Romanen estables els dos incendis forestals declarats a Ferreries
L'Institut Balear de la Natura (IBANAT) contínua aquest dimarts treballant en les tasques d'extinció dels dos incendis forestals declarats ahir al terme municipal de Ferreries, que s'espera poder donar oficialment per controlats al llarg de la jornada d'avui, tal com han informat fonts del Govern. Al llarg de la passada nit, diversos mitjans terrestres han treballat per apagar les flames d'aquests dos focs, ubicats a l'Enclusa ubicats i el Pilar. El Govern calcula que la meitat dels incendis forestals de la temporada han estat provocats Dos focs forestals cremen a Ferreries
Manacor insta Bauzá a complir la seva paraula
L'Ajuntament de Manacor va aprovar ahir instar el Govern a modificar de nou la Llei de funció pública a fi que els ajuntaments i la resta d'institucions puguin establir si el coneixement de català ha de ser un requisit o, simplement, un mèrit. Això -que les distintes administracions tindrien "llibertat" per decidir si mèrit o requisit- era el que prometia José Ramón Bauzá a les juntes locals del PP la primavera passada, quan va emprendre un tour per la Part Forana amb motiu del congrés del partit. La sol·licitud de l'Ajuntament manacorí té l'origen en una moció del PSM que cercava que el Consistori mantingués el requisit de català per poder fer feina a l'Administració.
Bosch permetrà la segregació a les aules
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, afirmà ahir que els centres podran fer "grups d'iniciació en funció de la primera llengua escollida". Amb aquestes paraules, el responsable d'Educació reconeix, indirectament, que la mesura de lliure elecció de llengua a segon cicle d'Infantil i a primer cicle de Primària pot suposar la segregació per idioma a les escoles. Bosch, durant la inauguració ahir del CEIP Maria Lluïsa Serra de Maó, detallà que els centres podran optar també per fer "agrupaments flexibles o atenció individualitzada". Des d'Educació s'ha negat sempre que l'elecció de llengua sigui una segregació lingüística, si bé una de les diferències importants entre fer "agrupaments flexibles".
L’espoli fiscal alimenta el fracàs escolar
L'espoliació fiscal que pateixen les Illes alimenta el fracàs escolar. Aquesta és una de les conclusions del dirigent d'Esquerra, Joan Lladó, que ahir presentà algunes dades que demostren que els doblers que surten de l'Arxipèlag van a comunitats que acaben dotant les seves aules de més recursos. Segons Lladó, "les Balears foren durant el curs passat la comunitat amb menys inversió per càpita de l'Estat en Educació, juntament amb les illes Canàries (804), amb una inversió de 807 euros per habitant, mentre que la mitjana estatal es troba en 929 euros/habitant". Per Lladó, "aquestes xifres es tradueixen en les ràtios alumne / professor més altes de l'Estat, en una comunitat que és campiona en fracàs escolar i immigració per aula.
Compromís reclama que Madrid pagui a les Illes ara
Antoni Verger, David Abril, Joan Baldoví, Biel Barceló i Joana Lluïsa Mascaró, a la Platja de Palma. Foto: P.B. El deute de l'Administració estatal amb les Illes Balears s'eleva a devers 1.685 milions d'euros, segons els càlculs efectuats per la coalició PSM-IV-ExM. Però a falta d'un representant propi al Congrés dels Diputats, serà el diputat valencià Joan Baldoví qui alci la veu per reclamar el pagament dels esmentats doblers. Baldoví és diputat per la coalició Compromís pel País Valencià, que agrupa bàsicament el Bloc Nacionalista Valencià i Iniciativa pel Poble Valencià, a més d'altres formacions més petites. La composició interna i ideologia de Compromís, de fet, és molt similar a la de la coalició entre el PSM, IniciativaVerds i Entesa. La sintonia és tan gran que Baldoví registrarà durant els propers dies diverses iniciatives davant el Congrés en què exigirà "allò que pertoca a les Illes Balears i l'Estat no vol pagar".
