Continuen els treballs d'extinció contra tres focs al terme de Llucmajor
Efectius aeris i terrestres de l'Institut Balear de la Naturalesa continuen realitzant treballs d'extinció a tres petits incendis forestals que s'han declarat entre les 14.00 i les 15.00 hores d'aquest dimecres al terme municipal de Llucmajor. El primer d'ells s'ha originat a la urbanització de Son Verí Nou i ha obligat a tallar la circulació de la carretera de Cala Pi. Segons ha informat el Govern en un comunicat, ja ha estat controlat, amb un balanç de 1.500 m2 cremats.
El PP fa retrocedir 26 anys el català a Balears
El català retrocedí ahir 26 anys a les Balears. La llengua pròpia de les Illes ja no és un requisit per accedir a l’Administració pública de la Comunitat. El Parlament aprovà ahir la modificació de la Llei de funció pública amb els vots dels 34 diputats populars. Antoni Pastor, el PSIB i PSM-IV-ExM hi votaren en contra. La normativa, impulsada per la Conselleria que dirigeix Simó Gornés, també modifica la Llei de normalització lingüística de 1986, que tirà endavant amb el suport de tots els grups polítics.
Llum verda a la Llei ‘urbanística’ de turisme
El conseller Carlos Delgado ja ha complert un dels seus principals objectius de la legislatura. El Parlament aprovà ahir la Llei de turisme de les Balears amb els vots a favor del PP. Els grups de l’oposició, PSIB i PSM-IV-ExM, hi votaren en contra i carregaren amb duresa contra un text “més urbanístic que turístic”. La llei “modifica i regula” aspectes territorials que “no són de la seva competència”, criticà la diputada de PSM-IV-ExM, Joana Lluïsa Mascaró, i la socialista Bel Oliver lamentà que la normativa “no té res de turística i molt d’urbanística”.
L’oposició avala la duresa judicial vers la corrupció
Socialistes i econacionalistes reaccionaren ahir celebrant la duresa de la primera sentència del cas Maquillatge, que condemna a penes de presó l’expresidenta del Consell de Mallorca Maria Antònia Munar i l’exvicepresident de la institució Miquel Nadal, entre altres càrrecs i empresaris. El PP, en canvi, va ser molt més teb a l’hora de valorar la sentència. La diputada socialista Pilar Costa reclamava "tolerància zero" amb la corrupció i va dir que aquesta sentència marcaria "un abans i un després" en la gestió dels doblers públics. L'econacionalista Fina Santiago va reconèixer que la condemna era "dura", però afegí que és positiu que els jutges siguin "contundents". La portaveu popular, Mabel Cabrer, condemnà, per part seva, els qui "no actuaren correctament i defraudaren la confiança dels ciutadans", malgrat recordar que hi haurà un recurs i "caldrà esperar". No es descuidà de dir que "respecta" la justícia.
El Govern inicia 'actuacions reservades' per la incompatibilitat de Bauzá
L'Executiu autonòmic ha informat sobre l'inici d'actuacions prèvies de «caràcter reservat» sobre la possible incompatibilitat de José Ramón Bauzá com a president de la comunitat autònoma, per no haver informat dels seus negocis privats, atenent amb l'establert en la Llei d'Incompatibilitats de 1996 de membres del Govern.
Isern anuncia la reobertura de Son Moix pel 2014
El nou poliesportiu de Son Moix és a només any i mig d’obrir les portes una altra vegada. Després que el 10 d’octubre de 2007 un cap de fibló arrasàs part de Palma i sobretot les instal·lacions del poliesportiu, del qual s’endugué el sostre, el batle de Palma, Mateu Isern, anuncià ahir que ja hi ha data per reobrir-lo: principis de 2014. A més, el primer edil digué que amb la reobertura de Son Moix es recupera un poliesportiu de primera qualitat i que serà la referència de tot el tema esportiu a Ciutat.
Montoro justifica la destralada als funcionaris perquè no hi ha doblers per pagar nòmines
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha justificat aquest dimecres la destralada al sou dels funcionaris, entre els quals s'ha inclòs a ell mateix, per la falta de doblers per pagar les nòmines.
Toxo creu que la baixada dels sous reials és una “cortina de fum”
El líder de Comissions considera que el 'gest' del Rei Joan Carles i el seu fill no esborra els ajustaments. El secretari general de CCOO ha dit aquest dimecres que la baixada del sou del rei Joan Carles i el príncep Felip "són gests i cortines de fum que no dissimulen la gravetat de les mesures que s'estan adoptant" i que suposaran l'empobriment per a moltes famílies, ha afegit, que no tindran cap tipus d'ingressos. En declaracions a la Cadena Cope, ha assenyalat que el que ha de fer l'executiu és "convocar un referèndum" perquè en aquests moments "està governant amb un programa amb el qual no va anar a les eleccions". Per tant, el líder de Comissions Obreres exigeix al govern "que sotmeti la seva nova política a referèndum". Fernández Toxo ha assegurat que no demana cap convocatòria d'eleccions, però celebrar un referèndum "no és tan costós i no serà un drama". El Rei i el Príncep es retallen el sou
Ara,més que mai
No és moment de defallir, quan el tret identitari principal i necessari que tot humà ha de tenir ha estat coartat aquí,
1857:La fragata Atlanta
La fragata Atlanta era adquirida als Estats Units pels germans Mateu i Josep Ferragut. Li canviaren el nom per Margarita i el capità fou Marc Mateu, de profunda experiència. La nau fou dedicada a la ruta de Filipines. Però no era aquest l’únic vaixell que comerciava amb aquelles illes del Pacífic, aleshores colònia espanyola.
Proposau campus d'ètica
Cada dia que passa entenc més i millor per què hi ha una part considerable de la ciutadania que és especialment contrària a la formació cívica i moral a l’escola. Cada titular de premsa, cada informació i cada compàs comunicatiu m’ofereix pistes que expliquen per què des de determinats poders no interessa conrear la consciència individual ni societària. Ara m’explic coses que fins ara era difícil...
El ciutadà és qui decideix la llengua de comunicació amb l’Administració
Des que el Govern de les Illes Balears va anunciar i presentar la modificació de la Llei de funció pública de les Illes Balears, el projecte de la qual es va aprovar ahir, 17 de juliol, al Parlament autonòmic, han bufat vents de tempesta i desolació sobre una suposada i inexorable desaparició de la llengua catalana, segons alguns grups i partits polítics d’aquesta comunitat.
Els 34 de la vergonya
Trenta-quatre diputats del PP feren ahir retrocedir la llengua pròpia de les Balears fins a nivells de fa més d’un quart de segle, quan Balears començava a construir el seu autogovern després d’haver patit una terrible dictadura que intentà aniquilar els valors propis del país i reduir la seva cultura a humiliant folklorisme.