La carta que Núria Riera, directora general de Funció Pública, envià dies enrere a tots els ajuntaments recordant que el català ha de ser un mèrit i no un requisit ha indignat diversos dirigents del Partit Popular. El disgut no ha fet més que augmentar quan s'han assabentat de la voluntat de l'Executiu d'impugnar els acords que imposin el català com a requisit, sempre que no siguin els casos prevists per la mateixa llei.
En aquest sentit, són molts els dirigents populars que recorden que el president José Ramón Bauzá els comentà que els consistoris tindrien autonomia per decidir si el català havia de ser un requisit o un mèrit. Fou durant les visites que Bauzá va fer a totes les agrupacions locals de Mallorca per explicar els canvis que es registrarien a la Llei de funció pública. Aleshores, reiterava a cada poble que els ajuntaments tindrien autonomia per elegir si la llengua pròpia havia de ser requisit o mèrit.
En aquest sentit, el secretari general del Partit Popular i batle de Santanyí, Miquel Vidal, va assegurar en una sessió plenària el gener passat que "... aquesta modificació diu que l'Administració local, els ajuntaments, posarà a cada plaça que tregui a oposicions els requisits de català que els convocants trobin oportuns...". Afegí que "mentre sigui batle d'aquest ajuntament no sortirà cap plaça que no tingui almenys l'exigència que estableix aquesta llei abans de la modificació"; és a dir, que el mateix secretari general del PP apostava per mantenir el català com a requisit per accedir a l'Ajuntament de Santanyí.
De fet, Vidal forma part del sector més proper del PP, partidari fins i tot d'intentar conservar dins la formació Antoni Pastor i recuperar la figura de Jaume Font. Vidal, precisament, en el discurs d'investidura el juny de l'any passat va apuntar que "defensaré la llengua pròpia, heretada dels pares i compartida amb altres territoris de l'Estat i de fora de l'Estat".
En aquest sentit, els regidors populars de Campanet, Porreres, Banyalbufar i Sencelles -amb una excepció- han votat a favor que el català sigui considerat un requisit en els seus respectius consistoris. A Sencelles, fins i tot, la diputada Antònia Vallès, que exerceix de cap de l'oposició, votà contra la doctrina Bauzá. A Santa Margalida, Pollença, Artà i Son Servera, els regidors del Partit Popular han optat per l'abstenció.
46 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
i si jugassin amb la llengua castellana com ho fan aquests amb la catalana?, pero que s'han pensat que les llengües son per jugar amb elles?, quina classe de respecte cap a la llengua de mallorca es aquest?
"recíproc" té raó; l'Estatut diu: Article 4 La llengua pròpia 1. La llengua catalana [...] tindrà [...] el caràcter d’idioma oficial. 2. Tots tenen el dret [...] d’usar-la [...]
Una cosa és que l'única llengua que la constitució fa obligatòria sigui l'espanyol i una altra que sigui l'única obligatòria, Barto O'Lomé. Si jo tenc el dret general de parlar català, cosa que l'estatut inclou, el meu interlocutor té el deure d'entendre'm, cosa que no se sol dir però és òbvia: vaja un dret de pa amb fonteta seria parlar una llengua que n'hi ha que ni l'entenen! Dit d'una altra manera: no existeix el dret d'ignorar el català aquí on és llengua pròpia.
Tu ho has dit Bartolo, tenin el DRET, és a dir cap , CAP, repetesc CAP OBLIGACIÓ DE PARLAR-LA. Ves mirant també els articles de l'estatut, val? més que res peruqe vagis aprenent un poquet del que te toca de més apropet. A més com ja ben saps i deus entendre "EL SABER NO OCUPA LUGAR" Au, salut!
I em pregunt jo: en algun moment en Bausà es deu aturar i reflexionar sobre per què és l'únic president de les Illes que no pot anar a cap poble sense rebre una xiulada i mostres de rebuig de la ciutadania? És una pregunta retòrica, és clar. Això de "reflexionar" no crec que entri dins el seu vocabulari. Ell és més de "vamos a haser lo que dijimos que íbamos a haser, porque es lo que hay que haser, a pesar de que....". Ja coneixeu la seva declaració d'intencions. Va sortir fins i tot al programa El Intermedio, i no precisava comentaris per resultar còmica.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el castellà no és útil ni necessari. Amb la llengua nacional n'hi ha prou.
No existe ninguna obligación de hablar y escribir catalán.La única lengua de conocimiento obligatorio PARA TODOS LOS ESPAÑOLES ( (Mallorca está incluida) es el castellano (o español).La Constitución lo dice:Artículo 3. 1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
#sede del pp balear A veure, especifica qué anirira més bé si fossim una societat unilingua en castellà. Digues quin problema real hi ha en què a les Illes es parli el català com no sigui que uns quants "pijos" (els que es pensen que parlar en castellà fa bo), uns quants ignorants i vagos (els que no volen fer l'esforç d'aprendre la llengua), uns quants de forasters (d'aquests que no els han volgut a ca seva) i uns quants d'immigrants (els que no es volen integrar) volen imposar el castellà i arraconar la nostra llengua, la llengua que fa més de 700 que parlam.
Cuidado amb el Sr Miquel Vidal es un " llop amb pell d'ovella" pareox una cosa i es una altre..... no us fieu solament cal pensar qui la posat com a secretari
Idò tots aquests batles i altra gent que ara es veu traïda pel seu propi president, per haver-los dit mentides i haver-los utilitzat pels seus obscurs propòsits, em sap greu, molt, però ara em permetreu que us digui que us ho mereixeu per haver-vos deixat compixar per un foraster de m.... Haguéssiu fet com en Pastor que va demostrar ser l'únic assenyat de la colla. Ara teniu els resultats de no haver-li plantat cara quan tocava. El poble us en demanarà comptes, tard o prest.