Francesca Marí
Institut Ramon Llull sortida Balears
Bauzá “menysprea” la cultura pròpia i els seus creadors
“Menyspreu”, “autoodi” i “involució” foren alguns dels termes amb els quals agents culturals i representants polítics d’esquerres de les Balears qualifiquen la decisió de José Ramón Bauzá de sortir de l’Institut Ramon Llull. Només un sector se n’alegrà: el Círculo Balear. El seu president, Jorge Campos, “agraí” al president popular l’eixida per no continuar “en un organisme al servei de la independentista Generalitat de Catalunya”, apuntava ben cofoi en un comunicat al matí. Precisament, el procés sobiranista d'Artur Mas i els criteris econòmics "d'austeritat" han estat els arguments al·legats per Bauzá per donar portada a la projecció exterior de la cultura i la llengua catalanes.
Institut Ramon Llull sortida Balears
Les Balears queden fora de l’Institut Ramon Llull
Nova estocada de mort a la projecció exterior de la llengua catalana i la cultura que es genera a les Balears. José Ramón Bauzá compleix els pronòstics dels més pessimistes i, després d'un any de ‘gràcia', fa sortir les Illes Balears de l'Institut Ramon Llull (IRL). Això sí, no ho diu de manera directa, sinó que ho anuncià a través d'un ambigu comunicat emès a les 19.35 hores. Sols hi assenyalà els "criteris d'austeritat" com a causa de la sortida, a més de dir que el Govern balear "aposta pels organismes propis per a la difusió de la llengua i la cultura". La renúncia al Ramon Llull suposa un "genocidi lingüístic" Crítiques per la sortida de Balears de l'Institut Ramon Llull
El que queda de les ajudes del Consell per a Cultura
El departament de Rotger ha fet una nova convocatòria d’ajuda al suport genèric, només a empreses, per 270.000 euros. Foto: Arxiu. Continuen les retallades a la Conselleria insular de Cultura de Joan Rotger. L'espiral de reduccions començà el setembre del 2010 amb l'anul·lació d'una part de les subvencions nominatives argumentant que s'havia de pagar el deute del teatre Principal. Després arribaren els nous pressuposts del Consell de Mallorca, amb un 40% menys per al 2012 al departament de Cultura; i la setmana passada tingué lloc una nova tisorada: la modificació de crèdit del pressupost per destinar-lo a Serveis Socials. "Hem hagut d'injectar 3,7 milions d'euros a l'IMAS per fer front a les circumstàncies actuals i la Conselleria de Vicepresidència ha hagut de fer un gran esforç", es justificava el secretari general tècnic, Miquel Barceló.
Un Espai Mallorca viable
Després de la decisió del Gremi d'Editors de tancar l'Espai Mallorca de Barcelona, amb el beneplàcit de les administracions balears, la mobilització ciutadana a la Ciutat Comtal per no perdre aquest centre de cultura ha anat en augment. Orquestrats per la plataforma Crits i Renou, les adhesions a la carta Feim viure l'Espai Mallorca arribaven ahir a 1.275 i el col·lectiu espera que incrementi en els propers dies. La feina, però, just acaba de començar. Per a avui a les 19 hores, han convocat una nova assemblea ciutadana, que tractarà, entre altres punts, un nou model de gestió.
Ja t’ho diré torna amb dos concerts
L'any que ve farà deu anys de la dissolució dels Ja t'ho diré, la mítica banda menorquina encapçalada per Cris Juanico. Precisament, el 2013 serà la data fixada pel grup per fer una nova aparició sobre els escenaris amb dos únics concerts: el primer a Girona, a la Mirona de Salt (el 31 de maig), i un altre a la seva illa natal, Menorca, el 19 de juliol. "En principi, només havíem de fer una actuació, però decidir-ne el lloc era ben difícil. On ho fèiem? Allà on ens vàrem formar, a Menorca, o allà on vàrem créixer com a grup, a l'Empordà?", explicava ahir Juanico. "N'havíem de fer dos a la força", bromejava. Fou el mes de febrer passat quan els cinc components del grup de pop rock començaren a reunir-se de nou després d'anys de silenci.
