Per poder presentar el recurs, els socialistes de les Illes han aconseguit la firma de 50 senadors del PSOE de tot l'Estat. El primer a signar ha estat el senador autonòmic i expresident, Francesc Antich, qui ahir anuncià la imminent presentació del recurs acompanyat per la secretària general del PSIB, Francina Armengol. La socialista recalcà que la Llei de funció pública "atempta contra l'estatus constitucional i estatutari de la llengua catalana" a l'Arxipèlag. Segons els socialistes, la modificació legislativa vulnera la Constitució, l'Estatut i l'Estatut Bàsic dels Empleats Públics, perquè ataca la cooficialitat del català i el seu rang de llengua pròpia, i va contra el dret dels ciutadans a poder ser atesos en català a l'Administració.
Armengol criticà la "croada del PP contra la llengua pròpia", que el situa en la "radicalitat exterma", i advertí que en el seu intent "d'arraconar" el català va contra la Constitució i l'Estatut. Contraposà això amb la "sensibilitat" del PSOE, un partit "orgullós del país" i dels seus "trets diferencials" des de la "defensa" a la Constitució i l'Estatut. La socialista es mostrà confiada en el Constitucional, tot i les darreres sentències contra el català, i aplaudí que Antich actuï com a senador autonòmic defensant drets que "Bauzá no ha sabut defensar".
L'expresident advertí que l'Estat ha d'actuar per defensar la vigència d'una llengua que és cooficial i criticà que el PPté en marxa una "campanya de demonització contra l'Espanya plural", a base "d'ofegar" territoris, "recentralitzar" i "atemptar" contra els fets diferencials. Antich, qui no descartà sol·licitar la suspensió cautelar de la norma, denuncià que declaracions com les del ministre José Ignacio Wert demostren que el PPvol "espanyolitzar tots aquells que no s'adiguin a una uniformitat que no respon a allò que és Espanya".
El recurs dels socialistes al·lega, precisament, que la Llei de funció pública (Llei 9/2012) vulnera els principis de protecció del pluralisme lingüístic i de la normalització progressiva del català. Segons aquests, la llei afecta l'estatuts constitucional del català com a llengua integrant del patrimoni cultural espanyol, que mereix protecció i promoció. Consideren que les mesures contràries a aquests valors són inconstitucionals i apunten que la llei inclou actuacions "antinormalitzadores", que poden acabar fent innecessari l'ús del català en l'àmbit institucional i administratiu.
També al·lega que la norma atempta contra la condició del català com a llengua pròpia perquè n'afebleix la posició i elimina els trets característics d'una llengua pròpia en matèria d'ús intern i de procediment administratiu. Alhora, considera que infringeix el principi del català com a llengua oficial perquè es trenca el vincle entre llengua oficial i llengua normal de comunicació entre els ciutadans i els poders públics.
Per altra banda, el recurs també apunta que la llei vulnera el dret dels ciutadans a relacionar-se en català amb l'Administració Pública perquè suprimeix, amb caràcter general, l'exigència de coneixement de l'idioma propi per accedir a la funció pública. A més, vulneraria la normativa bàsica reguladora del règim jurídic de les administracions, que atorga als ciutadans el dret a utilitzar les llengües oficials en el seu territori.
Finalment, els socialistes consideren vulnerat el principi d'autonomia local perquè s'envaeixen competències municipals i insulars; entenen que lesiona la confiança dels ciutadans amb relació a les normes jurídiques; i infringeix l'Estatut en matèria de topònims.
A tot això, el portaveu del Govern, Rafel Bosch, recordà que el Consell Consultiu va emetre un dictamen que defensava la constitucionalitat de la norma. El PP balear defensà, així mateix, que la modificació de la Llei de funció pública es basa en preceptes legals que asseguren el tractament igualitari de les dues llengües oficials. El seu portaveu i diputat a Madrid, Miquel Ramis, acusà el PSOE d'oportunista, afirmà que la modificació està avalada pels 200.000 vots que obtingueren a les eleccions i també destacà que el Consell Consultiu va emetre un dictamen favorable. Tanmateix, tres vots particulars del Consultiu sí que assenyalen que inclouen diverses vulneracions de l'Estatut i de la Constitució.
