Francesca Marí
Nit de Reis, nit d’esperances
La nit de Reis es convertí ahir en una jornada per fer una pausa a les preocupacions diàries i gaudir amb els infants de la màgia dels Reis d'Orient. Les principals places i carrers d'arreu de Mallorca s'ompliren de públic per veure arribar Melcior, Gaspar i Baltasar carregats de caramels i regals. Els presents enguany, per ventura, arribaran més minsos i, gràcies a les ajudes de moltes organitzacions i associacions, seran una realitat a moltes de les llars balears. I és que, val a dir-ho, no podem oblidar que, encara que ahir fos nit de Reis, un de cada tres infants illencs viu per sota el llindar de la pobresa. Unes xifres alarmants que Unicef donà a conèixer el setembre passat i que també s'han de recordar en dates tan assenyalades com aquesta.
L’Obra ret homenatge a l’empenta d’Aina Moll
Alguns dels membres de la família Moll, amb la directiva de l’OCB en destapar la placa per Francesc de Borja Moll.Foto: P.Pellicer. Just quan es compleixen els 50 anys de l'Obra Cultural Balear, l'entitat ha volgut reconèixer la tasca i l'empenta d'una de les seves sòcies fundadores, Aina Moll i Marquès (Ciutadella, 1930), que juntament amb el seu pare, Francesc de Borja Moll, impulsà la creació de l'OCB el 21 de desembre de 1962. Ha passat mig segle d'aquell naixement i l'Obra continua sent un element clau en la defensa de la llengua, la cultura i el país, com també ho ha fet durant totes aquestes dècades la filòloga menorquina, a qui ahir es volgué retre un homenatge. Un gran llaç amb la senyera presidia ahir capvespre l'escenari del teatre Xesc Forteza, on amics i seguidors de la lingüista feren un repàs de la seva trajectòria personal i professional davant prop de 200 persones.
Ona Mediterrània, una nova aposta per la ràdio en català
L’associació Voltor, l’Obra Cultural Balear (OCB) i un grup de ciutadans liderats pel conegut cantant Francesc Ribera Titot han pres la iniciativa d’omplir el buit radiofònic en català que hi havia a Mallorca d’ençà del tancament de Som Ràdio, primer, i després el d’Ona Mallorca. Per això, a partir del 27 de desembre i amb el nom d’Ona Mediterrània, iniciaran una campanya informativa i de recaptació d’acccionistes per crear una emissora de ràdio mallorquina i en la nostra llengua “capaç de dur la notícia des del lloc on es produeix fins a cada casa, sense intermediaris ni censures”, expliquen
15 anys sense Blai Bonet, homenatge al mestre
Demà es compliran 15 anys de la mort de Blai Bonet, un dels més grans escriptors en català contemporanis que ens deixà la matinada del 21 de desembre del 1997 de manera sobtada. El seu llegat continua avui ben present entre els seus lectors i estudiosos, tot i que durant anys les institucions d'aquesta illa hagin passat per alt la vàlua de l'escriptor més universal de les Illes Balears: la seva casa natal (al carrer de Palma), abandonada; les obres completes, encara sense editar; un monogràfic de l'IEB, també pendent, a més del seu dietari, també caigut en l'oblit, en són només un exemple.
La poesia teatral de Magisteri
Han passat vint anys d'ençà que el professor de la UIB Antoni Artigues inicià el projecte de Magisteri Teatre, seguint el que havia començat Encarna Viñas a principi dels setanta. La seva quimera era introduir la poesia i també les arts escèniques en l'educació dels futurs mestres per tal de "fer-la viure" de manera intensa. Artigues començà les representacions teatrals just després de la mort de Josep Maria Llompart amb un muntatge sobre Encarna Viñas: el magisteri més enllà de l'aula. Hi va recollir una selecció de poemes de Llompart i de Cèlia Viñas. De llavors ençà, el teatre a Magisteri no ha tingut aturall.
