Transpira il·lusió, responsabilitat i agraïment cap al president. S’ha après la lliçó i parla amb rapidesa, amb seguretat.
L’oposició ha assegurat que el vostre nomenament com a consellera era atribuïble que de la vostra Direcció General sortí l’informe que assegurava la compatibilitat del president farmacèutic.
És un absurd. Ho tenc claríssim. Per funcions, correspon al Departament de Qualitat. S’han elaborat els informes i s’han traslladat al Consell de Govern. No ha format part directament de la meva feina. Res més a dir.
No heu intervingut en la redacció dels informes?
No, per descomptat que no. No vaig intervenir en la redacció dels informes de compatibilitat del president Bauzá.
També s’ha especulat amb la possibilitat que el vostre nomenament s’efectuà perquè éreu l’ànima de la Conselleria, la gran impulsora de les reformes a l’Administració que s’han duit a terme.
No, no és cert. A la Conselleria som un equip.
Era necessari un nou impuls?
Hem arribat a l’equador de la legislatura, ens trobam davant un punt d’inflexió amb vista a la reactivació econòmica. Fins ara, hem fet una feina de reforma en dues línies fonamentals: equilibrar els comptes públics i la reestructuració de l’Administració. En aquest sentit, ens vàrem comprometre a reduir i reeestructurar l’Administració amb criteris d’eficàcia i eficiència. Hem fet una auditoria de gestió en matèria d’empleats públics. Ara començam una nova etapa.
Entenc que l’anterior conseller no era capaç de donar aquest impuls?
Valor molt positivament la feina que s’ha fet fins ara. Jo formava part de l’equip del conseller. Hem aconseguit reestructurar l’Administració, que era un dels dos grans objectius d’aquesta primera fase de legislatura. Això no obstant, ara començam una etapa amb noves expectatives, amb noves iniciatives, que van encaminades a la modernització, a la professionalització i a la utilització de les noves tecnologies dins l’Administració.
Era possible aquest nou impuls amb Simó Gornés?
Clar que sí.
En quines iniciatives es traduirà aquest impuls?
Treball amb amb la Llei de mobilitat intraadministrativa. Es tracta d’afavorir la mobilitat entre els empleats públics per cobrir funcions, fins i tot sense moure’s del lloc de feina de què són titulars, però poder exercir funcions d’altres llocs de feina on hi ha necessitats... S’han de poder fer comissions de servei de caràcter forçós per cobrir una determinada àrea. Ara bé, primer s’obrirà un període de voluntarietat. Aquelles persones que durant un temps facin funcions diferents de les habituals veuran incrementats els seus mèrits...
Idò sobren funcionaris?
No sobra ningú en aquesta administració. L’Administració ja s’ha reestructurat.
No n’hi ha massa, de funcionaris?
No. S’han eliminat contractes temporals a mesura que han anat acabant, s’han amortitzat els llocs de feina que quedaven vacants. Hem passat de 30.000 empelats públics a uns 27.500. Ara, cercam l’eficàcia. No sobra ningú.
Parlau d’eficàcia, eficiència i professionalitat, però hi haurà empleats d’empreses públiques que la justícia ha dictaminat que han estat acomiadats de manera improcedent. Cobraran per no anar a fer feina.
Les actuacions a les empreses públiques s’han duit a terme des de l’Oficina de Control Pressupostari. Dels 600 llocs de feina que s’han amortitzat, se n’han recorregut 131. Hem complit la sentència i esperam la unificació de la doctrina del Tribunal. No puc afegir res més.
La modificació de la Llei de funció pública ha estat la iniciativa més polèmica, ja que ha fet possible que el català passi de ser un requisit per accedir a l’Administració a només un mèrit. En sou coresponsable?
Evidentment! Que el català deixàs de ser un requisit i passàs a ser un mèrit era en el programa electoral. Ara bé, això no vol dir que no respectem que la nostra riquesa són les dues llengües.