33 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
jrbs, un pancatalanista jamás puede dar clases de rigor histórico, así que calladito estás más guapo
TOLITO ( Hauria de dir, Tontito??) Vaja arguments de pa amb fonteta, i cantoners!! Havia llegit moltes bajanades de autoodiants , especialment mallorquins, però com aquesta curtada, poques. O sigui, que tots els nostres problemes, es redueixen a " mes duros pel Real Maiorca"?? I no diguis adeu, Catalunya seguirà sent la terra mes pròxima a Mallorca i Menorca, a no ser que , a mes de les burrades històriques que ús inventeu, també volgueu canviar els mapes, ara!
Serà com un partit de futbol barça-madrid, arbitrat per florentino perez.
ADÉU CATALUNYA ADÉU .. MANIPULADORS DE SA NOSTRA HISTÒRIA ADÉU MÉS DUROS PER ES REIAL MALLORCA I PER SES NOSTRES ILLES, PER ES BARÇA LLIGA CATALANA DE FUTBOL AMB ES SUPERSTAR FIGUERES FC. , he .. he .. he ADÉU CATALUNYA ADÉU .
PROU MANIPULACIÓ PEPERA I DEL CIRCO BALEAR, SOM MALLORQUINS CATALANOPARLANTS, BARCO ALS GONELLES!
¡¡ VISCA MALLORCA, BALEARS i SEMPRE VISCA ESPANYA !! ¡¡ VISCA MALLORCA, BALEARS i SEMPRE VISCA ESPANYA !!
Hispania, Observer, Bartolo anau-vos-ne més alla de Talavera de la Reina, o sigui a l'oest de Talavera. Voltros no enteneu el per què. Voltros no enteneu el per què na Aguirre (Esperanza), Camps, i també en Matas i a continuació en Bauzá estan anulats o despatxats políticament i altres. Lo mateix sobre certs dirigents del PSOE: Montilla, Antich, etc. encara que vagin errats.
Feliz día de la Hispanidad a tots i a totes. 520 años son muchos años y de dominación más aún. La españolización siempre se ha hecho y se hará, tened en cuenta que en Cataluña los nobles hablan castellano (todos trastámara) desde hace más de 600 años, así que el castellano está igual de asentado como el catalán. Estudiad un poquito de historia y sabréis la verdad.
CAP RESPOSTA NI VOT ALS COMENTARIS EN EGPAÑOL. AQUÍ, ESCRIVIM EN CATALÀ. BON DIA DE FEINA A TOTHOM, QUE AQUÍ NO HI HA RES A CELEBRAR, ANS AL CONTRARI, S'HA DE TREBALLAR MOLT, QUE HI HA EL NOSTRE FUTUR ESPERANT.
En Bono, en Felipe Gonsales i en Guerra han amollat espanyolades a balquena amb motiu del procés sobiranista de Catalunya... El psib deu estar preocupat perquè el psoe ja no pot caure més baix... així és que surten amb aquesta, ara. La defensa de la llengua, la seva protecció,la promoció del seu coneixement i del seu ús és una altra cosa. Això és oportunisme pur i dur. Si volem sortir del pou, hem de girar l'esquena al pp, per descomptat, i també al psoe-psib. Els dos han tengut temps de demostrar què podien fer per les Illes Balears. I ... Necessitam, a les Illes Balears, un altre horitzó polític. No sucursalista. Una força autocentrada aquí, honesta i disposada a no donar carta blanca a cap dels dos partits sucursalistes de "la Meseta" a canvi d'unes quantes cadires.