Mas recordà que vingué a Mallorca cridat per Bauzá per mostrar suport conjunt al Llull l'octubre del 2011. | MONTSERRAT T DIEZ - DECLARACIONE

TW
73

“Menyspreu”, “autoodi” i “involució” foren alguns dels termes amb els quals agents culturals i representants polítics d’esquerres de les Balears qualifiquen la decisió de José Ramón Bauzá de sortir de l’Institut Ramon Llull. Només un sector se n’alegrà: el Círculo Balear. El seu president, Jorge Campos, “agraí” al president popular l’eixida per no continuar “en un organisme al servei de la independentista Generalitat de Catalunya”, apuntava ben cofoi en un comunicat al matí.

Precisament, el procés sobiranista d’Artur Mas i els criteris econòmics “d’austeritat” han estat els arguments al·legats per Bauzá per donar portada a la projecció exterior de la cultura i la llengua catalanes. El president de la Generalitat lamentà ahir aquest fet des de Brussel·les. Mas recordà que fa un any Bauzá li demanà que vingués a Mallorca per “deixar clar” que mantenien en ferm la seva aposta pel Ramon Llull. “Ara sembla que no, però ningú no m’ha comunicat res. Si el problema són els diners, en tenim tots i es pot parlar. Si el problema és més polític, és una altra història”, apuntà.

Tot i això, des del Llull es reafirmaren amb les paraules que el conseller de la Generalitat, Ferran Mascarell, avançà dimarts a aquest diari: “Absoluta predisposició als creadors de Balears”.  Ahir fonts de l’ens asseguraven que continuaran fent costat als escriptors en català de les Illes.

L’anunci d’abandonar l’IRL ha indignat molts sectors culturals, però precisament els escriptors  en són un dels més afectats. El president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Miquel Bezares, recordava ahir que “és una passa més dels atacs frontals i gens discrets de Bauzá cap a la llengua i la cultura del país”. “Un acte més de menyspreu, com amb l’Espai Mallorca i la Llei de funció pública”, remarcà. “Ara ha tocat el moll de l’os”, apuntava, i afegia  que “és molt difícil tractar amb un govern amb un autoodi tan ferotge”.

Justament, “autoodi” fou el qualificatiu que utilitzà l’exdirectora del Llull, Fani Tur. “Els creadors queden sense una eina importantíssima i aquest Govern s’oblida que el sector cultural també forma part del teixit econòmic”. “No havia vist mai un  autoodi  tan gran cap a la llengua i la cultura”, setenciava.

Igualment de contundent es mostrà el professor de la UIB Damià Pons, que el 2002, com a conseller de Cultura, fou un dels grans impulsors de la creació de l’ens amb el seu homòleg català, Jordi Vilajoana. “És la decisió d’un Govern que vol exterminar la cultura del país dins el propi territori, és el Govern més inútil de la història”, entimà.

A més, assenyalà que el Llull, a banda d’una plataforma de projecció internacional, és també una plataforma econòmica. “Bauzá és un bon servidor de les ordres de Madrid i sacrifica la llengua i la cultura pels interessos ideològics i partidistes del PP”, subratllava.

Notícies relacionades

Uns mots en la mateixa línia dels que pronuncià l’expresident Francesc Antich, que signà l’entrada de Balears al Llull per partida doble: el 2002 i el 2008.  Antich ho qualificà de nova “involució”. “En moments de crisi,  és important sumar, però aquest Govern té una gran animadversió cap a la cultura pròpia”. “És un Govern del tot extern que, a més de desprotegir els ciutadans, vol fer-nos posar d’uniforme”.

L’exconseller Albert Moragues lamentava també la decisió, precisament “quan nosaltres, abans de fer el relleu, posàrem especial esment per evitar que tornàs a haver-hi una sortida”. “No em crec gens els arguments econòmics i de pancatalisme per deixar-ne fora les Balears”, afegia.

L’editor Francesc Moll  deia  que és “vergonyós” que “contínuament n’estiguem entrant i sortint”. “El Llull fa una feina que no té res a veure amb l’orientació d’un Govern o un altre”, apuntava. “Aquest Executiu està fent marxa enrere en tots els aspectes culturals”, indicava Moll, qui recordà “el tancament de l’Espai Mallorca”.

Així mateix, el sector musical es mostrà contrari a la decisió de Bauzá. El cantant d’Oso Leone, Paco Colombàs, ho qualificà d’“acte terrorista en el terreny cultural”. “Per nosaltres, gairebé l’única esperança de sortir fora de les Illes era fer-ho amb l’Institut Ramon Llull. Ara més que mai, l’ajuda de l’IRL era vital”. Igualment decebut es mostrà el secretari d’Illescena, Carles Molinet, que afirmà que el problema és el fet de “no tenir cap projecte de projecció de la cultura”. Fins ara “passava pel Llull o pel Ministeri”, afegí. En el camp de les arts escèniques, recordà que el concepte d’insularitat suposa prop d’un 25% de la despesa per a les companyies i que sufragar just això no basta, perquè “a Burgos, sense insularitat, tenen projecte de projecció exterior”, digué, i insistí   que el Govern fa dos anys que té aturades aquestes ajudes.

El president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, creu que la decisió de Bauzá és “una expressió més del seu antimallorquinisme” i li recordà que “llengua i cultura no són patrimoni de cap Govern”. “Com és possible actuar de manera tan barroera?”, es demanava. Per això, des de l’Obra reclamen una “nova reformulació” del Llull en què les Balears hi siguin presents amb els seus creadors, independentment del Govern que hi hagi a cada indret. Per part seva, la coalició PSM-IV-ExM assegurà que “l’Executiu del PP perd el cap per la seva obsessió antimallorquina”.

El PP ho defensa

Com era d’esperar, els dirigents populars a les diverses institucions feren costat a José Ramón Bauzá. La directora general de Cultura, Isabel Cerdà, per defensar-ne la sortida, ho féu amb una metàfora poc afortunada: “És com si, en un part, demanes al pare qui vol que sobrevisqui: la mare o l’infant?”, digué ahir, sense concretar si el Llull era la mare o l’Institut d’Estudis Baleàrics era l’infantó. El vicepresident del Consell, Joan Rotger, no volgué opinar sobre la decisió del president autonòmic i remarcà la seva “col·laboració amb el Govern”.

Marga Prohens, portaveu adjunta del PP al Parlament, digué que la formació comparteix la decisió del Govern. “Ha estat per un tema pressupostari i perquè es prioritzen altres àrees com Educació i Sanitat en aquests moments”, comentà.