Roig anuncià que es canviaria la normativa actual per adaptar-la a la Llei de funció pública de la Comunitat. D'aquesta manera, el català deixarà de ser un requisit per accedir a tots els llocs de feina del Consell de Mallorca i, per tant, serà un simple mèrit en alguns casos. La consellera no avançà de quina manera es modificaria la normativa actual, malgrat assenyalar que es farà "en els propers mesos". Roig explicà que, un cop aprovada la Relació de Llocs de Treball (RLT), estudiaran en quines places es manté el català com a requisit.
El motiu pel qual el Consell encara no s'ha adaptat a la normativa autonòmica és que manté un plus als funcionaris, que s'aprovà en època de Maria Antònia Munar, pel qual aquells que acreditin un nivell de català superior a l'exigit per la plaça que ocupen cobren uns 40 euros mensuals més. Si el Consell eliminàs el requisit de català sense llevar aquest plus, hauria de pagar plusos per tots els nivells. Sobre això, no digué res ahir la consellera, que es limità a indicar que es negociaran les places on serà o no requisit la llengua pròpia. De fet, també haurà de renegociar l'esmentat plus amb els funcionaris.
Les explicacions de l'equip de govern del Consell no convenceren els empleats, especialment el cos de Bombers. De fet, ni MÉS ni PSIB no aprovaren la modificació de la RLT. A més, una vintena de bombers protestaren a les portes de la institució, com ja havien fet en ocasions anteriors. •
26 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Estupenda noticia.
Poc respecte és mereixen aquests polítics que no valoren amb lo més minim la llengua catalana d'aquesta terra. Crec que és molt difícil trobar un lloc en el món on els seus governants vagin en contra de la seva llengua. Això és irreal.
http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat fa devers 50 anys) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma dita "Catalunya" per la legalitat espanyola ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Contra polítics ignorants, propotents, imputats, etc. :INDEPENDÊNCIA! És l´únic camí per administrar els nostres béns i no ens els robin! Prest ho haconsseaguirà ell Principat. Després, nosaltres!
L´única cosa que aconseguirà aquesta "genteta" és que hi hagi persones que no entenguin els mallorquins. Per mi, fantàstic. Ells s´ho perdren i nosaltres hi guanyarem! No canviarem de llengua i no saps quin goig veure la cara dels ignorants amb la boca oberta quan els dediquis qualque "floreta".
El tribunal Suprem Espanyol, avala, amb una sentencia, el model d´inmersio linguistica de Catalunya i deixa en fora de joc, al ministre Wert. ¡ Aleee ha compixar cantons com es cans¡
Un dia d'aquestos no sebre català es convertirà en un mèrit... i fins i tot podria ser que en un requisit
ens roben la llengua !!!! ah no , ens ho roben tot !!!!!! pq si no destinen pasta pel catala, tampoc per lo altre. eps, ens roben tot!!! ohhhhh paisos mallorquins.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.