Sant Agustí de Felanitx, incidents i judici
Intensa jornada judicial pels aldarulls de Sant Agustí enmig d’un ampli desplegament policíac
La mare d'una criatura ruixada amb esprai, dos agents de la Policia Local i tres joves felanitxers declararen ahir als jutjats de Manacor davant el magistrat que investiga la causa relativa als incidents que es registraren a les passades festes de Sant Agustí, quan les autoritats passaren sota pal·li. A banda del jutjat, però, la notícia ahir era també al centre de Manacor, pres per un ampli desplegament policíac. Fins i tot es veié un helicòpter sobrevolant la ciutat. La primera persona que declarà va ser la mare d'un infant de sis anys que va ser ruixat amb gas i que, com altres desenes de felanitxers, va haver de rebre atenció mèdica. M.G.C., que comparegué en qualitat de perjudicada, explicà al magistrat que anà a denunciar els fets a la Policia Local, però que l'agent es negà a recollir la demanda al·legant que "no tramitaria una denúncia contra un company".
La jutgessa de Ruiz-Mateos reflexionarà fins dilluns
L’empresari José María Ruiz-Mateos, fent declaracions ahir als mitjans de comunicació. Foto: Antena 3 La jutgessa Maria Pascual va decidir ahir prendre's uns dies més per pensar què ha de fer amb l'escàpol José María Ruiz-Mateos, que ja li ha pres el pèl tres vegades quan l'havia citat a declarar a Palma per una acusació d'estafa. Segons varen confirmar ahir al vespre fonts oficials del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, "previsiblement" dirà dilluns als missers i a la Fiscalia la decisió que hagi pres arran de la incompareixença de l'empresari. Ruiz-Mateos, detingut dimecres per ordre de Pascual, que volia assegurar-se que despús-ahir fos a Palma i no la tornàs a burlar, va aprofitar que la jutgessa el va deixar lliure a mitjanit per no venir a Palma.
Les negociacions entre la Lliga i Convergència, estancades
Font i Melià el dia en que van anunciar que iniciven les converses. Foto: Arxiu. Les negociacions entre Convergència per les Illes i la Lliga Regionalista estan estancades, semblen no anar ni endavant ni endarrere. En tot cas, tant Josep Melià com Jaume Font coincideixen en la necessitat d'arribar a acords i de pensar a construir un projecte de centre pel país. Les converses no s'han aturat, però ara mateix no s'avança en el procés de confluència aprovat pels òrgans d'ambdós partits. L'aparició d'Antoni Pastor en les negociacions -s'ha arribat a mantenir almanco una reunió a tres bandes- ha il·lusionat bona part de la militància, perquè veuen el batle de Manacor com un valor emergent entre la ciutadania, amb significatives afinitats entre els votants del Partit Popular.
Directors, pares i sindicats titllen de ‘cortina de fum’ la norma de Bosch sobre façanes
Un operari de l’Ibisec va enretirar, el mes d’abril, el llaç que estava penjat a la façana de l’IES de Marratxí.Foto: J.M. Professors, pares i sindicats van mostar ahir sintonia i titllaren de ‘cortina de fum' l'avís del conseller Rafel Bosch en el sentit que el Govern està preparant una normativa que regularà els usos de les façanes dels centres educativus perquè siguin considerats centres oficials i, per tant, no es permeti penjar-hi cap llaç pel català o qualsevol altre símbol. El secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, fou el primer a avisar que aquesta decisió només vol tapar mancances. "És una nova cortina de fum. Utilitzen els temes de llengua i de signes d'identitat per emmascarar la seva política de retallades brutals al sistema educatiu", apuntà.
“Lladres, tornau-nos el que és nostre”
Els funcionaris alçaren pancartes contra la política del Govern. Foto: J.Torres. Treballadors i usuaris de la Llar d'Ancians de Palma sortiren ahir al carrer per tallar, com cada divendres, el carrer General Riera en senyal de protesta contra les retallades del Govern. Una quinzena de policies nacionals els obligaren a tornar enrere. Davant els fets, l'ambient prengué força i empleats i residents s'enfrontaren als agents. Així, un home gran es va encarar fort contra un agent. Tan grossa era l'encesa que duia, que tres cuidadors el van haver de fer entrar a la força dins el centre. Mentrestant, la resta d'assalariats continuava cridant i xiulant contra l'Executiu. "Lladres, tornau-nos el que és nostre", cridaven sense parar.
“La pujada de la pensió a 450 euros no canviarà res”
Héctor,la dona i els fills, en el pis que comparteixen. Estan “ofegats” per la hipoteca que paguen. Foto: J.M. Héctor Rubén Caiza, de 36 anys, va arribar a Madrid el 1999. Després s'establí a Palma i actualment és beneficiari de la Renda Mínima d'Inserció, l'ajut de 400 euros del pla Prepara que el Govern de Rajoy aprovà prorrogar ahir. És el darrer recurs al qual es pot aferrar un ciutadà quan, encara a l'atur, ha perdut el subsidi de desocupació. La seva dona és empleada discontínua i, junts, tenen un fill de 5 anys i una nina de set mesos, que els està costant mantenir. El que més els preocupa, però, és la hipoteca a 30 anys, que els "ofega".
Bellver: cinc obres pendents per a l’adequació del castell
Els projectes d’intervenció a la fortificació ja estan redactats, però falta el finançament necessari. Foto: Arxiu. L'Ajuntament de Palma té en marxa fins a cinc projectes de restauració i condicionament per al castell de Bellver. L'emblemàtic monument, que el regidor de Cultura, Fernando Gilet, vol revalorar en allò que anomena "turisme cultural", té pendents un seguit d'actuacions en infraestructures. El problema, un altre cop, és la falta d'una partida pressupostària per tal de fer-los efectius. El total d'aquestes cinc actuacions pujarien a 859.000 euros. El responsable de Cultura de Cort confia en les ajudes que atorga l'Executiu de Madrid en concepte de l'1% cultural, a més dels fons europeus que pugui sol·licitar la Conselleria d'Economia del Govern balear per tal d'iniciar-ne les obres prioritàries. "No estam aturats, el problema és que no tenim doblers", afegeix Gilet.
1974: l'home per la paraula
L'home per la paraula és el títol d'un dels llibres que publicà el gran filòleg Francesc de Borja Moll. El tema, divers, de la publicació, toca punts del lèxic, les etimologies, l'onomàstica...
Ramis i els metges
El portaveu del PP, Miquel Ramis, responsabilitzà ahir els metges en cas que es produeixin a les Balears situacions greus derivades de malalties que puguin dur immigrants...
Què seríem sense mestres?
En bona part podríem dir que les societats es defineixen per la qualitat dels seus mestres. El llenyam dels educadors constitueix la matèria primera que permet la solidesa i solvència d'un país, d'una societat en particular. Cercau els mestres i observau el mapa escolar...