Així ho ha fet públic el Tribunal Constitucional amb un escrit remès a les parts i on acorda traslladar l'expedient al Govern i Parlament de les Illes Balears, així com també al Congrés dels Diputats, al Senat i al Govern Central, per a que puguin personar-se en el procediment i presentar al·legacions en el termini de quinze dies. El PSIB-PSOE ha donat la notícia mitjançant les xarxes socials.
Segons aquesta informació, a la reunió del Ple del Constitucional, celebrada el passat 13 de novembre, els magistrats varen acordar acceptar a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat per cinquanta senadors del Partit Socialista contra els apartats 1,3,5,6,7,8 i 9 de l'article únic, la disposició derogatòria única i les disposicions finals primera (apartats 1,2,4,5 i 7), segona i tercera de la llei 9/2012, de modificació de la llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Des del PSIB-PSOE, la portaveu de l'Executiva Pilar Costa ha manifestat la seva satisfacció per la decisió del TC i ha dit que és una passa més per a que es reconegui finalment la inconstitucionalitat de la llei del Govern Bauzá en contra d'una de les llengües cooficials en la nostra Comunitat Autònoma, el català.
Costa ha afirmat que "espera que el Parlament i el seu president es posicionin a favor del recurs presentat pel Partit Socialista i defensin la llengua catalana en contra del atacs de Bauzá".
La portaveu socialista ha recordat que la presentació del recurs davant el Constitucional es va fer per defensar "la legalitat, els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears i el consens que fa més de 25 anys que teníem en matèria lingüística i que s'han romput amb l'arribada del Govern de Bauzá". Per Costa, la reforma de la llei de Funció Pública del PP és una estocada al procés normalitzador ja que s'opta preferentment per la llengua castellana en detriment de la mínima consideració que exigeix la llengua pròpia i oficial de la comunitat autònoma.
El passat mes d'octubre, la secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, acompanyada dels senadors socialistes Francesc Antich i Antoni Manchado, varen presentar davant la seu del TC aquest recurs d'inconstitucionalitat.
Aquest és el primer recurs que presenta el PSIB-PSOE davant el Tribunal Constitucional i ho fa després que el PP hagi ignorat les més de 12.000 al·legacions presentades contra la reforma de la llei així com les manifestacions de protesta, on varen participar més de 50.000 persones.
Claus del recurs d'inconstitucionalitat
El recurs d'inconstitucionalitat fa objeccions perquè els preceptes que conté "contradiuen els imperatius de la normalització progressiva de la llengua catalana, vist que s'estableixen autèntiques mesures d'involució en el procés de defensa, conservació i promoció de la llengua pròpia en el territori de les Balears, operant d'aquesta manera una vertadera desprotecció de la llengua catalana en l'àmbit administratiu i de la funció pública en la mesura que aquesta llei obri la via perquè el català sigui una llengua subordinada i pràcticament innecessària".
Segons l'escrit del recurs, la Llei 9/2012 "comet infraccions als articles 3.3 de la CE i 4.3 i 35 de l'Estatut d'Autonomia, que estableixen els principis de protecció del pluralisme lingüístic i de la normalització progressiva de la llengua catalana". També comet infraccions "al 3.2 de la CE i al 4.1 de l'Estatut, que reconeixen al català la condició de llengua pròpia i oficial", entre d'altres articles.
D'acord amb el recurs, la Llei 9/2012 és un exemple "d'un paquet de mesures antinormalitzadores amb efectes que a mig i llarg termini determinaran el caràcter innecessari de la llengua catalana en l'àmbit institucional i administratiu", i que a més "són mesures que no responen a les prescripcions estatutàries en matèria de normalització lingüística, ni un exemple de creació de les condicions que permetin assolir la igualtat entre llengües pel que respecta als drets dels ciutadans tal com assenyalen l'article 4.3 i el 14.3 de l'Estatut de les Illes Balears".
