La màgia de l'ambre

Així, en contra del que molta gent creu, l'ambre no és cap mineral. La seva procedència és clarament orgànica. No debades, pot considerar-se la resina residual dels arbres que van viure fa 25 o fins i tot més de 100 milions d'anys, i la seva composició pot variar en funció dels arbres de què provingui. De tota manera, els científics afirmen que, tot i així, les diferents formacions trobades arreu presenten característiques morfològiques molt semblants.

De fet, la manera de constituir-se és exactament igual als processos resinosos dels boscos actuals: els arbres produeixen resina i una vegada que moren i es descomponen, aquest producte s'acumula formant sediments. De la mateixa manera, els incendis poden fer més ràpids els processos de concentració de resines. Aquest procés simple dóna com a resultat aquest "fràgil producte", tan valorat per moltes cultures.

Una llarga història

El seu nom etimològicament sembla provenir de l'àrab. De fet, significaria el que pot surar, fent referència a la seva propietat de poder surar en l'aigua. Pel món antic posseïa propietats místiques i era utilitzat en moltes latituds com a "talismà". Actualment és una peça fonamental en l'orfebreria i la joieria. Des de la bijuteria fins a l'alta joieria solen empra-ne. Ara bé, avui dia, l'ambre té a més una repercussió científca de primera magnitud. Això es deu al fet que moltes vegades, durant el procés de sedimentació, hi ha quedat atrapat algun insecte: des de formigues fins a mosques i aranyes, i fins i tot algun granot. Això fa que l'ADN d'aquests animals es conservi a la perfecció al llarg dels mil·lennis i es puguin descobrir ara les seves característiques biològiques i genètiques.

Pel que fa als sediments, les principals formacions es troben al Bàltic, a Mèxic, a la República Dominicana i a l'Estat espanyol. En aquest sentit, l'ambre localitzat en cada zona presenta uns trets propis. Tot i que el color groc n'és el més característic, existeix una àmplia gamma cromàtica: taronja, vermell, blanc, verd blavós i fins i tot negre.

Al Bàltic, per exemple, se n'hi troben algunes de les peces més antigues. De fet, a causa de la presència de certs àcids, és l'ambre més resistent. Per la seva banda, Mèxic disposa de 8 jaciments molt importants, situats a Simojovel de Allende, Huitiupán, Totolapa, Pueblo Nuevo Solistahuacán i San Andrés Durazanal. El seu ambre és molt preuat i se'n troba un tipus de color vermell que ha aconseguit la denominació d'origen d'Ambre de Chiapas. De fet, a Chiapas és tanta la fal·lera per aquesta resina que al municipi de San Cristóbal hi ha el Museu de l'Ambre, que en conté una col·lecció de 350 peces procedents de tot el món, agrupades en tres grans blocs: en brut, en joies i en peces de col·leccionista. Com explica la plana web (www.elmuseodelambar.com), el museu ofereix, a més, informació sobre els mètodes d'extracció, com la perforació en mines, i la importància que té per a l'activitat econòmica de la localitat.

De la mateixa manera, cal destacar el pes de l'ambre a la República Dominicana. Per exemple a Puerto Plata, on se'n troba un dels principals jaciments i hi ha una gran activitat relacionada. De fet, se n'hi localitza un tipus molt exòtic i preuat que es caracteritza pel color blau.

No gaire enfora hi ha altres jaciments resinosos importants. En concret, a l'Estat espanyol destaquen el de Peñacerrada-Moraza (Àlaba), el de San Justo (Terol) i el d'El soplao (Cantàbria). Un or orgànic i vegetal que constitueix un patrimoni natural del nostre planeta.

Les coves d'El Soplao: conèixer com era la Terra fa 110 milions d'anys

El 2005 es féu un important descobriment. A les coves d'El Soplao, a Cantàbria, es trobà un dels majors jaciments d'ambre que existeix. De fet, des del primer moment científics i experts especularen sobre la possibilitat que es tractàs d'una de les majors reserves de tot Europa.

Ara fa tan sols uns mesos, i després de les primeres conclusions de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, en col·laboració amb centres universitaris, es pogué afirmar que aquest descobriment era únic. Segons les investigacions, El Soplao és una de les millors fonts per conèixer la Terra de fa 110 milions d'anys.

Així, aquest dipòsit d'ambre correspon, segons les primeres datacions, al Cretaci inferior. Aquests jaciments tan antics serien molt rars a Europa, sobretot per la gran quantitat d'insectes i antòpodes que s'hi troben. De fet, atrapats hi ha mosquits minúsculs, vespes, aranyes i una àmplia gamma d'insectes extingits.

Segons els científics, es tracta d'un ambre d'origen subaeri, semblant a altres peces localitzades en altres zones. Ara bé, d'entre les restes trobades destaca una peça pel seu gran interès geomorfològic: un fragment d'ambre format probablement per restes d'arrels i coníferes i que té la forma de ronyó. En realitat, el tipus d'ambre d'aquest color només s'havia descobert fins ara a la República Dominicana, fet que obre noves portes a la investigació. Igualment, un dels handicaps d'El Soplao és la seva extensió. Si normalment se'n solen trobar petites quantitats, el jaciment cantàbric té una extensió de prop de 25 metres, circumstància tan estranya com exepcional.

Així, segons les primeres hipòtesis, es podria haver originitat com a resultat d'un gran incendi, ja que al seu voltant s'han detectat restes de fusta cremada i fulles. Això hauria provocat que es filtràs una gran quantitat de resina que, una vegada concentrada, hauria format el "gegantí" jaciment. De la mateixa manera, pel que fa als insectes atrapats a l'interior, en destaca un exemplar de mosca que presenta una morfologia molt peculiar i que amb tota probabilitat encara no s'havia descobert. Així mateix, els científics han aïllat un total de set exemplars d'espècies no conegudes fins ara. Sigui com sigui, el jaciment d'El Soplao constitueix un gran descobriment que ens pot aportar informació molt valuosa sobre la formació del nostre planeta. Milers d'anys incrustats en un petit trosst de resina.