La Xarxa de Municipis Balears s'integra en la Fundació Ramon Llull
El Patronat de la Fundació Ramon Llull s'ha reunit avui a Ordino (Andorra), a la Casa Museu d'Areny-Plandolit, la seu de la Fundació, en una trobada de treball. El cap de l'ens, Vicenç Villatoro ha destacat la rellevància institucional que començarà a tenir en breu la incorporació de la Xarxa de Municipis Balears, ja que fins a 27 d'aquests municipis han mostrat la voluntat de participar activament en les activitats de la Fundació Ramon Llull. Una bona mostra d'això ha estat la presència a Andorra del batlle de Manacor, Antoni Pastor.
Bauzá rebutjà l’oferta de la Generalitat de continuar al Llull sense posar-hi doblers
Imatge de l’octubre del 2011, quan Mas i Bauzá signaren la permanència en el Llull.Foto: Arxiu. La política "d'austeritat" fou l'argument principal que donà el conseller d'Educació i Cultura, Rafel Bosch, per explicar la sortida de les Illes Balears de l'Institut Ramon Llull. Aquest raonament fou adornat per algunes crítiques per la "deriva política" d'Artur Mas pel referèndum del Principat, però el Govern no volgué vincular-ho mai amb una decisió política, sinó monetària. Aquesta argumentació queda ara en dubte per boca del director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, que assegurà a aquest diari que el conseller català de Cultura, Ferran Mascarell, oferí al seu homòleg, Rafel Bosch, que les Balears continuassin dins l'ens sense necessitat de posar-hi cap partida econòmica.
Alaró s’afegeix al Llull tot i estar en mans del PP
El poble d'Alaró, governat amb majoria absoluta pel Partit Popular, s'afegeix a la Xarxa de municipis i entitats de Balears pel Ramon Llull. És la primera localitat de Mallorca on la majoria de regidors conservadors no veten la incorporació a l'organisme encarregat de difondre la llengua i la cultura pròpies de les Illes a l'exterior. L'adhesió a la Xarxa de municipis la varen possibilitar el vot favorable del jove edil Llorenç Perelló (independent dins la llista del PP) i l'abstenció dels altres regidors conservadors. Els representants dels grups de l'oposició varen votar a favor d'entrar a la xarxa.
Els municipis balears formalitzen entrar al Llull
La Xarxa de municipis i entitats de les Illes Balears ja és una realitat. Ahir es constituí l'ens que a partir d'ara iniciarà els tràmits legals per a la seva incorporació a la Fundació Ramon Llull i així promoure la llengua i la cultura catalanes a l'exterior juntament amb la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Andorra, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de municipis del País Valencià. L'estratègia del Govern de José Ramón Bauzá de sortir de l'Institut Ramon Llull no ha aturat els peus als 15 municipis i un consell insular que ahir formalitzaren a Manacor la creació d'aquesta xarxa. Ara bé, aquesta quinzena de localitats no són les úniques que s'han afegit a la proposta que inicià el novembre passat el batle de Manacor, Antoni Pastor.
Sus a la Xarxa de Municipis i entitats de les Illes per la llengua
Diversos municipis i entitats illenques han constituït aquest dimecres la Xarxa de Municipis i entitats de les Illes Balears, una xarxa de promoció de la llengua catalana que impulsarà en aquest àmbit les actuacions de l'Institut Ramon Llull (IRL), després de la sortida del Govern balear d'aquesta institució.
Onada de peticions per ingressar a l’Institut Ramon Llull
El cap de l’Executiu, el dia que assistia a la processó de la Beata, a Santa Margalida, just abans de saludar Antoni Pastor. Foto: Arxiu. Manacor no serà l'únic municipi de Balears que ingressarà a l'Institut Ramon Llull, la institució pública que s'encarrega de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes més enllà dels territoris on és pròpia. Santa Margalida, Porreres, Capdepera, Artà, Algaida i altres pobles han expressat també, com Manacor, la voluntat política d'entrar-hi. Els dos problemes dels consistoris són ara les limitacions pressupostàries de les entitats locals i trobar la fórmula legal més adequada per entrar en un ens que es dissenyà (jurídicament) pensant en les administracions autonòmiques. Els ajuntaments que fan comptes sol·licitar l'ingrés a l'IRL comparteixen motius ideològics: el rebuig a l'anunci del conseller Rafel Bosch d'abandonar la institució.
