Francesca Marí
El Consell es desdiu i elimina les ajudes al suport genèric
El Consell de Mallorca tira enrere, per segona vegada, les ajudes promeses al suport genèric per a la producció editorial i fonogràfica en català. El mes de juliol passat, el conseller insular de Cultura i Esports, Joan Rotger, confirmava a aquest diari que ja tenien les bases enllestides i estaven a punt de publicar-les. Setmanes després, el discurs ha canviat per complet i ahir el Departament de Cultura del Consell reconeixia a dBalears que enguany tampoc no hi haurà ajudes per a l’edició en la llengua pròpia. Tot i estar previst a principi de legislatura, “no es podrà resoldre”, asseguraven ahir des del Consell.
La Universitat Catalana d’Estiu premia l’OCB
Josep Miquel Vidal, Miquel Deyà, Jordi Sales, Antoni Castella Calvé, Marisa Cerdó i Gabriel Bibiloni, durant l’entrega del reconeixement.Foto: J.M.M. La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) entregà ahir els premis Canigó a l'Obra Cultural Balear i al físic i investigador menorquí Josep Miquel Vidal en una cerimònia ben moguda per l'enuig del director d'Universitats del Govern balear, Miquel Deyà, que en sentir el discurs d'agraïment de la vicepresidenta de l'Obra, Marisa Cerdó, abandonà la sala per no escoltar les crítiques d'aquesta a l'Executiu Bauzá pel seu menyspreu envers la llengua catalana. Així doncs, la concessió dels guardons a la vila de Prada de Conflent (Catalunya Nord) es convertí en una aferrissada defensa del català a les Illes en uns moments d'extrema dificultat.
El Consell torna a demanar doblers a Madrid per restaurar el Castell d’Alaró
El Consell reclama doblers a Madrid per restaurar el Castell. Foto: Arxiu. Mesos després que el Consell de Mallorca retornàs al Govern de Madrid una partida de 200.000 euros per no haver licitat a temps les obres de restauració del Castell d'Alaró, ahir la Comissió de Patrimoni aprovà d'urgència una altra sol·licitud d'ajuda per a la fortificació. En aquest cas, la institució que presideix Maria Salom demana al Ministeri de Cultura una partida de 50.000 euros per rehabilitar l'aljub número 2. Aquesta ajuda s'inclou dins el pla de subvencions que posà en marxa l'Executiu espanyol per a indrets declarats Patrimoni de la Humanitat. Tot i que el Castell d'Alaró fa part de la serra de Tramuntana -Patrimoni Cultural de la Unesco- no està clar que aquesta ajuda arribi a bon port.
L’art resideix a Alaró
Després de l'èxit del dia anterior a Campos, les exposicions plàstiques tornaren a ser les protagonistes ahir vespre, en aquest cas en una localitat d'Alaró que es converteix en escenari artístic de l'estiu. Deu espais diferents, públics i privats, obriren ahir les portes a partir de les 21 hores per mostrar les propostes artístiques del moment. Addaya Centre d'Art n'és una de les protagonistes amb el treball de Robert Ferrer. Les estances de l'Ajuntament també feren un gran desplegament amb cinc punts d'exhibició i congregant també el col·lectiu d'artistes d'Alaró. I mentre el públic passejava pels diferents espais, la dansa, la música i la poesia ompliren les places i carrers. Al tancament d'aquesta edició, l'activitat continuava.
El Consell no reclamarà els 7,4 milions de Can Weyler i del Centre Catany
El Centre Toni Catany, ubicat a Llucmajor, comprèn la casa pairal que donà el fotògraf i l’adjacent que comprà el Consell de Tomàs Monserrat.Foto: Arxiu. Dos dels màxims projectes de l'anomenat "turisme cultural" que impulsà l'anterior equip del Consell de Mallorca estan ara en stand by. La Conselleria de Vicepresidència i Cultura del Consell no reclamarà els 7,4 milions d'euros que Madrid atorgà per a la creació delcentre internacional de fotografia Toni Catany (4,3 milions) i la rehabilitació de l'edifici de Can Weyler per convertir-lo en un centre d'interpretació de turisme cultural (3,4 milions). Aquests 7,4 milions provenien de l'Institut de Turisme d'Espanya i formaven part de les inversions estatuàries aprovades pel Govern espanyol l'estiu de 2009.