Demostració de força
Èxit de la Nit de la Cultura. La gala que organitza l'Obra Cultural Balear (OCB) es convertí enguany en una demostració de força del fet que la ciutadania no vol quedar palplantada davant els atacs constants cap a la cultura, la llengua i el país. L'Auditori de Manacor omplí ahir vespre les 785 localitats, fet que converteix aquesta gala dels premis 31 de Desembre en la més concorreguda de la història. Fins i tot hi hagué ciutadans que quedaren en llista d'espera. I és que l'ocasió pagava la pena i així també ho deixà palès el president de l'Obra, Jaume Mateu, en el discurs oficial, quan comparà la política de José Ramón Bauzá amb la de Felip V. Discurs de Miquel Àngel Llonovoy
50 anys de l’Obra en un documental
La Nit de la Cultura d'avui s'augura com la més gran dels darrers temps. No debades, l'Obra Cultural Balear celebra el mig segle d'història, i els atacs constants de l'Executiu Bauzá cap a la llengua i la cultura han reactivat la participació dels ciutadans en aquesta gala. L'entitat aprofitarà també la multitudinària assistència per presentar una nova iniciativa: el documental L'Obra de tots. Mig segle de lluita dels mallorquins per mantenir viva la llengua catalana. El projecte serà dirigit per Antoni Mir Marí, que ja s'encarregà de l'audiovisual L'obra d'un gegant. En aquesta ocasió, pretén fer un repàs de la història de l'entitat a través del fons de l'OCB, però també amb les vivències de la diversitat de les persones que en formen part.
L’Institut Ramon Llull es reuneix demà amb els batles mallorquins
El director de l’Institut Ramon Llull (IRL), Vicenç Villatoro, es reunirà demà capvespre amb els batles de Manacor, Artà, Esporles, Santa Margalida i Porreres per tractar la possible entrada d’aquests municipis a l’ens que es dedica a la projecció exterior de la cultura i la llengua catalanes. Després de la decisió del Govern balear de sortir de l'IRL -i que formalitzà ahir al matí a Barcelona en la junta rectora del Llull-, els batles de diferents municipis s'han dirigit a l'Institut per mostrar la voluntat de formar-ne part.
Dos segles de juguetes
El que començà fa 36 anys com una quimera d'un estudiant de Belles Arts s'ha convertit avui en un complet centre museístic sobre el món dels juguerois. Després de matenir viu el Museu de la jugueta de sa Pobla durant 12 anys, el col·leccionista Ton Boig Clar aterra ara a Palma amb un nou centre expositiu i amb més de 3.000 joguines exposades. És un repàs historiogràfic sobre aquest vessant de la nostra societat d'ençà de 1880. El centre, que obrí ahir capvespre les portes al públic, s'ubica al carrer de la Campana, just devora Santa Eulàlia.
L’Obra presenta una Nit de la Cultura amb “nervi” després d’un any “horrible”
"Ha estat un any horrible amb tota l'extensió de la paraula". Amb aquests mots el president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, feia balanç ahir del que ha suposat aquest 2012 en matèria de cultura, llengua i país. Ho féu durant l'acte de presentació de la Nit de la Cultura, que tindrà lloc divendres, dia 14, a l'Auditori de Manacor. Mateu recordà que enguany "s'ha decretat la ignomínia de l'Administració pel català" amb la Llei de funció pública, ha estat l'any que els balears ja no podem veure pel·lícules en català a la televisió pública i en el qual s'ha capgirat i retallat el sistema educatiu.
Connexió Manacor Ciutadella a l’edat de bronze
La segona campanya d’excavació a cala Morell es realitzà l’octubre passat. Ara l’equip d’arqueòlegs realitza l’estudi i l’anàlisi posterior. Dos jaciments arqueològics ubicats a la costa, en uns indrets inhòspits, de difícil accés i, a més a més, fortificats cap a l'interior. Aquestes són les principals similituds que trobam als assentaments de la Ferradura de Portocristo i a cala Morell de Ciutadella. Pertanyen a una tipologia de jaciments poc estudiada a l'illa i que, des de fa dos anys, investiga un equip de quatre arqueòlegs mallorquins i menorquins.
