Ara bé, la conscienciació creixent sobre els riscos alimentaris i ecològics i la necessitat d'un comerç més equitatiu entre majoristes i minoristes, generen en tot el món projectes encaminats a oferir una informació més acurada dels productes, des que surten dels horts i les granges fins que arriben als consumidors.
Com destaca un article de la revista New Sciencetist d'aquest mes de juny, tot i que el preu és encara el factor més determinant a l'hora d'aquirir un article, els escàndols relacionats amb el menjar (com la llet amb melamina de la Xina) han fet que els ciutadans presentin nous valors a l'hora de consumir certs productes.
Així, tot i que la majoria de fabricants utilitza codis de barres i xips d'identificació RFID, les noves tecnologies telemàtiques, com ara internet i el telèfon mòbil, permetran en breu aconseguir a escala planetària una major quantitat d'informació de cada producte. De fet, ja és possible saber quin recorregut fan. Com afirma la publicació, l'empresa noruega Trace Traker ofereix en col·laboració amb Intel un servei que permet rastrejar els aliments i desenvolupar-ne una base de dades en xarxa. En aquest sentit, el seu objectiu és crear una espècie de telèfon mòbil que permeti als agricultors, productors i distribuïdors aportar-ne el màxim de dades possible. Una informació a la qual podrien accedir els consumidors des del seu propi mòbil llegint els codis de barres.
En aquesta línia, hi ha un altre projecte dedicat a la creació d'un software de seguiment que permetrà, segons els seus credors, obtenir dades exactes de cada article. El sistema, desenvolupat per Foodreg, és molt semblant a l'anterior: vol dotar els productors de les eines electròniques per poder donar la informació necessària sobre la procedència, l'elaboració i les característiques comercials de cada vianda. Eines telemàtiques com poden ser computadors i telèfons mòbils. De tota manera, cal dir que aquestes iniciatives provenen de l'àmbit privat, en el qual el màrqueting empresarial té un paper determinant.
Però aquestes no són les úniques propostes. Almenys dos projectes pretenen donar una informació totalment independent sobre els productes de menjar que més es consumeixen. Un d'ells, realitzat per l'Institut d'Investigació Alimentària de Norwich, al Regne Unit, se centra en l'anàlisi dels isòtops de carn de pollastre per comprovar d'on provenen i quina ha estat la seva alimentació. Un mètode que té un 80% d'efectivitat a l'hora de determinar si un pollastre procedeix d'Europa, l'Àsia o l'Amèrica Llatina. Ara bé, el que sens dubte resulta més interessant és la iniciativa Fair Tracing Project. Es tracta d'un pla compromès amb el comerç just i amb un mode de producció més ecològic.
De fet, l'objectiu és donar suport al comerç ètic a partir de l'aplicació de tecnologies digitals de la localització en els sistemes productius. En aquest sentit, els agricultors poden emprar fotografies o vídeos per mostrar el seu model de producció, com ho envasen tot, qui hi col·labora, etc. L'objectiu és arribar a adjuntar totes les dades de cada mercaderia, des del viatge de la granja cap a la tenda fins al nombre de treballadors que se'n beneficien.
Així, els possibles consumidors poden saber les pautes de qualitat i igualtat en les quals s'ha generat el producte i comprar en conseqüència. De fet, en relació amb els usuaris el sistema és molt senzill. Com es demostrà el mes passat durant una convenció realitzada a Qatar, a partir de la utilització del Google Earth i l'aplicació Upcode, els ciutadans poden escanejar el codi de barres i veure el lloc de procedència de l'article i les imatges dipositades pel productor, a més d'informació sobre la destinació dels diners.
De tota manera, i pel que sembla, per ara sols es pot fer amb dos aliments: el vi de Xile i el cafè a l'Índia. De fet, el darrer estudi monogràfic sobre aquest segon país, que té el finançament del consell d'investigacions científiques del Regne Unit, fou publicat aquest mes de maig a la revista Contemporary South Asia i analitza de manera detallada tot el recorregut del producte esmentat.
Sigui com vulgui, en la societat de la informació en la qual vivim, saber realment què menjam esdevé fonamental en la prevenció de riscos. Saber d'on vénen els articles, qui els comercialitza, qui se'n beneficia, etc. exigeix noves eines a l'abast de ciutadans de cada cop més responsables amb el seu consum.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.