Els ‘silencis’ d’Alícia Llabrés obren el Festival Chopin
La importància dels silencis, tant musicals com artístics, vertebren l'exposició d'Alícia Llabrés a la Cartoixa de Valldemossa. La mostra, carregada de paisatges i sensibilitat envers la terra, s'obrirà al públic avui a les 20.30 hores i donarà el sus oficial a la 32a edició del Festival Chopin. Aquest no ha estat un any fàcil per als organitzadors de l'encontre musical, que, agost rere agost, congreguen pianistes de renom internacional. Les retallades culturals i econòmiques, comentava ahir Jaume Capllonch, també han fet trontollar el Festival que, en cap cas, no ha decidit renunciar a la seva aposta per la pianística. Les activitats culturals comencen avui amb la inaguració de la mostra de Llabrés que, sota el títol de Silencis antics, connecta els ritmes que donen els silencis tant en la música com en la pintura.
La UCE es redueix un dia i elimina la Universitat Jove
La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) no resta indemne a les retallades econòmiques en matèria d'educació i cultura. Igual que la majoria d'universitats del territori, la trobada a Prada de Conflent (Catalunya Nord) també se'n veurà afectada. Tant és així que l'equip rectoral ha decidit eliminar el programa de la Universitat Jove, una activitat acadèmica coordinada per la Universitat de les Illes Balears i dirigida a joves d'entre 15 i 17 anys.
610 anys d’història del castell de Cabrera
El 15 de maig de 1248, el prepòsit de Tarragona, Arnau, cedia l’illa de Cabrera als senyors Bernat de Claramunt i Guillem Huguet. L’arxipèlag entrava doncs en les negociacions del repartiment de la Conquesta catalanoaragonesa. Ara bé, aquest era un “regal enverinat”, perquè sobreviure a Cabrera resultà més complicat d’allò que es pensava en un principi. Així ho deixa entendre l'investigador i especialista en arquitectura militar Àngel Aparicio, que acaba de publicar el llibre El castell de l'illa de Cabrera (Documenta).
Santa Eugènia es consolida com a escenari teatral d’estiu
La calor i la basca d’ahir no atemoriren els centenars de ciutadans que, arribats d’arreu de Mallorca, ompliren els carrers i places de Santa Eugènia en la cinquena edició de la Quarterada. Amb aquesta mostra teatral al carrer, la vila s’ha convertit ja en una mostra de referència de les arts escèniques de l’estiu.
El Consell ha de tornar a Madrid 200.000 euros per no reformar el castell d’Alaró
El Consell de Mallorca ha deixat perdre l’ajuda de 200.000 euros que el Govern de Madrid atorgà el 2010 per a la primera fase de rehabilitació del castell d’Alaró. L’actual departament de Cultura i Patrimoni ha iniciat l’expedient de reintregrament per tornar aquesta partida, que aconseguí fa dos anys el senador Pere Sampol arran d’una esmena als pressuposts estatals. Aquests doblers s’han de retornar perquè, en el seu moment, no es licitaren les obres de reforma.
Els músics treuen la llengua
Faltaven pocs minuts per a les nou del vespre quan els Anegats pujaren a l’escenari. Foto: J.M. Les retallades del Govern Bauzá han provocat la mobilització i protesta de sectors ben diferents. El món de la cultura no n'és una excepció i ahir els músics de Mallorca en foren els protagonistes en un macroconcert a favor de la llengua catalana. Després del canvi inesperat d'ubicació, més de 40 formacions participaren en el concert Enllaçats per la música, que començà a les cinc del capvespre a la plaça d'Espanya de Palma. Els components d'Al Mayurqa, amb les seves lletres i comentaris sempre punyents, foren els primers a encetar la festa reivindicativa. Cucorba els seguí després, mentre a poc a poc ciutadans i turistes s'aturaven a veure tot aquell aldarull enmig de la plaça. Un indret, per cert, que era presidit per l'estàtua del rei en Jaume engalanat amb un gran llaç quadribarrat.