La Fira de Teatre de Vilafranca sobreviu gràcies al poble
La Fira de Teatre de Manacor i la de Teatre Infantil i Juvenil han patit el mateix mal: la manca de suport institucional. Això ha fet perillar ambdós esdeveniments escènics, que a darrera hora han pogut fer-se realitat, tot i ajornar-ne les dates. Així succeí a la capital del Llevant i també ocorre ara amb la mostra escènica infantil i juvenil de Vilafranca. Aquesta es farà gràcies al suport dels ciutadans de la vila, que han secundat la crida dels organitzadors, Sa Xerxa, i acolliran a les seves cases els més de 60 actors i directors que hi participaran entre el 14 i el 16 de desembre. La crida "La Fira depèn de tu" ha donat resultat i Vilafranca s'hi ha bolcat de ple després dels "problemes ecònomics" de la FIET. El motiu principal és els 24.000 euros que els deu el Govern de les dues edicions anteriors.
Bona resposta dels lectors
Un grup de lectors i les responsables de la llibreria Lluna brindaren per aquest dia. Foto: E.V. Recitals poètics, regals de paraules, presentacions o lectures dramatitzades foren algunes de les devuit activitats organitzades a Palma i Inca amb motiu del Dia de les llibreries. Fins a catorze establiments participaren ahir en aquesta celebració, que és la segona vegada que té lloc a Palma. "Encara estam començant, però estam contents de l'acolliment", apuntava Maria Barceló, de la llibreria Lluna. En general, els responsables dels espais on es ven la cultura escrita es mostraven satisfets amb la resposta del públic. Asseguraren que l'activitat augmentà respecte de dies normals, encara que "no ho podem comparar amb Sant Jordi", afegia Francesc Sanchís, des de Born de Llibres.
Les vinyetes envaeixen Palma
Les institucions han donat l’esquena al món de les vinyetes, però els professionals del còmic es mantenen ferms malgrat les adversitats. Així ho demostraren ahir a la llibreria Agapea de Palma amb la inauguració de l’exposició Making Off, que donà el tret de sortida al festival Còmic Nostrum. La sala d'actes de l'establiment acollirà fins al 22 de desembre més de 100 originals de 17 il·lustradors de còmics de les Illes Balears. La mostra pretén "donar a conèixer la realitat i l'actualitat del còmic a casa nostra", explicava ahir Joan Miquel Morey, un dels impulsors de la cita amb el TBO.
Art Jove rectifica i els artistes podran exposar a les Voltes
Una de les exposicions d’Art Jove d’arts plàstiques que s’exhibiren a les Voltes en anys anteriors.Foto: Arxiu. La pressió dels vuit finalistes del premi Art Jove d'arts plàstiques a l'Institut Balear de la Joventut sembla que ha donat resultats. Després de la decisió de la directora de Joventut, María José Frau, de relegar la mostra plàstica a un passadís del Conservatori i les consegüents crítiques dels artistes, l'Ajuntament de Palma hi ha entrat en joc a través de la Fundació Palma Espai d'Art, la qual ha cedit les Voltes perquè s'hi puguin exhibir els treballs finalistes. En realitat, les Voltes era l'indret on tradicionalment es duia a terme aquesta exposició, encara que enguany Frau al·legà que no s'hi podia realitzar perquè "no estava disponible". Ara, la situació ha canviat i Pilar Ribal acordà dilluns amb els joves creadors continuar la mostra al centre municipal.
El Mustang Ranch es converteix en escenari teatral
Les parets del que fou el club de cites més famós d'Europa es converteixen ara en aparador teatral. Parlam del Mustang Ranch, visible des de la via cintura de Palma amb els seus rètols lluminosos que anunciaven un món de plaers a preu de cartera. Fa tres anys i mig, el Mustang tancà les portes, però les seves dependències continuen intactes. A partir del 7 de desembre i durant tres caps de setmana del mes de desembre (divendres, dissabtes i diumenges) , actors, actrius i directors n'ocuparan les habitacions en una nova edició de teatre en petit format: Microteatre per luxúria.