La Seu s’obre als ciutadans, des dels orígens fins a les altures
Les terrasses de dalt del temple, vora el campanar, que podran ser visitades pels ciutadans. Foto: P.Bota. El Capítol de la Seu presentà ahir els nous projectes sobre el patrimoni embellit de la Catedral de Mallorca. D'una banda, oficià l'obertura de les terrasses de dalt del temple, vora el campanar, que podran ser visitades pels ciutadans i, de l'altra, donà a conèixer la finalització de la restauració de la capella de la Trinitat, les primeres parets que s'aixecaren per alçar l'obra de la Catedral el 1346. La restauració del que fou els orígens de la Seu començà el març del 2011 i s'ha centrat en la sagristia vella, les dependències de les relíquies, la cripta i la sala coneguda com la Carbonera. L'objectiu principal de la intervenció fou "dignificar" aquests espais, a més de recuperar l'espai original del temple, segons apuntava l'aparellador diocesà, Bartomeu Bennàssar.
Binissalem tanca les festes del Vermar amb reivindicació
Les festes del Vermar de Binissalem posaren ahir punt final amb reivindicació inclosa. El malestar social envers les polítiques culturals, lingüístiques i educatives del Govern de José Ramón Bauzá foren presents en el darrer acte de la jornada d’ahir. Una delegació de GADMA i de l'Obra Cultural Balear de Binissalem, a més de ciutadans anònims, desplegaren una senyera de cinquanta metres en passar la comitiva institucional camí de l'església. A més, els membres d'ambdues organitzacions entregaren als polítics un manifest en el qual mostraven el seu rebuig per "un govern que no ens representa" i que amb les seves actuacions "fa empobrir la nostra cultura i el nostre país", apuntava Bernat Fiol, de GADMA.
El Govern abandona les restes de Son Espases
Després de tres anys d’excavacions arqueològiques, protestes per preservar el patrimoni i intenses investigacions, les restes romanes localitzades als terrenys de Son Espases estan avui en l’oblit. Mentre que la comunitat científica internacional s’interessa pels informes dels arqueòlegs que treballaren als terrenys de l’hospital, el Govern de José Ramón Bauzá no pensa fer res per preservar-les. Així, les estructures del que fou la fundació de la Ciutat de Palma per part dels romans en el segle II aC estan avui plenes de males herbes i sense cap tipus de senyalització ni panell explicatiu.
El Consell suprimeix els Premis Mallorca d’enguany
Imatge d’arxiu de l’entrega dels guardons l’octubre de l’any passat. Foto: Arxiu. El Consell no convocarà enguany els Premis Mallorca, els guardons literaris creats l'any 2005 amb la major dotació econòmica per a obres en català. Després de set edicions, el vicepresident de Cultura del Consell, Joan Rotger, ha decidit suprimir la convocatòria d'enguany i fer-ne una de "conjunta 2012-2013". Rotger assegura també que encara estan "estudiant" la situació dels guardons en les tres categories: narrativa, poesia i narrativa juvenil. Després que l'octubre passat la presidenta de la institució insular, Maria Salom, anunciàs que a partir del 2012 els Premis Mallorca no tindrien cap retribució econòmica, sembla que els auguris dels escriptors es compleixen.
Palma tindrà una escola municipal de cultura popular
El teatre Mar i Terra es convertirà, a la fi, en un centre de cultura popular i tradicional amb escola pròpia. Precisament, l'espai escènic de Santa Catalina nasqué sota aquesta premissa, però, amb el canvi de govern a l'Ajuntament de Palma, l'objectiu quedà diluït entre programacions i festivals d'humor diversos. Ara sembla que torna a l'esperit original amb la creació de l'Escola Municipal de Cultura Popular, que serà gestionada per una entitat externa i que podria posar-se en marxa a principi de gener.