La Llei de funció pública permet, per exemple, que un policia local de qualsevol poble no tingui l’obligació d’entendre el català. No és absurd?
La llei permet que cada municipi determini de manera excepcional, i depenent de les funcions de cada lloc de feina, quin ha de menester un determinat nivell de català.
Així doncs, per a un policia local es pot exigir el català com a requisit?
Dependrà de les funcions de cada lloc de feina, de les tasques d’aquell policia.
Vós mantinguéreu una actitud molt vigilant i bel·ligerant amb els ajuntaments que intentaven mantenir el català com a requisit.
Cada vegada que una administració realitza una actuació, ens envien les actes del plens, els decrets de batlia... i es valora si hi ha algun tipus d’irregularitat o incorrecció respecte d’alguna norma. Si és així, es fa una advertència d’il·legalitat.
Tornant al famós impuls: quines iniciatives legislatives emprendreu?
D’una banda, tenim la llei d’activitats, que ja està en tramitació parlamentària, i la llei de coordinació de policies locals. A més, tenim la llei de mobilitat intraadministrativa, que encara només tenim amb esborrany. Volem també crear un equip de suport conjuntural que vagi cobrint les necessitats puntuals. Hi ha, endemés, el Decret de teletreball i s’hi podran acollir tots els funcionaris que vulguin, malgrat que es prioritzaran els temes de conciliació familiar.
39 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
També era al programa electoral crear llocs de feina i al seu lloc s´han acomiadat empleats públics. I també i acabar amb la crisi, i cada dia tanquen un grapat de comerços i tots som cada vegada més i més pobres. De totes formes jo crec que tot això es un truc per distreure l´atenció perque Espanya es troba a uns mesos de la quebra. Tal volta aguanti l´estiu, però després ferà un krak.
Té raó "encantado", tanta inmersió i fora de classe, TOTS es nins que no xerren mallorquí a ca seva, no l'empleen per res. No ha servit de res.
Esta demostrado que sin imposición lingüistica el catalufo no es nada, y matizar que con imposición no servia para nada... con lo cual, el denominada lengua catalufa será indiferente siempre... más que le pese a los que no lo quieren ver, al estar más que encantados por la lengua, encantados patológicos por el más alla....
Espanyola!
"Senyora", no heu complit res de res del programa electoral, únicament el tema de la llengua, que te en JR contra nosaltres? Per què no compleix el programa electoral que deia que rebaixaria la tur i que crearia llocs de feina? Per què no vos dedicau a solucionar els problemes dels ciutadans i ciutadanes? Per què creau problemes on no n'hi havia cap? Com és possible que el "circ balea" vos marqui la feina? No teniu vergonya, no solucionau res, creau mal estar entre la ciutadania, això "senyora" no és governar, això és ...... --
El català és un requisit i no un mèrit perquè tenim dret a parlar la llengua d'aquí sempre. I tenim dret a parlar català no perquè ho digui un programa o un altre, sinó perquè és la llengua pròpia d'aquestes illes, així com ho recull l'Estatut d'Autonomia.
Amigo Jaume, evidentemente me refería a que al menos han acabado con las imposiciones catalanistas...
Mallorquín, Jaume... d'on heu sortit?? Ses Balears han sortit de sa crisis gràcies as govern des PP?? quan?? INo me n'havia adonat! I ja està bé de tirar des casos de corrupció a Catalunya... sí, n'hi ha... com per tot... i a ses Balears no veritat?? si no hi ha res pitjor que veure sa palla as ulls des altres i no veure sa viga as nostres...
No olvidemos que la gente votó en masa al PP por dos razones: - Acabar con la crisis - Acabar con las imposiciones catalanistas. Al menos cumplió una de las dos...
2000, Si has tenido abuelos mallorquines, entonces eres un privilegiado como yo, y sabes lo que es el mallorquín auténtico. Y si tanto te gusta la lengua inventada por Fabra, no la castigues con faltas de ortografía.