TW
90

L’ofensiva del Govern de José Ramón Bauzá contra el català no té aturall. Ara, des de la Conselleria d’Administracions Públiques s’ha enviat una carta als ajuntaments en la qual es recorda que el coneixement de la llengua pròpia ha deixat de ser un requisit i és ja un mèrit. Explica que “aquesta regla general només s’exceptua en els supòsits taxats que la mateixa llei enumera”. Acaba així amb l’autonomia local i situa fora de la llei els acords adoptats per diferents ajuntaments en els quals es decidia que el català continuàs com a requisit. En definitiva, que la carta deixa clar que els ajuntaments no poden determinar que el català sigui un requisit, com fins ara.

La missiva enviada als consistoris, que està firmada per Núria Riera, directora general de Funció Pública, recorda també que “només es podrà establir el requisit d’un nivell de català en els llocs pels quals excepcionalment es determini de manera individual i degudament justificada i motivada...”.

La modificació de la llei, que comporta, a més, canvis substancials a la Llei de normalització lingüística, aixecà una onada de protestes de la societat, que no aconseguiren capgirar la voluntat del Govern de degradar el català i de convertir la llengua pròpia en un mèrit.

El PSIB-PSOE, el PSMi també els extraparlamentaris Convergència per les Illes, Lliga Regionalista i Esquerra manifestaren la seva intenció de limitar els efectes de la modificació de la Llei de funció pública al Govern. Anunciaren que presentaran diferents iniciatives, tant als consells insulars com als diferents ajuntaments, perquè el català continuï sent un requisit en aquestes institucions.

Notícies relacionades

Ara, el Govern pretén acabar amb aquest tipus d’iniciatives. La carta de Riera als batles diu que qualsevol excepció que puguin decidir els ajuntaments ha d’estar reflectida a la reglació de llocs de treball i afegeix que “qualsevol altra previsió diferent de les anteriors o genèrica en la seva motivació o determinació serà contrària a la llei esmentada”.

La Llei de funció pública, tal com explica Riera, deixa clar que els llocs de feina en els quals el català pot ser un requisit són els d’assessors lingüístics, els que siguin d’atenció telefònica i els que tinguin la informació i l’atenció al públic com a funció principal.

Si cap ajuntament pretén anar més enllà i fixar el català com a requisit per a alguna altra ocupació,  ho haurà de raonar de manera motivada i individualitzada.

Tot fa pensar que Funció Pública impugnarà totes aquelles places que surtin a concurs amb el català com a requisit, si no s’adapten a les característiques que imposa la llei.