Lluc GarcíaPalma16/08/09 0:00
TW
0

Durant l'evolució biològica, milers d'espècies animals han desenvolupat toxines com a mecanisme de supervivència. En general, la percepció humana d'aquests éssers vius només sorgeix quan tenen interacció amb les persones, quan aquestes es veuen afectades per les dites substàncies tòxiques, ja sigui per haver patit un "atac" o per un encontre o contacte fortuïts. Hi ha grups d'animals que els humans ja consideren a priori verinosos, en un sentiment atàvic que els fa identificar automàticament com a perillosos serps, aranyes, escorpins, etc.

En realitat, el verí és més excepció que regla dins el món animal. Així i tot, a mesura que avancen els coneixements zoològics se sap més sobre la biologia i la química del verí i, en alguns països del món -sobretot en països tropicals, que és on més abunden les espècies perilloses i on l'home viu més en contacte amb la natura-, les morts causades per picades de bèsties perilloses són molt elevades.

No és estrany que els animals més tòxics siguin moltes vegades els més bells. És un mecanisme de l'evolució d'advertència per als depredadors: "Alerta! No em mengis, que mat". Sovint, la capacitat per generar substàncies letals està destinada a reduir amb celeritat una presa. Però, en general, els animals verinosos es podrien dividir entre els passius, que són incapaços d'inocular el verí; i els actius, que disposen de mecanismes per injectar-lo, com ara dents especials, esperons, espines, etc.

Els més verinosos

Algunes de les espècies més verinoses del món són males de trobar en la natura i el contacte amb un humà pot ser molt difícil. Altres, però, viuen a prop de la gent o de les seves activitats, algunes de les quals (com el turisme en determinats llocs del món on abans no hi anava gairebé ningú) multipliquen aquesta perillositat potencial.

Hi ha casos, tantmateix, en els quals l'home juga amb foc. Un d'aquestes exemples paradigmàtics és l'afició que hi ha al Japó de menjar fugu, un peix que té una toxina en una vesícula de cos que es considera 10.000 vegades més potent que el cianur: la tetrodotoxina. Així i tot, milers de japonesos es juguen la vida cada any consumint aquesta espècie, això sí, preparada en restaurants especialitzats i pagant-ne un preu elevat: una mena de ruleta russa gastronòmica.

En qualsevol cas, avui dia es considera que l'animal més verinós del món és la medusa capsa, que viu al Pacífic. Es calcula que, des de principi dels anys 50, aquesta espècie ha ocasionat més de 5.500 morts per contacte amb els seus filaments.

Un altre rècord de toxicitat el tenen algunes granotes tropicals de la família dels dendrobàtids, tot i que aquestes bestioles són incapaces de picar, atès que es tracta d'una secreció cutània. Però només dos micrograms de la toxina que segreguen (la quantitat que cabria al cap d'una agulla) és capaç de matar un humà. No debades, els indis de l'Amazònia han emprat secularment aquesta substància letal per enverinar els seus dards i fletxes.