Aquest document estableix a l'article 7 que "la llengua de comunicació del CEIB serà la que s'indiqui a la normativa vigent referent a l'ús de les llengües oficials a l'administració de la CAIB". I afegeix que, en les seves comunicacions, el CEIB "podrà utilitzar de manera indistinta qualsevol de les dues llengües oficials de les Illes Balears". Durant el ple de dimecres, només l'STEI-i i les Cooperatives d'Ensenyament presentaren al·legacions a la modificació de l'article 7.
Cal recordar que l'últim reglament del Consell Escolar, del 2005, fou elaborat durant el mandat de l'exconseller d'Educació Francesc Fiol i no s'havia tocat fins ara. Caldrà veure si el pròxim informe del sistema educatiu de les Illes serà en català, com tradicionalment es feia, o bé en faran una versió bilingüe.
Però el tema de la llengua no és l'únic element que s'ha tocat en aquest nou reglament. Si fins ara el Consell estava integrat per 47 consellers, a partir d'ara n'hi haurà 36. La pèrdua més important de representants és la dels sindicats dels docents no universitaris, que passen de tenir 10 membres a tenir-ne 6.
En el document hi ha algunes sorpreses més, com per exemple que els consellers deixen de tenir dret a "fer ús de la paraula en les comissions a les quals no pertanyin, amb l'autorització prèvia de la presidència de la comissió".
A més, els consellers podien ser substituïts, "excepcionalment, pel seu suplent per motius justificats i d'acord amb la legislació de procediment administratiu en les sessions plenàries i a les comissions específiques". Doncs a partir d'ara, amb el canvi normatiu, només podran ser substituïts a les sessions plenàries i no a les comissions.
Les dietes
En les indemnitzacions que perceben els consellers en concepte de desplaçaments, manutencions i assistència a les sessions del Consell Escolar, enguany també s'hi han introduït canvis importants, ja que fins enguany s'estava pagant el que s'havia establert per BOIB també el 2005. Fins ara els consellers percebien 120 euros per assistir a una reunió de qualsevol òrgan del Consell Escolar, a part de dietes i quilometratge; ara la quantitat s'ha reduït fins als 30 euros.
Ara bé, no tot són retallades. Si el 2005 s'establí en 30 euros, IVA inclòs, la quantitat màxima per dinar o sopar, enguany la xifra s'eleva per les reunions que els consellers facin totalment o parcialment fora de l'horari habitual que impliquin desplaçar-se fora de l'illa de residència, fins a una quantitat màxima de 71,60 euros, IVA inclòs.
Aquest diari ha intentat parlar amb el president del CEIB, Jordi Llabrés, per poder escoltar els arguments que els han empès a fer totes aquestes modificacions, però ha estat totalment impossible contactar-hi.
32 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Em sembla molt bé que els catalanistes es manifesten demanant privilegis per a aquest dialecte del Occità anomenat Català i que des de fa 40 anys s'utilitza com a arma llancívola contra els que no són catalanistes i com una forma subtil d'anar colonitzant territoris (Països Catalans), on es parlava el vulgar entre la població inculta i treure subvencions, places públiques i excloure, als que no parlen com ells en una comunitat que no és la seva.
La libertad sólo molesta a los fascistas. Seguid tratándoos.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el castellà no és útil ni necessari.
Oye Paco, ¿eso de "català insular" qué es lo que es??? Me consta que existen unas islas pro la zona de la Costa Brava, pero creía que estaban deshabitadas...
adishatz: Un català, continental o insular, té el dret d'actuar a qualsevol part del territori nacional -divisions administratives estatals a part- i la seva actuació només pot ser considerada imperialista pels nostres enemics; per a nosaltres és un acte patriòtic.
Això de l'independència de Catalunya tirarà endavant, no sigui que l'aturin amb les armes, cosa poc probable en l'Europa actual. Comença a ser ben hora que a les Balears fem un pensament, perquè més prest que tard haurem de triar entre Madrid o Catalunya
@un de tants: tal vez lo reduje un poco. De un lado también ponen flamenco y "castañetas". De paso si me explicas cual es mi casta te lo agradecería. Saludos
@adishatz: Gràcies pel teu missatge. Esper que al Principat aconseguiuun estat propi. Potser els illencs veuran que bé que estau fora d'Espanya i voldran pujar al carro de la independència. I si no, sempre ens quedarà el consol que una part de la nació és lliure i sobreviurà.
A emigrante compte amb el que dius ja que si hem d'escullir entre toros o Països Catalans de ben segur que sortiria Països Catalans i més amb persones de la teva casta per aquí.
bernadet, només et posaré un exemple per a que vegis la manipulació interessada del pp per a abocar les Illes Balears a una total assimilació castellana;em pots dir on està el requisit de mallorquí per a accedir a funcionari públic de les illes balears?, com es que en el la modificació de la llei de funció pública, el govern del pp no hi ha inclòs el requisit de conèixer el mallorquí?, no diu el pp que defensa tant i tant el mallorquí, afirmant que aquest no es català, que es una altra llengua diferenciada, i que es la llengua de mallorca?, aleshores si es la llengua de mallorca, on està a dins de la llei de funció pública, la llei o normativa que obliga al seu coneixement per ser funcionari a mallorca?, el govern del pp per llevar el requisit del català, posa com a argument que s'ha de facilicar l'accés als llocs de feina com a funcionari, pero curiosament amb la llengua castellana no segueix el mateix criteri, i per als ciutadans no espanyols de la ue, se'ls hi exigeix el coneixement de la llengua castellana, així com també als espanyols (mallorquins inclosos), als quals se'ns deriva a l'article de la constitució espanyola que ens obliga a haver de coneixer la llengua castellana, tot i no ser aquesta la nostra llengua ni la llengua d'aquesta terra. El pp ha accedit al poder, amb l'única idea fixada al seu cervell, de perseguir la llengua pròpia de mallorca; no li interessa ni crear llocs de feina, ni cap dels problemes que pateix mallorca producte de la crisi econòmica, només li interessa perseguir la llengua catalana, "por derecho de conquista".