Tornen els ‘feliços’ anys vint
Just abans del crac del 29, Estats Units engendrà un corrent musical -amb base de jazz- que calà fort entre la societat benestant. Era el que avui coneixem com a swing i que vingué de la mà d'aquells famosos ‘anys vint nord-americans'. El swing recalà en la majoria de sales de ball dels EUA amb les famoses big bands que feren bullir milers de persones. Ara, gairebé noranta anys després, aquest estil musical torna a prendre embranzida. A Barcelona fa temps que sona i a Mallorca ha calat amb força els mesos d'estiu.
Els cinemes aguanten la pujada de l’IVA
Els dos grups empresarials no volen “castigar” els clients més fidels al cinema i també han fet abonaments per a jubilats i aturats.Foto: Arxiu. Tres setmanes després de l'entrada en vigor de l'increment de l'IVA, les sales de cinema continuen amb la mateixa afluència de públic de sempre. D'aquesta manera ho asseguraven ahir les principals sales de projecció de les Illes Balears, que confirmaren a aquest diari que no hi ha hagut cap davallada d'espectadors. Ans al contrari, el públic ha fidelitzat l'assistència i s'han incrementat "un 300% els bons tant de deu entrades com de cinc", explicava Joan Salas.
Nit de l’Art ‘blindada’ i massiva
Els carrers del centre antic de Palma s'ompliren ahir de ciutadans i també de Policia. A partir de les set del capvespre, Ciutat aparegué ‘blindada' d'agents i furgons de la Nacional en una de les Nits de l'Art més concorregudes dels darrers anys. Després de les últimes protestes contra el Govern i la performança reivindicativa de l'any passat a Es Baluard, José Ramón Bauzá comparegué ahir flanquejat de Policia amb una comitiva política de les més nombroses que es recorden. Fins i tot Bauzá els ‘blindà' dins el Casal Solleric que, juntament amb la comitiva institucional, recorregué les exposicions a porta tancada.
Palma es vesteix d’art amb austeritat
Els galeries ho presentaren com a "difícil", d'altres en diuen "austeritat". Allò cert és que la Nit de l'Art d'enguany estarà marcada pels moments de canvis socials que també afecten el sector plàstic. Tot apunta que aquesta serà una vetlada de transició cap a una nova aposta per la Nit de l'Art amb protocols inclosos.
Presenten la Nit de l’Art “més complicada”, que lluita contra el ‘verbeneo’ al carrer
Galeristes i representants polítics presentaren ahir el programa per a la Nit de l'Art "més complicada" d'organitzar a causa de "les circumstàncies econòmiques, polítiques i culturals que vivim", segons apuntà el president d'Art Palma, Pep Pinya. Aquest dijous, dia 20, la ciutat tornarà a viure la seva vetlada plàstica amb 22 galeries i centres expositius en el programa oficial, i d'altres que l'organitzen pel seu compte. No hi haurà grans canvis respecte de l'any passat. Les novetats arribaran l'any que ve, quan Cort i galeristes ‘controlaran' l'activitat que es desenvolupi al carrer aquella vesprada. Els organitzadors anunciaren ahir la signatura d'un protocol per "regular" aquests actes a la via pública.
Obre a Palma el major aparador de llibres de Balears
Més de 500 metres quadrats de llibres i 200 per acollir activitats culturals és la proposta del grup espanyol Agapea, que aterra a Palma per convertir-se en la llibreria més gran de les Illes Balears. Amb el nom d'Agapea.com Llibres urgents, el grup pretén cobrir les mancances que presenta l'Illa en aquest àmbit cultural. Així almenys ho explicà ahir Miguel Ángel Ferrero, un dels dos gerents de l'empresa, nascuda a Màlaga el 2002. De moment, la llibreria, de caire generalista i ubicada al número 6 del carrer Marquès de la Fontsanta de Palma, ofereix al públic més de 25.000 volums en espanyol, català i anglès. "Però tenim previst que la xifra arribi als 40.000 de totes les temàtiques a finals de mes", afegí Ferrero.