A la vegada, les mesures adoptades per la majoria parlamentària del Partit Popular van clarament en la direcció d'aminorar l'ús del català en l'àmbit institucional i administratiu, vist que els nous empleats públics, de forma majoritària, no tendran l'obligació de conèixer la llengua pròpia, de manera que hi haurà una tendència a la castellanització a l'hora de la utilització de la llengua amb els administrats, però també a l'hora dels procediments administratius.
Finalment, la Llei transgredeix les competències dels municipis i dels consells insulars, indicant que no exigeixin el català per accedir a un lloc de feina públic (amb excepcions).
El recurs presentat pel Partit Socialista, en contra la modificació de la Llei de Funció Pública aprovada pel Govern del PP, considera que es vulnera la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.
Podeu trobar el document d'acceptació a tràmit del TC en aquest enllaç.
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El titular és inexacte. El recurs no l'ha interposat el PSIB.
La decisió de TC serà determinant.... de que me sona això? Estic impacient!
Si Joan. Yo odio a España Imagino que a Mallorca también la odiaré. Y por que no a Catalunya
En el parlar col·loquial d'una part de la gent de Mallorca i de la major part de la gent de Barcelona si que hi ha lis i elzi, però es mallorquins antics que conversaven bé, i un part des qui encara procuram conversar en bon mallorquí, quan era un datiu plural deien los, igual que s'acusatiu. Si en teniu dubtes llegiu ses rondaies mallorquines.
"emigrante" tu no estimes Espanya, tú només estimes l'Espanya castellana i vols que desapareixin les demés nacions i llengües d'Espanya, i siguin assimilades per la castellana; per tant odies Espanya, odies el conjunt d'Espanya.
Huy que contentos estarán los nacionalsocialistas ! ! ! Adelantes españoles; votad PSOE
només hagués faltat que l'organisme que ha de vetllar per a que es cumpleixi la seva "sagrada constitucion", no hagués acceptat ni tant sols a tràmit un escrit que senzillament demana que es cumpleixi aquesta "sagrada constitucion española", una constitució que diu ben clar que totes les llengües d'Espanya han de ser motiu de protecció, fet que ha incomplert a les totes el Govern del PP, un govern del PP que ademés curiosament s'autodenomina constitucional, però que evidentment només es considera constitucional en aquells articles que aportà el franquisme a l'any 1978, com el que parla de la "indisoluble unidad de la nacion", i també el que amenaça amb un desplegament militar contra aquell poble que mitjançant unes urnes, vulgui expresar el seu lícit dret a decidir sobre el seu futur, les urnes que en qualsevol Estat civilitzat del món es consideren la base de la democràcia, Espanya però no es un Estat democràtic, es una dictadura ultra-dretana encoberta de falssa democràcia. Si aquesta Espanya ultra-dretana entengués que es un Estat format per diferents nacions i llengües, no hi hauria el més mínim problema de convivència, però els interessos politics de l'Espanya ultra-dretana son els d'uniformitzar tota Espanya en una sola identitat, la castellana, anul.lant a totes les demés identitats i llengües, com el fet també d'usar com a colònies a l'Espanya no castellana, per a finançar aquesta, per a finançar l'Espanya castellana. Quant Espanya entengui que aquest model d'atropellament i ofeg s'ha d'acabar, aleshores es quant començarà l'Espanya moderna i democràtica.
@Mare Mia An el parlar mallorquí si existeix "lis" i "elzi". Quan el pronom està en cas datiu se empra "lis" o "elzi". Donar-lis, donant-lis, lis ho donaré, elzi ho donaré, dona-elzi, etc.
fins i tot el TC considera il.legal sa llei des pp castellanobalear que tenim. genteta con en gornes, delgado, bauzá i els feixsites del.sirculo balear i demes gonelles antimallorquins estaran que trinen.
I ara què passarà? Potser no es podrà implantar la llei fins que el tribunal falli? Algú ho pot explicar?