Una gran illa de fems a l'oceà Pacífic

De fet, segons els científics i els experts, la presència de fems constitueix una de les fonts de contaminació més importants. No debades, en alguns llocs de la Terra la situació arriba a ser tan alarmant, que al Pacífic hi ha aparegut un "continent" nou. A la zona nord d'aquest oceà hi ha allò que els experts anomenen la "gran illa de fems", una gegantina concentració de plàstics desfets que es mou de manera homogènia de nord a sud. Poc se'n sap sobre la mida exacta i l'abast d'aquesta gran àrea de fems descoberta fa alguns anys pels pescadors, però es calcula que la seva extensió podria superar els 1,4 milions de quilòmetres quadrats. A més, la zona de residus es desplaça fins a 1.600 quilòmetres de nord a sud depenent de les estacions i, fins i tot, arriba més al sud durant els períodes en què la temperatura de l'oceà resulta més càlida del que hi és normal.

Segons els estudiosos, a causa dels corrents oceànics circulars, que giren en el sentit de les agulles del rellotge, les deixalles -majoritariàment de mida petita- s'acaben concentrant en una "zona de convergència" de forma allargada i que s'estén centenars de quilòmetres entre les illes de Hawaii i a mitjan camí entre el Japó i la costa oest dels Estats Units. Són muntanyes i muntanyes de plàstic i de brutor que constitueixen el femater més gros del món i una nova realitat que cal tenir en compte.

Conseqüències irreparables

Pel que se'n sap, aquesta concentració de fems arriba a tenir uns efectes devastadors sobre els organismes i els ecosistemes marins. Entitats ecologistes com Greenpeace asseguren que moltes aus i tortugues moren a causa de la ingesta de plàstics residuals. En aquest sentit, la comunitat científica i oceanogràfica vol esbrinar quin és, avui dia, l'abast real d'aquesta contaminació.

Així, alguns experts de Califòrnia en temes de la mar han emprès un viatge al Pacífic per tal d'estudiar aquesta nova i preocupant realitat. Un navili d'investigació amb un equip de 30 persones, entre científics, tècnics i tripulants, s'embarcà diumenge passat en una travessia de tres setmanes des de l'Institut d'Oceanografia Scripps, a San Diego. L'expedició estudiarà per què els residus s'acumulen de la manera observada, alhora que recollirà informació relativa al desenvolupament de la vida marina, concretament del plàncton, de microorganismes, peixos petits, aus i fauna pelàgica.

"La qüestió és quina classe d'impacte tenen els trossos de plàstic en les petites criatures dels nivells inferiors de la cadena alimentària oceànica", afirmà Bob Knox, director de la investigació, una vegada emprès el viatge. En aquest sentit, el vaixell Nou horitzó, de 52 metres, està equipat amb un laboratori amb la darrera tecnologia disponible. A més, es pendran mostres per continuar els estudis a Califòrnia. La tasca no és senzilla. Els milions de partícules de plàstic desfetes que es troben a la superfície en suspensió són molt mals de mesurar i analitzar. De la mateixa manera, un dels propòsits de l'expedició és analitzar si aquests residus transporten altres partícules contaminants, com ara pesticides, a més d'intentar esbrinar si els plàstics poden dur microorganismes invasors a altres regions.

Sigui com vulgui, la contaminació dels oceans, i en concret a la zona septentrional del Pacífic, és un fet més que palpable. Però no hi ha res que passi perquè sí. La zona més infectada i plena de brossa se situa al bell mig de quatre de les grans superpotències industrials: el Japó, Rússia, el Canadà i els Estats Units. La sobreproducció sense fre i la creació exagerada d'envasos d'un sol ús comença a passar factura. Sols un petit gest, com ara emprar una bossa de tela quan anam a comprar, sí que pot canviar el nostre malmès planeta.

"Encara no sabem a què ens enfrontam: cal investigar aquestes acumulacions de brossa"

"Encara no sabem realment a què ens enfrontam: calen investigacions i expedicions científiques per tal de conèixer l'abast que tenen els vòrtexs de fems del Pacífic". Amb aquestes paraules valora Julio Barea, portaveu del grup ecologista Greenpeace, les necessàries investigacions que uns científics de Califòrnia, a bord del vaixell Nou horitzó, han emprès al Pacífic, on es concentren tones i tones de residus.

"Encara no se'n sap la composició exacta ni la procedència", però segons el responsable de Greenpeace, una bona part prové "del trànsit marítim i d'allò que tiram a la mar". "La majoria dels residus abocats als oceans es troben molt desfets i atomitzats" però, com subratlla la formació ecologista, "el plàstic derivat del petroli es torba centenars d'anys a degradar-se". Al Pacífic, concretament, milers i milers de partícules d'aquest material suren a l'aigua i afecten de manera greu els ecosistemes. "Una vegada a la mar, és molt difícil eliminar el plàstic i les seves restes, que hi perviuen durant gairebé 400 anys". Tot i així, i com recalca Barea, "encara que fa més d'una dècada que es descobrí l'illa de brossa, tenim un gran desconeixement de les conseqüències sobre els organismes".

Però aquest problema no afecta només els biomes marins. "Si aquestes illes de residus arriben a la costa, les conseqüències poden ser molt greus, tant des del punt de vista econòmic com de la salut pública". Així, tant la pesca com el turisme i la salut de la població se'n poden veure ressentits. I no sols a la zona del Pacífic. Com explica Barea, "la Mediterrània és una de les mars més degradades del món i rep massa agents contaminants" que poden arribar a destruir-ne bona part de la biodiversitat.

I davant això, què cal fer? Com podem revertir aquesta situació? Segons Greenpeace, el més important és no generar tants de residus. "És necessari eliminar la gran quantitat de plàstics d'un sols ús. Tan sols a l'Estat espanyol, cada ciutadà empra una mitjana de 238 bosses d'aquesta classe cada any, cada una de les quals té just una mitjana de 13 minuts d'utilització". De la mateixa manera, l'organització conservacionista lluita per ampliar les reserves marines almenys fins al 40%, perquè ara "només s'arriba a l'1% mundial".

Així doncs, "calen accions diàries per reduir aquesta contaminació" i perquè no es generin més illes de fems com les que ja hi ha a l'oceà Pacífic.