El Govern calcula que la meitat dels incendis forestals són provocats
El conseller de Medi ambient del govern balear, Gabriel Company, ha calculat aquest dimarts que devers la meitat dels incendis soferts aquest estiu a Balears han estat intencionats, essent aquest, ha dit, un dels factors que han marcat la campanya d'estiu d'extinció de focs a l'Arxipèlag.
Llamazares diu que el PP retalla la sanitat per beneficiar “amics”
L'accés a l'aparcament de Son Espases, que ha acollit les darreres protestes contra les retallades sanitàries, fou el lloc escollit ahir pel diputat al Congrés per Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, per fer una defensa de la sanitat pública i carregar contra el Govern de l'Estat i de Balears per la política d'ajusts en aquesta àrea tan delicada. Segons Llamazares, darrere de "l'assalt" del PP a la sanitat pública allò que hi ha realment és un interès "d'engreixar la bossa" dels seus "amics" privats. "Hem posat la guineu a cuidar les gallines i la gallina està sent desplomada per oferir-la als sectors privats", apuntà el diputat, qui comparegué amb els coordinadors d'EU a les Illes i a Mallorca, Manel Carmona i Aina Comas.
L'acte institucional de la Diada saluda Balears
L'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya ha aconseguit l'aplaudiment dels ciutadans i personalitats a l'acte del parc de la Ciutadella de Barcelona quan s'ha solidaritzat amb els balears i valencians pels «atacs» que sofreixen a aquests territoris al català propi de l'indret. També s'ha sentit calor i emoció en evocar els afectats per l'incendi de l'estiu a l'Empordà, a Girona, i en parafrasejar l'escriptor Joan Salis: «No es tracta de deixar de ser catalans, sinó de deixar de ser imbècils». La presentadora de l'acte, la periodista Mònica Terribas, ha fet aixecar aplaudiments dels assistents amb la seva salutació a les Illes i el País Valencià, on «la llengua comuna rep sistemàticament atacs d'instàncies polítiques i judicials», ha dit.
Sindicats illencs, valencians i catalans defensen plegats la llengua pròpia a Barcelona
A Barcelona, aprofitant l'avinentesa de la Diada Nacional de Catalunya, s'ha duit a terme un acte conjunt de tres sindicats representatius de les Illes, el País Valencià i el Principat en defensa de la llengua catalana, on s'han rebutjat les agressions que es repeteixen, en concret en el marc educatiu.
Obre a Palma el major aparador de llibres de Balears
Més de 500 metres quadrats de llibres i 200 per acollir activitats culturals és la proposta del grup espanyol Agapea, que aterra a Palma per convertir-se en la llibreria més gran de les Illes Balears. Amb el nom d'Agapea.com Llibres urgents, el grup pretén cobrir les mancances que presenta l'Illa en aquest àmbit cultural. Així almenys ho explicà ahir Miguel Ángel Ferrero, un dels dos gerents de l'empresa, nascuda a Màlaga el 2002. De moment, la llibreria, de caire generalista i ubicada al número 6 del carrer Marquès de la Fontsanta de Palma, ofereix al públic més de 25.000 volums en espanyol, català i anglès. "Però tenim previst que la xifra arribi als 40.000 de totes les temàtiques a finals de mes", afegí Ferrero.
1930: The romance of exploration
The romance of exploration és el títol d'un llibre anònim editat per The Modern World Press de Londres i que recull "com l'home anà descobrint el seu propi món"...
Els censors
Hi ha una mena de lectors -d'aquests articles- que sempre que poden em fan la següent pregunta: ¿Pots escriure el que vulguis, en el diari? Imaginen que el periodista o l'articulista d'opinió...
Bosch ‘delega’ el desastre
L'enfilall de despropòsits que ha protagonitzat el conseller d'Educació per intentar dur a la pràctica l'obsessiva política antillengua pròpia de Bauzá arribà ahir al zenit...