Els socialistes abans de presentar el recurs d'inconstitucionalitat al TC. | OLGA QUINTANILLA

TW
41

El Tribunal Constitucional (TC) ha sentenciat que el català no ha de ser un requisit general per esdevenir funcionari a les Balears, encara que constitueixi un mèrit a puntuar, amb el que avala la reforma de la Llei de Funció Pública de les Balears escomesa per l'Executiu de José Ramón Bauzá.

Notícies relacionades

El TC ha avalat, amb dos vots particulars en contra de quatre magistrats, la Llei de funció pública aprovada pel Govern balear que considera el coneixement del català com a mèrit i no com a requisit per accedir a l'administració.

D'aquesta manera, el Ple del TC ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Grup parlamentari Socialista del Senat contra la reforma de la llei reguladora de la funció pública de les Illes Balears.

Cal recordar que la norma autonòmica recorreguda (Llei 9/2012, de 19 de juliol) elimina l'exigència general d'un determinat nivell de coneixement de català com a requisit per accedir a l'administració o per ocupar qualsevol lloc de treball i modifica en consonància les lleis que regulen l'ús de la llengua a les Illes.

La sentència compta amb el vot particular discrepant de quatre magistrats, si bé la majoria del Ple entén que «no hi ha inconstitucionalitat » a l'esmentada norma, atès que assenyala que la reforma legal s'ha produït en un context «d'àmplia implantació del coneixement del català en la funció pública de l'àmbit territorial i en la societat, en integrar com a disciplina en el sistema educatiu».

En aquest sentit, constatat l'abast de la reforma qüestionada pels socialistes, el TC conclou que «no hi inconstitucionalitat en tenir el coneixement del català com a mèrit » i que «no hi ha discriminació per la inexistència de tracte preferent del castellà sobre el català ».

Mentre, en el seu vot particular, la vicepresidenta del TC, Adela Asua, expressa la seva discrepància amb la sentència de la majoria perquè, al seu parer, la reforma aprovada pel Govern de José Ramón Bauzá «no garanteix prou els drets lingüístics que deriven de l'article 3.2 de la Constitució i es reconeixen en l'article 14.3 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears».

En el segon vot particular, els magistrats Juan Antonio Xiol, Encarnación Roca i Fernando Valdés sostenen que l'article 44 de la llei recorreguda va haver de ser declarat inconstitucional perquè « desconeix el deure de l'Administració autonòmica de tramitar els procediments en la llengua triada per la persona interessada ».

Per la seva banda, el TC destaca que la Llei 9/2012 també estableix « mesures de foment concretes de la llengua catalana » en introduir un « mandat dirigit a les administracions públiques per a la promoció de cursos de coneixement de la llengua catalana entre el personal al seu servei amb la finalitat específica de garantir l'atenció a la ciutadania en qualsevol de les dues llengües oficials ».

També en el cas de les oposicions, afegeix la sentència, el coneixement del català serveix per «establir l'ordre de preferència dels aprovats per ocupar llocs de treball».

«No es pot justificar» la «imposició estatutaria» del català
D'altra banda, la sentència indica que la configuració d'accés i provisió de llocs de treball en la funció pública balear «no infringeix els límits derivats de la consideració del català com a llengua pròpia, d'acord a les normes integrants del bloc de constitucionalitat i això no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent d'aquella llengua, en detriment del castellà, també llengua oficial a la comunitat autònoma » .

Així, assegura que això condueix a la constitucionalitat dels preceptes examinats, «al poder-se utilitzar amb normalitat la llengua catalana, sense perjudici de poder utilitzar també amb normalitat el castellà».

Cal destacar que el recurs d'inconstitucionalitat es dirigia també contra el precepte de la Llei 9/2012 , que establia que el coneixement del català no serà un requisit per a l'accés als cossos de policia local i policia auxiliar en el territori de les illes.

No obstant això, en haver estat derogat per la Llei 4 /2013, de 17 de juliol, de coordinació de policies locals de les Illes Balears, el TC declara «la pèrdua d'objecte » d'aquesta part de la impugnació.

Finalment, el TC avala la constitucionalitat de la menció expressa que la norma recorreguda fa del castellà com a llengua oficial «establint l'objectiu d'equiparar plenament les dues llengües».

Segons la sentència, «no resulta de la modificació aquí operada que s'infringeixin aquests límits constitucionals, ja que ni s'afecta a la condició del català com a llengua pròpia segons s'ha definit en la doctrina constitucional, ni s'adopta cap mesura que vagi en detriment l'ús normal del català com a llengua de la comunitat autònoma ni, en definitiva, hi ha un menyscabament o postergació del català en la regulació que resulta de la reforma».

D'aquesta manera, la sentència conclou que « no es pot identificar una postergació del català pel fet d'equiparar les dues llengües com a llengües d'ús normal en l'àmbit administratiu i oficial».