El Castell d’Alaró tindrà enllestida l’hostatgeria a l’octubre
El mes que ve l'hostatgeria del Castell d'Alaró entrarà en funcionament al cent per cent. Han estat deu anys d'obres entre la primera fase d'intervenció i la segona per tal de condicionar l'alberg de la fortificació. La finalització de la rehabilitació suposarà que a partir de l'octubre el castell podrà acollir fins a 30 persones, a més de gaudir d'unes instal·lacions del tot renovades. Les tasques s'iniciaren el 2002 amb la rehabilitació de l'edifici conegut com a Obra Nova i la Taverneta.
La comunitat jueva recorda les seves arrels
Palma no pot oblidar les seves arrels, i part d’aquestes tenen a veure amb la comunitat jueva. Des de fa 13 anys, les diferents entitats ciutadanes sefardites, juntament amb Cort, organitzen un dia de reconeixement ple de la seva cultura. És el que anomenen la Jornada europea de la cultura jueva, l’epicentre de la qual són el teatre Xesc Forteza i la plaça Miquel Maura. Si bé la pluja del matí deslluí una mica l'activitat, la sinagoga palmesana oferí una jornada de portes obertes ben concorreguda. L'acte principal tingué lloc al capvespre, quan el temporal ja havia amainat. Una atapeïda parada de llibres, a càrrec d'Embat, donava la benvinguda als visitants a la porta del Xesc Forteza.
Mor a 54 anys Emili Fernández, nét de Joan Miró
Emili Fernández Miró morí dimecres a Porto Petro a 54 anys. El nét de l'artista Joan Miró tenia fondejada la barca en aquesta localitat i, segons fonts consultades per aquest diari, després de sopar es tirà a la mar per arribar a l'embarcació nedant. No en fou capaç i dijous en trobaren el cos sense vida a l'aigua. Emili Fernández partí en silenci, sense enrenou, una característica que marcà també la seva personalitat i la manera de difondre el llegat del seu padrí. Fill de Dolors Miró, Emili era un bon coneixedor de l'obra del mestre català; l'havia seguit ja des de petit, quan visitava l'artista al seu taller de Son Abrines.
Bellver: cinc obres pendents per a l’adequació del castell
Els projectes d’intervenció a la fortificació ja estan redactats, però falta el finançament necessari. Foto: Arxiu. L'Ajuntament de Palma té en marxa fins a cinc projectes de restauració i condicionament per al castell de Bellver. L'emblemàtic monument, que el regidor de Cultura, Fernando Gilet, vol revalorar en allò que anomena "turisme cultural", té pendents un seguit d'actuacions en infraestructures. El problema, un altre cop, és la falta d'una partida pressupostària per tal de fer-los efectius. El total d'aquestes cinc actuacions pujarien a 859.000 euros. El responsable de Cultura de Cort confia en les ajudes que atorga l'Executiu de Madrid en concepte de l'1% cultural, a més dels fons europeus que pugui sol·licitar la Conselleria d'Economia del Govern balear per tal d'iniciar-ne les obres prioritàries. "No estam aturats, el problema és que no tenim doblers", afegeix Gilet.
- Un ciutadà envia una carta a la consellera de Salut per a denunciar el tracte lingüístic rebut a l'hospital Verge de la Salut
- El ple del Consell de Mallorca vota en contra de la subvenció per a la Setmana del Llibre en català
- Concentració aquest dijous: «Contra la segregació i l’empobriment del saber, reivindicam una educació pública, de qualitat i en català»
- Quan començarà el curs escolar 2025/2026 a les Illes Balears?
- Sergio Rodríguez (Vox), desbocat al Parlament