La missiva enviada als consistoris, que està firmada per Núria Riera, directora general de Funció Pública, recorda també que “només es podrà establir el requisit d’un nivell de català en els llocs pels quals excepcionalment es determini de manera individual i degudament justificada i motivada...”.
La modificació de la llei, que comporta, a més, canvis substancials a la Llei de normalització lingüística, aixecà una onada de protestes de la societat, que no aconseguiren capgirar la voluntat del Govern de degradar el català i de convertir la llengua pròpia en un mèrit.
El PSIB-PSOE, el PSMi també els extraparlamentaris Convergència per les Illes, Lliga Regionalista i Esquerra manifestaren la seva intenció de limitar els efectes de la modificació de la Llei de funció pública al Govern. Anunciaren que presentaran diferents iniciatives, tant als consells insulars com als diferents ajuntaments, perquè el català continuï sent un requisit en aquestes institucions.
Ara, el Govern pretén acabar amb aquest tipus d’iniciatives. La carta de Riera als batles diu que qualsevol excepció que puguin decidir els ajuntaments ha d’estar reflectida a la reglació de llocs de treball i afegeix que “qualsevol altra previsió diferent de les anteriors o genèrica en la seva motivació o determinació serà contrària a la llei esmentada”.
La Llei de funció pública, tal com explica Riera, deixa clar que els llocs de feina en els quals el català pot ser un requisit són els d’assessors lingüístics, els que siguin d’atenció telefònica i els que tinguin la informació i l’atenció al públic com a funció principal.
Si cap ajuntament pretén anar més enllà i fixar el català com a requisit per a alguna altra ocupació, ho haurà de raonar de manera motivada i individualitzada.
Tot fa pensar que Funció Pública impugnarà totes aquelles places que surtin a concurs amb el català com a requisit, si no s’adapten a les característiques que imposa la llei.
90 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@Balear: JAPÓ 1 - ejpaña 000000000000000000000000000000! HONDURES 1 - ejpaña 000000000000000000000000! MARROC 0 - ejpaña 000000000000000000000000000! Quina selecció és aquesta??? Una forastera com tu!!!!!
M'agradaría que en "foc i fum" vés quina valoració té. Així sabríes que tot el que dius no son més que tonteríes. Pancatalanista??? Peró tú d'hon has sortit?
¿De qué selección hablas, Berenguer de Montagudo? ¿De la campeona de Europa y del Mundo?
"mallorquin", un cop els castellans guanyen la guerra de successió, el seu absolutisme fà que comencin a construïr i disenyar una Espanya de matriu castellana, liquidant tota nació diferent a la seva, i en el camp que ens ocupa, es a dir el de la llengua, introduïnt per la força de les armes, la llengua castellana a Catalunya, València, i Mallorca, a la vegada que treien tot un caramull de lleis per a foratigar la llengua catalana de les seves terres naturals de parla. Dècades més tard, els castellans, seguin en la seva idea d'uniformització castellana d'Espanya, afegeixen a la llengua castellana aquesta denominació de "lengua española", també necessiten una bandera, ja que fins aleshores aquesta no existia, i s'inventen la bandera espanyola (any 1785), fins a aquesta guerra de successió, Espanya era un conjunt de nacions que eren reconegudes tant politica com administrativament; els castellans desmunnten i liquiden totes les nacions diferents a la seva, i fan que aquestes siguin assimilades per ells, pels castellans; per tant aixo de "lengua española" que ells apliquen i imposen a l'Espanya no castellana, es un pilar important del feixisme i absolutisme castellà a l'hora de configurar el que havia de ser la seva idea d'una Espanya uniformitzada de matriu castellana. Un Estat modern que estigui compost per diferents nacions, com es el cas d'Espanya, reconeix juridica i legislativament la seva diversitat, sense imposar cap nació damunt de les demés; el sol fet d'imposar que la llengua castellana hagui de ser oficial i ademés obligatori a Mallorca, es de feixisme absolut (tot i que en la teva opinió el feixisme estigui en el fet de no voler ser aniquilat com a poble; per tant deus opinar que en l'Alemanya nazi, en realitat els nazis eren els jueus, i no els seus aniquiladors alemanys de les SS). Agafa exemple d'Estats moderns com Suïsa o Bèlgica, que sí que reconeixen totes les seves nacions, sense que cap d'elles prengui cap mena d'actitut politica d'absolutisme contra les demés, i mai no s'han inventat cap "llengua suïssa", ni cap "llengua belga", això son Estats moderns, democrates, respectuosos, que estimen la seva diversitat, i no aquesta purria de l'Espanya de la ultra-dreta castellana més a la dreta que un es pugui imaginar. Sembla que et costi diferenciar entre Castella i Espanya; Castella només es una part d'Espanya, la qual però té i manté segrestada a Espanya desde fà tres-cents anys.
sr. "ni para pedir ayuda", podries definir que es per tú ser un provincià?, potser es no voler renunciar a la identitat pròpia mallorquina i per tant no voler ser assimilat pels castellans?, es això ser provincià?, em vols dir quin poble del món desitja perdre la seva identitat i ser colonitzat per un altre?, perquè vaja, jo no en conec cap; au deixa de cantar ja el cara al sol i entra al segle XXI, sr.cazurro.
Biel tienes razon, la realidad está en la calle. Por eso no lo usa ni el tato, a menos que sean provincianos como tu.No te ofendas, en es trenc había bien pocos pata negras hoy dia uno. Ves como la realidad está en la calle.
Ni davant el Marroc ha estat capaç de guanyar la selecció forastera!!! "Pa cassaaaaaaa!" Visca Mallorca lliure!!!!
La realitat del carrer està en les nostres mans. Cadascú de nosaltres -en el seu àmbit d'actuació- pot fer necessari, si vol, l'ús del català. No permetem que ens imposin l'espanyol i no renunciem a l'ús actiu i passiu de la nostra llengua. Per exemple, en aquests fòrums del dBalears podem fer una cosa molt senzilla: només llegir, contestar i valorar els comentaris escrits en català.
Estimado facha Joan, lo siento por tí, pero por suestre o por desgracia, soy mallorquín de nacimiento, aunque eso no deja de ser un hecho circunstancial. Seré breve, resulta que tanto los "de aquí", como los de la "Espanya castellana"pertenecemos a un Estado llamado España, y resulta que la única lengua oficial en dicho estado es el español o castellano. Es así de simple, ¿lo entiendes, pequeño bruto?
"mallorquin", aquest principi d'igualtat per què m'obliga a mí a coneixer la llengua castellana per a poder tenir dret a ser funcionari a l'Espanya castellana, i en canvi no obliga al coneixement de la catalana per aquella persona de l'Espanya castellana que vulgui ser funcionari aquí?; com diu en jaumet, tu de mallorquí en tens el que tenc jo de vietnamita, i de fatxota repugnant en tens tot i més.