Alexandre Ballester, el dramaturg per excel·lència
Setze obres teatrals, dotze de les quals estrenades, és el llegat que Alexandre Ballester (Gavà, 1933 - sa Pobla, 2011) deixà a les arts escèniques de les Balears durant els 44 anys que es dedicà a la dramatúrgia. Aquesta vocació la combinà amb l’estudi de la història etnogràfica del seu poble, els articles d’opinió i la reivindicació cultural i social. Ara bé, Ballester es convertí -per ventura senser ser-ne conscient- en el "cappare" del teatre mallorquí. Fou el "dramaturg per excel·lència". Així almenys el defineix el professor i crític literari Carles Cabrera, autor de llibre Alexandre Ballester, de professió, dramaturg, que es presentà ahir capvespre al Museu Can Planes de sa Pobla.
Nou homenatge al canonge de Santa Cirga
Familiars, polítics i representants eclesiàstics realitzaren una ofrena floral a la tomba del filòleg.Foto: A.B. El Bisbat de Mallorca ha volgut afegir-se als actes d'homenatge de l'Any Alcover. La figura de l'il·lustre filòleg fou recordada ahir a la seva localitat natal, Manacor, en uns actes que barrejaren el sentiment religiós amb la feina cultural que durant tota la seva vida realitzà el canonge de Santa Cirga. L'activitat d'homenatge a mossèn Alcover començà l'horabaixa al cementeri de Son Coletes, on hi ha la tomba d'Alcover. S'hi congregaren una nodrida representació de l'Església illenca, representants polítics de la localitat i els familiars del filòleg. "Fou un home que continua sent un referent per a la nostra terra, la nostra diòcesi i la nostra llengua", apuntava durant el seu discurs l'administrador diocesà Lluc Riera, qui també reconegué la tasca d'investigació que realitzà el canonge durant tota la seva vida.
Artistes i gestors culturals reclamen la dimissió de Bosch, Rotger i Gilet
Després de les protestes del col·lectiu de professors, metges i funcionaris de Cort, ara arriba el torn dels agents culturals. Les associacions que treballen en els diferents camps de la cultura també s’han alçat en ‘peu de guerra’ contra les polítiques del Govern, del Consell i de l’Ajuntament de Palma, que consideren “una humiliació constant i una falta de respecte continuada a la ciutadania, als artistes i a la cultura pròpia”. És la primera protesta, però avisen que n’hi haurà més.
Fènix 11·23: la denúncia pels abusos de poder
"El nostre repte ha estat fer versemblant una història inversemblant però real; aquesta és la paradoxa". D'aquesta manera, el director Joel Joan presentava ahir capvespre a Palma la pel·lícula Fènix 11·23. Joel Joan i Sergi Lara han treballat plegats durant set anys per portar a la gran pantalla la història d'Èric Bertran, un jove que a només 14 anys fou acusat de terrorisme informàtic per reclamar via e-mail l'etiquetatge en català a una cadena de supermercats. "Tot començà el 2004 quan estava assegut davant l'ordinador amb un Cola-Cao; em vaig fixar que el bric de llet estava etiquetat en dotze idiomes, però cap no era el català", recordava ahir Èric Bertran també a Palma. "En realitat -afegia-, vaig enviar aquells correus electrònics amb tota la innocència del món".
- Un ciutadà envia una carta a la consellera de Salut per a denunciar el tracte lingüístic rebut a l'hospital Verge de la Salut
- El ple del Consell de Mallorca vota en contra de la subvenció per a la Setmana del Llibre en català
- Concentració aquest dijous: «Contra la segregació i l’empobriment del saber, reivindicam una educació pública, de qualitat i en català»
- Quan començarà el curs escolar 2025/2026 a les Illes Balears?
- Sergio Rodríguez (Vox), desbocat al Parlament