Vida en condicions impossibles

Però no fa falta sobrepassar la Lluna per tobar organismes que posin en dubte el concepte de "vida" que teníem fins ara. Com publicà en el seu número d'abril la revista Science, uns científics dels EUA han trobat en un llac subterrani de l'Antàrtida un ecosistema salí i sense oxigen que acull un bacteri que ha sobreviscut durant milions d'anys mitjançant composts de sofre i de ferro. Tot un descobriment que constata que encara coneixem ben poc el nostre planeta. De fet, d'acord amb l'estudi duit a terme per investigadors de la Universitat de Harvard i del Col·legi Darmouth, aquest hàbitat podria ser semblant al que hi ha en alguns planetes i exoplanetes, com ara Mart i la lluna Europa de Júpiter, al sistema solar. En aquest sentit, la troballa complementa, en línies generals, les investigacions efectuades als fons abissals, perquè els microbis són molt similars a espècies localitzades en altres ambients marins contemporanis.

Segons els estudiosos, això podria significar que aquests organismes són restes d'una població molt més gran que habità un fiord obert o que visqué a la mar fa milions i milions d'anys. Com assegura Jill Mikuchi, professor de Ciències de la Terra del National Science Foundation del Col·legi Darthmouth i un dels responsables del projecte, actualment no existiria cap ambient semblant en tot el planeta, encara que durant els períodes glacials fos molt probable la seva proliferació.

Així, aquest llac salat hauria aïllat els organismes durant milers d'anys per conservar i guardar, doncs, un període de la història geològica i natural de la Terra. I és a causa d'aquest aïllament en condicions tan extremes que els investigadors suggereixen i consideren, en les seves conclusions, la possibilitat d'algun tipus de vida en altres planetes. Això permet formular moltes hipòtesis científiques i reformular conceptes fins ara establerts, com és la dependència, per a la vida, de processos relacionats amb l'oxigen.

De tota manera, continua sent molt complex desenvolupar aquesta classe de recerques, tant pel que fa al cost tècnic com a l'accessibilitat d'aquestes zones. De fet, el llac, amb una extensió d'un poc més de cinc quilòmetres, devora la glacera de Taylor i la de Bonney a la zona oriental de l'Antàrtida, es manté sempre a una temperatura constant de 25 graus sota zero. Tot i això, l'aigua no es congela amb motiu de la seva alta salinitat, que és quatre vegades superior a la de la mar.

En aquest sentit, encara no hi ha imatges del cingle subterrani on s'ha localitzat aquest particular ecosistema i el seu descobriment, val a dir-ho, ha estat un poc fortuït. Com s'explica a l'article, els científics trobaren el bacteri -Thiomicrospira arctica- mentre estudiaven les aigües vermelloses que fluïen d'un sector amb un alt contingut de ferro a la glacera de Taylor. En recolliren mostres, sense saber el que realment hi trobarien. En examinar-les, entre el ferro gèlid de la glacera començaren a aparèixer aquests estranys éssers "prehistòrics". A més, les mostres contenien un nivell alt de sofre, que és un element típic dels ambients més profunds dels fons marins. Així, en no tenir gaire llum per obtenir aliment mitjançant la fotosíntesi, els microbis haurien aconseguit adaptar-se durant més d'un milió d'anys aprofitant els composts de ferro i sulfats.

Cal, però, continuar desenvolupant les línies d'investigació. De fet, ara per ara, els científics no poden accedir a l'enorme capa de gel que cobreix la zona i que té una profunditat de devers 400 metres. A més, el llac està molt per davall de la glacera.

Sigui com vulgui, aquests particulars microbis posen en qüestió moltes idees. Ja hem comentat que descobriments com aquest replantegen el mode en què s'estudiava i s'entenia la vida al nostre món. Condicions prou difícils, com són la falta absoluta de llum, l'exposició a temperatures extremes i a pressions més que elevades, fan bo el principi que, davant les possibilitats més dures de l'existència, els organismes es continuen assegurant la supervència. Fins ara, crèiem que érem els únics éssers de l'Univers a causa de les característiques propícies del nostre planeta. Però a la Terra també hi viuen éssers que es pensava que era impossible que hi existissin. Així, doncs, línies d'investigació com aquesta són cabdals per conèixer la naturalesa i poden significar un dels avanços més importants de la ciència en el segle XXI.