Els darrers vestigis d’un barri emblemàtic
Els molins són iconografia destacada de Santa Catalina i una part d’ells han estat restaurats. L'arquitectura tradicional es fusiona amb edificis modernistes pels carrers d'una de les barriades palmesanes que ha començat a reviure de nou. Tot i això, la seva fisonomia no ha restat impassible al pas del temps i avui s'hi poden contemplar els tradicionals xamfrans arrodonits. Ens referim al barri de Santa Catalina, els carrers del qual el darrer any han estat en el punt de mira patrimonial per l'esbucament de l'edifici del carrer Fàbrica.
La cultura surt al carrer
Centenars de persones sortiren anit al carrer a favor de la Cultura. Foto: J.M. Centenars de persones sortiren anit al carrer a favor de l'activitat cultural a l'Illa. Pintors, actors, músics, cantaires i ciutadans anònims agafaren una espelma de casa convocats sota el lema "No apagueu el llum de l'art". Aquest emblema es veié durant tota la cadena humana, que s'inicià davant el Parlament amb la lectura del manifest unitari i que, al tancament d'aquesta edició, encara no havia arribat al Conservatori. "Amb aquesta iniciativa ciutadana, totes les arts surten juntes per ser una sola veu", apuntava l'instigador de la mobilització, el músic Miquel Àngel Aguiló, perquè, com resa el manifest, "l'art i el coneixement s'han de mantenir lliures, no poden aparèixer i desaparèixer al caprici d'unes legislatures".
12.000 euros per als premis Ramon Llull
El patronat de la Fundació Ramon Llull sentencià ahir de mort el premi Ramon Llull, fins ara el guardó literari en català més ben dotat i que entregava juntament amb l'editorial Planeta. A partir d'ara, es convertirà en tres premis diferents i amb una dotació total de 12.000 euros. El director de l'Institut, Vicenç Villatoro, ja va anunciar el mes de desembre passat que, vista la conjuntura econòmica, retallarien la dotació i que, a més, el guardó prendria un nou caire i que "partiria de zero". Ahir ho varen corroborar tots els representants de la Fundació, reunits al capvespre a Andorra.
La Fira del Llibre tanca amb un 20% menys de vendes
Després de deu dies d'activitat, la Fira del Llibre de Palma tancà ahir les portes al parc de les Estacions amb una important davallada de vendes: un 20% menys que en edicions passades. Si bé la Fira de Sant Jordi va resultar un èxit per al gremi, en aquesta ocasió la cita unitària de la Fira del Llibre i la Setmana del Llibre en Català no ha donat el "resultat que esperàvem", confirmava ahir Laia Alegret, de Drac Màgic. "El mercat del llibre davallà l'any passat un 40% i nosaltres no en som aliens", argumentava ahir el president del Gremi, Francesc Sanchís. Altres dels motius d'aquests resultats més minsos són, apunta, l'espai i la ubicació dels estands a l'entrada del parc de les Estacions.
Els llibres s’instal·len a les Estacions amb un clam pel català
Les paradetes estaran ubicades a l’entrada del parc fins dia 10 de juny. Foto: J.Torres. "Defensar la cultura no és cap delicte i esper no ser detingut per atemptar contra l'autoritat com ha passat aquests darrers dies amb les persones que es volien manifestar pacíficament a favor de la llengua". Així de contundent i clar es mostrà l'actor Joan Miquel Artigues, pregoner enguany de la Fira del Llibre i la Setmana del Llibre en Català, que d'ençà d'ahir està instal·lada al parc de les Estacions de Palma. El discurs d'Artigues no passà per alt a ningú. I mentre el públic assistent a la inauguració l'aplaudia i se'n congratulava, els polítics damunt el petit cadafal no feren cap mamballeta ni una.
