Aquestes dades foren fetes públiques dijous per la rectora de la UIB, Montserrat Casas. L'ocasió ho justificava: la inauguració de l'edifici d'Instituts Científics de Recerca (ICR) que, contràriament a la resta de facultats al campus de la UIB, no rep el nom de cap personalitat illenca.
Casas anà més enllà: "Som conscient que els investigadors no han fet feina, sempre, en les millors condicions". I és que, maldament les institucions s'esforcin a invertir en recerca, són molts els factors que s'ajunten a les Illes Balears per justificar l'endarreriment en aquest camp.
El degà de la Facultat de Ciències, Antoni Miralles, centra el problema en la joventut de la Universitat. "Només té 31 anys, i això significa que la UIB és molt jove!". Tot arribarà, idò.
Al seu costat, el vicerector d'Investigació de les Illes Balears, Jordi Lalucat, assegura, optimista: "La tradició és una qüestió de temps. Fins i tot diria que ara, avui, s'està fent la tradició del demà". Ara bé, aquestes illes han aportat grans noms -per ventura massa puntuals- al món de la ciència. "N'hi ha d'emblemàtics, com Mateu Orfila, però són pocs", precisa.
La seva col·lega acadèmica, Montserrat Casas, que no debades és experta en física atòmica, molecular i nuclear, apunta que l'"economia mallorquina, fins ara, ha estat dedicada al sector dels serveis". Per tant, les empreses no haurien demanat a la Universitat una sèrie d'eines tecnològiques fruit de la recerca.
El fet de bolcar l'economia en el sector serveis també ha provocat que els joves no cursin estudis superiors. "Tenim l'índex d'estudiants matriculats entre 18 i 25 anys més baix de tot l'Estat", lamenta la rectora. I si no hi ha prou llicenciats, encara manco seguiran la via de la recerca universitària.
Així, els experts assenyalen factors històrics, com l'escassa mobilitat amb l'exterior de Mallorca (fruit de la insularitat), com a causa de l'endarreriment que patim en recerca.
Qui no es mostra d'acord amb aquest plantejament és el president del Govern balear, Francesc Antich. "No crec que el fet de ser una illa ens hagi afectat gens", es queixa.
La consellera d'Educació, Bàrbara Galmés, li fa costat des de darrere i exclama: "No, no! No és pas per ser una illa". Antich continua amb la seva teoria: "Allò que passa és que no es va fer un pla d'I+I+D fins que arribàrem al govern, l'any 1999, amb el Pacte de Progrés".
Antich defensa, vehement, la seva implicació amb la recerca. "Entre 2003 i 2007 es feren coses, però poques. I ara nosaltres hi hem donat un impuls que mai no s'hi havia donat". Ell també assumeix que "som un territori petit i fràgil. I precisament per això hem de potenciar" aquest sector.
Forçosament?
Així doncs, el camí que queda per recórrer és llarg fins a arribar, almanco, a la mitjana estatal. No debades, Catalunya pot resultar un bon espill on contemplar-se. I és que el Principat ja disposava de tres plans estratègics d'I+I+D quan començà a aplicar-se l'homòleg mallorquí, devers l'any 2001.
La rectora Casas, de formació científica però d'inspiració humanista, creu que no hi ha hagut incentius i conclou: "Forçosament, estam més enrere".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.