Nit de l’Art ‘blindada’ i massiva

Fins i tot Bauzá els ‘blindà' dins el Casal Solleric que, juntament amb la comitiva institucional, recorregué les exposicions a porta tancada. Els ciutadans hagueren d'esperar que els polítics finalitzassin a cada espai per poder accedir-hi. Els centenars de ciutadans que es congregaren a l'indret no pogueren entrar als quatre espais expositius fins que la comitiva liderada per Bauzá, el batle, Mateu Isern, i la delegada del Govern, Teresa Palmer, havien fet el seu propi recorregut. Era la primera vegada que això succeïa i molts abandonaven el Casal mostrant el seu desacord per haver d'esperar durant més de mitja hora per visitar Expanded drawing a la planta noble. "Motius de seguretat a l'edifici", comentaven alguns dels tècnics del Solleric. Allò cert és que el president popular pogué passejar pel Solleric a pler, sempre atent a les explicacions de la comissària Pilar Ribal o d'alguns dels 33 artistes que formen part d'aquesta col·lectiva sobre la hibridació dels llenguatges a partir del dibuix.

El mateix féu en inaugurar les mostres de Carlos Aires amb la instal·lació Es Pain a la zona base; el fotògraf Miquel Salom a l'espai Born i Marta Blasco a l'Àrea 1. Mentrestant, al pati del Casal, una vintena de professors d'Arts Plàstiques, Música i Tecnologia repartiren fullets a les totes denunciant les retallades en Educació, sobretot amb vista a l'any que ve, quan aquestes matèries poden quedar més esquifides. Aquests mateixos professors realitzaren pintades al terra del passeig del Born i al carrer de Sant Feliu per deixar la silueta d'un ‘professor mort' al carrer.

Fou l'única nota reivindicativa de la vetlada, tret d'alguns crits contra el president conservador per la seva política lingüística quan sortia d'Es Baluard. Però res més. El gran desplegament policial semblava, doncs, del tot exagerat per a una nit en què els ciutadans el que volien era passejar tranquils i visitar les diferents propostes plàstiques.

Les galeries i els centres d'art foren els autèntics protagonistes de la vesprada, amb dos recorreguts clarament diferenciats. L'oficial, amb les 22 galeries o centres organitzadors de l'esdeveniment, i una vintenta llarga d'espais més que cada any s'afegeixen a la festa plàstica. "Les festes evolucionen i no hem de mirar prim, perquè qui és que té la vareta màgica per dir això és art bo i l'altre no?", comentava el galerista Joan Guaita que, per primera vegada, ahir recorregué la Nit de l'Art de cap a peus com un ciutadà qualsevol. Guaita fou un dels creadors d'aquesta cita fa setze anys, i ahir es mostrava pletòric en veure la gentada que recorria els carrers.

I és que la ciutat era ben viva. La música al carrer no fou tan concorreguda com en altres ocasions, però els palmesans sortiren a gaudir de l'art. Els bars del centre feren el seu particular agost i fins i tot les botigues de roba tenien obert de pinte en ample. Qualsevol excusa és bona per fer calaix en temps de crisi, i també per dinamitzar la ciutat.

A les nou i mitja del capvespre, els carrers Verí i Peraires eren plens i semblava difícil transitar-hi. Entre el públic, molts turistes o estrangers residents a l'Illa. Al carrer Verí, la comitiva de Cort i Govern -sense el conseller Rafel Bosch- es topà amb la del Consell de Mallorca, que venia d'inaugurar les seves Noves Presències a la capella de la Misericòrdia. També s'hi passejaven els socialistes Francina Armengol i Vivenç Tomàs. Aina Calvo i l'econacionalista Antoni Verger s'havien deixat veure hores abans al Casal Solleric.

Els carrers Concepció i Sant Feliu foren igualment ben concorreguts, com el passeig del Born on, passades les deu, l'ambient s'hi encalentia per moments, i no només per la calorada que feia. Els tríptics informatius de la Nit de l'Art -molt poc repartits enguany- servien de ventall per a molts.

Els que també tingueren bona acollida foren les propostes d'Arte Visión, desplaçats fins a la plaça Major. Tot i la decisió de Cort de traslladar-los d'indret, la resposta fou ben animada. I mentre les propostes artístiques al carrer s'anaven succeint, els interiors de les galeries eren una anar i venir de ciutadans. "És una de les més concorregudes i que més suports ha rebut", apuntava joiós el president d'Art Palma, Pep Pinya, mente assegurava que allò que necessiten els ciutadans "és oxigen".

Vetlades com aquesta recorden que, tot i estar en crisi, és possible crear caliu. I en aquest sentit, l'empenta artística i cultural és més que necessària. La cultura també genera economia i turisme, un emblema que no es cansen de repetir els nostres polítics. Ahir, però, es refugiaren dels milers de ciutadans (20.000, segons Pinya) que assistiren a la Nit més artística.