Al-Mayurqa no calla
Els cinc membres de la formació escolliren el monestir de la Real per a aquest primer concert. Foto: P.Pellicer. No ens fareu callar, polítics de dreta estantissa; sols ens podreu marginar, servint-vos de la mentida. Les lletres que Toni Roig creà el 2007 per al disc Temps de revolta són avui més vigents que mai. Ahir, quatre anys i mig després de la mort del creador, el seu grup, Al-Mayurqa, tornà a entonar-les als escenaris per fer sentir que la seva empenta -malgrat que segada- no aturarà mai. El monestir de la Real fou l'escenari escollit per Miquel Carbonell, els germans Martorell, Gaspar Jaume i Biel Martorell (la nova incorporació) per tornar a cantar la música tradicional i reivindicativa d'Al-Mayurqa. Ho feren davant un auditori de devers 300 persones i en un escenari emblemàtic "símbol d'identitat del nostre poble", com recordava Pere Martorell.
L’Acampallengua escalfa motors
Els turistes s’aturaven sorpresos per saber què era l’Acampallengua. Foto: N.Rincón. Barrejats entre parades per a turistes, clowns i músics improvisats, una trentena de voluntaris dels Joves de Mallorca per la Llengua es plantaren ahir a la plaça Major de Palma per confeccionar la pancarta que donarà la benvinguda a l'Acampallengua de Manacor. Es posaren a fer feina a les deu del matí i a les dotze del migida ja la tenien gairebé enllestida; tan sols faltava pintar-hi l'heroïna. Mentrestant, els turistes passejaven per allà i alguns s'aturaven intrigats per saber què era tot allò. Aquesta acció fou un acte simbòlic per donar el sus a aquesta trobada multitudinària en defensa de la llengua i la cultura pròpies del cap de setmana vinent.
Tot llest per a 'Il trovatore'
Protagonistes, músics i cor realitzaren ahir vespre l’assaig general d’aquesta òpera, la tercera de la XXVI Temporada del Principal. Foto: P.Bota Artistes, cantaires i músics d'Il trovatore omplien ahir vespre l'escenari del teatre Principal. Era la prova de foc, l'assaig general de la tercera de les produccions d'una temporada d'òpera "molt emocional", com assegurava Sylvia Corbacho, assessora artística de l'espai. Es referia que s'ha organitzat en "temps rècord" i amb uns pressuposts de mínims. Així, la reutilització de la producció -vestuaris, escenografia i atrezzo- ha estat la marca característica tant de Carmen com de La Boheme, i ara també d'Il trovatore. A les nou del vespre, tot estava llest per a la representació general, però la jornada havia estat llarga per a alguns dels treballadors del Principal que, ja de bon matí, enllestien els darrers detalls perquè la funció que s'estrena dimecres pugui ser tot un èxit.
Repintar les reivindicacions de fa 30 anys
El mural es troba en una de les parets exteriors del poliesportiu d’Alaró. Ara torna a tenir color reivindicatiu.Foto: J.L. Les reivindicacions de fa trenta anys continuen avui encara vigents. Així ho demostrà ahir la plataforma Com U d'Alaró, que "repintà" un mural fet el 1982 en defensa del Trenc. "És com un malson haver de tornar a fer aquestes accions, ens demostra que els polítics actuals pareixen d'una altra època", indicava Joan Lillo, organitzador de l'acció. Tres dècades enrere, un grup de joves d'Alaró, membres del GOB i del Centre de Cultura Popular, realitzaren un mural en una de les parets del poliesportiu del poble per reclamar al llavors president, Gabriel Cañellas, que el Trenc i el Salobrar fossin espais protegits.
- Un ciutadà envia una carta a la consellera de Salut per a denunciar el tracte lingüístic rebut a l'hospital Verge de la Salut
- El ple del Consell de Mallorca vota en contra de la subvenció per a la Setmana del Llibre en català
- Concentració aquest dijous: «Contra la segregació i l’empobriment del saber, reivindicam una educació pública, de qualitat i en català»
- Quan començarà el curs escolar 2025/2026 a les Illes Balears?
- Sergio Rodríguez (Vox), desbocat al Parlament