L'organització espanyolista acusa Isern de mantenir un requisit excloent que limita la "lliure circulació de ciutadans pel territori nacional". | Joan Torres.

TW
23

L'organització ultra Círculo Balear (FNCB) lamentà ahir que el batle de Palma, Mateo Isern (PP), hagi accedit als desitjos independentistes expressats per la "minoria" de MÉS, mantenint l'exigència del català com a requisit en les places de funcionaris d'habilitació nacional.

En concret, el requisit del català, qualificat d'"excloent" pels espanyolistes del Círculo, afectarà segons la seva denúncia a cinc llocs de treball "claus" en l'administració municipal, entre ells el de secretaris, interventors i tresorers. D'aquesta forma Cort exigirà el certificat B2 de coneixement de la llengua catalana en els concursos per a la provisió de places de funcionaris d'habilitació nacional. I ho farà un pic vigeix el decret 48/2013 del Govern, que preveu que la llengua pròpia de les Illes passi a ser un mèrit més en el concurs per a una plaça a l'administració, tret de determinats llocs on l'idioma era una peça clau.

Notícies relacionades

"Mantenir el català com requisit excloent impedeix la lliure circulació de ciutadans en el territori nacional dificultant l'accés al treball, i a més, els ciutadans de Palma no podran comptar amb els millors professionals si aquests no superen els exàmens de català", lamentà queixosament el cap de l'associació, Jorge Campos. 

Per a Campos, "si Mateo Isern hagués derogat el reglament de normalització lingüística vigent que segueix permetent el català com única llengua de l'administració i hagués aprovat una nova normativa en favor del bilingüisme que respectés a tots, no hi hauria cap problema d'enteniment perquè la documentació estaria disponible en els dos idiomes oficials". 

"Estam davant un cas més d'un consistori governat pel PP amb majoria absoluta que es plega a la intransigència del catalanisme, en contra del seu propi programa electoral amb el qual va guanyar les eleccions i deixant en lletra morta la llei de funció pública impulsada per José Ramón Bauzá. És retrògrad seguir aixecant murs lingüístics en un món globalitzat i en una societat plural com la nostra", considerà.