Nuria Riera | Joan Torres

TW
39

Núria Riera Martos (Montuïri, 1968) és llicenciada en Dret per la Universitat de Jaén i funcionària de carrera. Des de dijous és la nova consellera d’Administracions Públiques i portaveu del Govern de José Ramón Bauzá.

Transpira il·lusió, responsabilitat i agraïment cap al president. S’ha après la lliçó i parla amb rapidesa, amb seguretat.

L’oposició ha assegurat que el vostre nomenament com a consellera era atribuïble que de la vostra Direcció General sortí l’informe que assegurava la compatibilitat del president farmacèutic.

És un absurd. Ho tenc claríssim. Per funcions, correspon al Departament de Qualitat. S’han elaborat els informes i s’han traslladat al Consell de Govern. No ha format part directament de la meva feina. Res més a dir.

No heu intervingut en la redacció dels informes?

No, per descomptat que no. No vaig intervenir en la redacció dels informes de compatibilitat del president Bauzá.

També s’ha especulat amb la possibilitat que el vostre nomenament s’efectuà perquè éreu l’ànima de la Conselleria, la gran impulsora de les reformes a l’Administració que s’han duit a terme.

No, no és cert. A la Conselleria som un equip.

Era necessari un nou impuls?

Hem arribat a l’equador de la legislatura, ens trobam davant un punt d’inflexió amb vista a la reactivació econòmica. Fins ara, hem fet una feina de reforma en dues línies fonamentals: equilibrar els comptes públics i la reestructuració de l’Administració. En aquest sentit, ens vàrem comprometre a reduir i reeestructurar l’Administració amb criteris d’eficàcia i eficiència. Hem fet una auditoria de gestió en matèria d’empleats públics. Ara començam una nova etapa.

Entenc que l’anterior conseller no era capaç de donar aquest impuls?

Valor molt positivament la feina que s’ha fet fins ara. Jo formava part de l’equip del conseller. Hem aconseguit reestructurar l’Administració, que era un dels dos grans objectius d’aquesta primera fase de legislatura. Això no obstant, ara començam una etapa amb noves expectatives, amb noves iniciatives, que van encaminades a la modernització, a la professionalització i a la utilització de les noves tecnologies dins l’Administració.

Era possible aquest nou impuls amb Simó Gornés?

Clar que sí.

En quines iniciatives es traduirà aquest impuls?

Treball amb amb la Llei de mobilitat intraadministrativa. Es tracta d’afavorir la mobilitat entre els empleats públics per cobrir funcions, fins i tot sense moure’s del lloc de feina de què són titulars, però poder exercir funcions d’altres llocs de feina on hi ha necessitats... S’han de poder fer comissions de servei de caràcter forçós per cobrir una determinada àrea. Ara bé, primer s’obrirà un període de voluntarietat. Aquelles persones que durant un temps facin funcions diferents de les habituals veuran incrementats els seus mèrits...

Notícies relacionades

Idò sobren funcionaris?

No sobra ningú en aquesta administració. L’Administració ja s’ha reestructurat.

No n’hi ha massa, de funcionaris?

No. S’han eliminat contractes temporals a mesura que han anat acabant, s’han amortitzat els llocs de feina que quedaven vacants. Hem passat de 30.000 empelats públics a uns 27.500. Ara, cercam l’eficàcia. No sobra ningú.

Parlau d’eficàcia, eficiència i professionalitat, però hi haurà empleats d’empreses públiques que la justícia ha dictaminat que han estat acomiadats de manera improcedent. Cobraran per no anar a fer feina.

Les actuacions a les empreses públiques s’han duit a terme des de l’Oficina de Control Pressupostari. Dels 600 llocs de feina que s’han amortitzat, se n’han recorregut 131. Hem complit la sentència i esperam la unificació de la doctrina del Tribunal. No puc afegir res més.

La modificació de la Llei de funció pública ha estat la iniciativa més polèmica, ja que ha fet possible que el català passi de ser un requisit per accedir a l’Administració a només un mèrit. En sou coresponsable?

Evidentment! Que el català deixàs de ser un requisit i passàs a ser un mèrit era en el programa electoral. Ara bé, això no vol dir que no respectem que la nostra riquesa són les dues llengües.

La Llei de funció pública permet, per exemple, que un policia local de qualsevol poble no tingui l’obligació d’entendre el català. No és absurd?

La llei permet que cada municipi determini de manera excepcional, i depenent de les funcions de cada lloc de feina, quin ha de menester un determinat nivell de català.

Així doncs, per a un policia local es pot exigir el català com a requisit?

Dependrà de les funcions de cada lloc de feina, de les tasques d’aquell policia.

Vós mantinguéreu una actitud molt vigilant i bel·ligerant amb els ajuntaments que intentaven mantenir el català com a requisit.

Cada vegada que una administració realitza una actuació, ens envien les actes del plens, els decrets de batlia... i es valora si hi ha algun tipus d’irregularitat o incorrecció respecte d’alguna norma. Si és així, es fa una advertència d’il·legalitat.

Tornant al famós impuls: quines iniciatives legislatives emprendreu?

D’una banda, tenim la llei d’activitats, que ja està en tramitació parlamentària, i la llei de coordinació de policies locals. A més, tenim la llei de mobilitat intraadministrativa, que encara només tenim amb esborrany. Volem també crear un equip de suport conjuntural que vagi cobrint les necessitats puntuals. Hi ha, endemés, el Decret de teletreball i s’hi podran acollir tots els funcionaris que vulguin, malgrat que es prioritzaran els temes de conciliació familiar.