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Al·lega que provoca "una vertadera desprotecció de la llengua catalana en l'àmbit administratiu i de la funció pública en la mesura que aquesta llei obri la via perquè el català sigui una llengua subordinada i pràcticament innecessària". La secretària general del PSIB, Francina Armengol, acompanyada pels senadors Francesc Antich i Antoni Manchado, fou l'encarregada de fer entrega ahir del recurs que han signat 50 senadors del PSOE. "Els socialistes hem volgut ser la veu del clam dels ciutadans i ciutadanes de Balears que no han estat escoltats pel Govern del PP", explicà Armengol. "Aquesta és l'única alternativa que tenim, després que l'Executiu de José Ramón Bauzá s'hagi negat a qualsevol tipus de diàleg en el Parlament, hagi ignorat les més de 12.000 al·legacions presentades i les manifestacions de protesta".
El PSM-IV-ExM durà al Parlament l'autogovern i el dret a decidir
El grup parlamentari del PSM-IV-ExM ha presentat aquest divendres al Parlament balear una proposició no de llei a favor de l'autogovern i el dret a decidir dels pobles, que presentaran per a ser votada en sessió plenària.
IB3 deixarà d’emetre al Principat al novembre, però TV3 quedarà aquí
El director general de l’ens, José Manuel Ruiz, justificà que un equip d’IB3 s’hagués desplaçat a Pescara convidat per l’empresa Tirme. Foto: Arxiu. La televisió autonòmica IB3 deixarà d'emetre al novembre al Principat. Així ho anuncià ahir al Parlament el director general de l'ens, José Manuel Ruiz, qui ho justificà per un nou ajust pressupostari i apuntà que suposarà un estalvi de 400.000 euros a l'any. El responsable afegí que s'haurà de revisar el conveni de reciprocitat d'emissions televisives signat amb la Generalitat, però "en principi" la decisió d'IB3 no afectarà les emissions a Balears dels canals catalans (TV3CAT, Canal 33 i 3/24). "La nostra decisió no afecta l'altra part" i "la idea és que continuïn veient-se aquí" els canals catalans, afirmà Ruiz després de comparèixer. IB3 paga les emissions del seu canal al Principat i TV3, les dels seus aquí.
La coalició demana el cap d'Aguiló i Pacheco per la seva política amb el comerç
La coalició del PSM-IV-ExM ha demanat avui la destitució del vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, i del director general de Comerç, César Pacheco, per actuar en contra dels interessos del comerç de les Illes en permetre l'obertura dels locals fins a 90 hores de dilluns a dissabte.
Bosch es mostra “impassible” davant les queixes de l’Obra Cultural Balear
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, es mostrà ahir "impassible" davant les queixes de l'Obra Cultural Balear (OCB) sobre la seva política lingüística, tal com assegurà el president de l'entitat, Jaume Mateu. En la reunió a Educació, a la qual assistiren també la directora general de Cultura i Joventut, Isabel Cerdà, i el coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, no s'arribà a cap entesa i és per això que Mateu la titllà de "gens positiva i tensa". El president afegí que "el mal que s'ha fet a la llengua i a la cultura és massa gran".
Vuit comunitats esgoten gairebé el 93% del fons de liquiditat
Les peticions d'ajuda de vuit comunitats autònomes al Govern central, amb una sol·licitud en conjunt que ronda els 16.700 milions d'euros, suposaria ja la utilització de gairebé el 93% del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), dotat amb 18.000 milions d'euros.
“Gato al agua”
Senyor Bosch, fins i tot vós,que actualment sou custodid'Educació, heu sentit l'odi...
1901: El cinturó elèctric
El cinturó elèctric, aparell medical que es pretenia vivificador, remei per a totes les dolences que la medicina tradicional no havia pogut guarir...
Coratge del PSIB amb la llengua
El recurs presentat ahir pel PSIB en el Tribunal Constitucional contra la reforma de la Llei de funció pública que arracona la llengua pròpia a l'Administració balear és una mostra de visió política d'aquesta formació en una conjuntura especialment complexa...
La llengua "distinta"
El Butlletí Oficial de les Illes Balears publicava ahir: "Resolució del conseller d'Educació, Cultura i Universitats de dia 9 d'octubre del 2012 per la qual es convoquen subvencions per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfia audiovisual de les Illes Balears en la llengua cooficial distinta del castellà" (textual). Ni català ni llengua pròpia, "distinta". Està subjecte el BOIB a l'Estatut?
No et dóna ales…
Des que el senyor Felix Baumgartner va decidir llençar-se des d'altures estratosfèriques -39.068 metres- que no han deixat de ploure-li elogis. Vam veure l'austríac amb el seu vestit inflat i patrocinat...