Emili Fernández partí en silenci, sense enrenou, una característica que marcà també la seva personalitat i la manera de difondre el llegat del seu padrí. Fill de Dolors Miró, Emili era un bon coneixedor de l'obra del mestre català; l'havia seguit ja des de petit, quan visitava l'artista al seu taller de Son Abrines. Mai no es desvinculà de l'obra del mestre i en fou un "entusiasta defensor del llegat", segons assenyalava ahir l'assessor de Cultura del Govern, Joan Carles Gomis.
Fernández Miró fou un dels impulsors de la creació de la Fundació Pilar i Joan Miró, i apostà per difondre l'obra del geni català a Sóller a través de la Fundació Tren de l'Art. Així mateix, fou especialista en els treballs escultòrics del mestre i n'elaborà el catàleg raonat amb la historiadora de l'art Pilar Ortega. Precisament l'escultura mironiana fou un dels darrers camps que explorà amb l'exposició Miró: Sculptor al Yorkshire Sculpture Park del Regne Unit, on inaugurà una mostra amb el seu germà Joan Punyet.
La notícia ahir de la seva mort deixà consternat bona part del sector plàstic de l'Illa i tots els amants de l'obra mironiana, ja que Emili Fernández treballà "de manera constant per difondre la Fundació i la figura i el bon coneixement de l'avi", com apuntava la directora del Casal Solleric, Pilar Ribal. "El món de l'art perd una persona de sensibilitat especial que traspuava essència mironiana pels quatre costats i a totes hores", afegia Gomis.
El seu caràcter reservat, lluny de protagonismes, fou un altre dels trets del seu treball. "Feia feina amb orgull, però amb normalitat, sense protagonismes", assegurava Ribal. De la mateixa manera reaccionà la directora de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, Elvira Cámara, qui destacà que "sempre va estar al peu del canó i es va preocupar molt per l'obra del padrí". Val a dir, però, que Emili havia discrepat amb la Fundació pel fet de vendre Miró com "una marca". "Em sembla una falta de respecte: Miró no és una marca, ell treballà vuitanta anys disciplinadament", afirmà el nét de l'artista el març passat.
El galerista Joan Oliver Maneu subratllà que la seva figura "va ser molt important per conservar l'obra de Miró i el seu paper en la família fou molt destacat", referint-se a la Successió Miró. També molt dolgut es mostrà el galerista Pep Pinya qui, emocionat, digué que qualsevol paraula "queda petita davant els fets d'Emili", tret que igualment ressenyà el seu amic i companyó Vicenç Sastre, impulsor de la Fundació Tren de l'Art. Òscar Mayol, directiu del Tren de Sóller, agraïa en especial l'impuls de Fernández Miró perquè avui la Vall sigui també un indret mironià.•
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
M'hauria agradat saber qué hauria fet de la seva vida si no hagués estat nét del gran Miró. Viure a (i de) l'ombra d'un geni no és gens fàcil. Aquells que el conegurem sabem que era tot un personatge. Tot i les bronques que protagonitzà en la seva vida, era un tipo entranyable. Alguns els trobarem a faltar.