El Govern ha romput formalment la seva relació amb l'Institut Ramon Llull
El president de la Generalitat, al costat de José Ramón Bauzá, en els primers temps del mandat d'aquest, quan les vies de col·laboració entre ambdós Governs semblaven estables. El Consell de Govern d'aquest divendres ha donat validesa a la separació definitiva de l'Arxipèlag i el consorci que conforma l'Institut Ramon Llull (IRL). El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, ha explicat que aquesta acció no implica deixar d'assumir el compliment de les obligacions contretes en relació a l'exercici en curs o als precedents de les que en sigui responsable, i ha volgut recordar que aquesta decisió s'ha pres, entre altres causes, per la reestructuració del sector públic duita a terme pel Govern i està motivada per la difícil situació econòmica actual, i atenent al caràcter associatiu i voluntari de l'IRL. Segons ja havia anunciat l'Executiu, l'Institut d'Estudis Baleàrics assumirà les funcions que fins a ara es realitzaven a través de la delegació a Balears de l'IRL. Onada de peticions per ingressar a l'Institut Ramon Llull
Manacor demana entrar a l’Institut Ramon Llull
Pastor ja ha fet les primeres passes perquè Manacor entri al Llull. Foto: Arxiu. L'Ajuntament de Manacor vol entrar a l'Institut Ramon Llull (IRL) i ocupar així el buit que hi ha deixat el Govern de José Ramón Bauzá en decidir sortir de l'ens per discrepàncies polítiques amb Artur Mas. "És un exercici de responsabilitat i compromís amb la llengua i la cultura", apuntava el batle de la localitat, Antoni Pastor, expulsat del PP després de votar contra la Llei de funció pública que relega la llengua catalana a un mèrit i no a un requisit. Pastor ja ha fet les primeres passes perquè Manacor entri al Llull i s'ha posat en contacte amb el director de l'IRL, Vicenç Villatoro, per tal de fixar una reunió i concretar com es podria materialitzar aquesta incorporació.
Bosch confirma que la sortida del Llull és per la “decisió política” de Mas
"La política fa que hi hagi determinades opcions, i se'n deriven conseqüències". Així de clar es mostrà ahir el conseller d'Educació i Cultura, Rafel Bosch, que comparegué davant els mitjans per explicar els motius del Govern per treure les Balears de l'Institut Ramon Llull (IRL). L'argumentació va ser l'esperada: política, econòmica i presa in extremis, segons confirmà. Bosch explicà que la decisió d'anul·lar la partida que en un primer moment el Govern tenia assignada per al Llull (790.000 euros) fou presa "en qüestió de dies", després que José Ramón Bauzá comentàs "la necessitat d'ajustar els comptes".
Tots som Llull
Altre cop fora del Llullamb intenció manifesta:apuntar amb la ballestaal centre del nostre orgull.N'hauran mogut d'aldarullper fer aquest poble bastard.Tot i així trobarem l'artper un ressorgir intern.Tanmateix aquest Governno té dret a ser-ne part.
Bauzá “menysprea” la cultura pròpia i els seus creadors
“Menyspreu”, “autoodi” i “involució” foren alguns dels termes amb els quals agents culturals i representants polítics d’esquerres de les Balears qualifiquen la decisió de José Ramón Bauzá de sortir de l’Institut Ramon Llull. Només un sector se n’alegrà: el Círculo Balear. El seu president, Jorge Campos, “agraí” al president popular l’eixida per no continuar “en un organisme al servei de la independentista Generalitat de Catalunya”, apuntava ben cofoi en un comunicat al matí. Precisament, el procés sobiranista d'Artur Mas i els criteris econòmics "d'austeritat" han estat els arguments al·legats per Bauzá per donar portada a la projecció exterior de la cultura i la llengua catalanes.
Les Balears queden fora de l’Institut Ramon Llull
Nova estocada de mort a la projecció exterior de la llengua catalana i la cultura que es genera a les Balears. José Ramón Bauzá compleix els pronòstics dels més pessimistes i, després d'un any de ‘gràcia', fa sortir les Illes Balears de l'Institut Ramon Llull (IRL). Això sí, no ho diu de manera directa, sinó que ho anuncià a través d'un ambigu comunicat emès a les 19.35 hores. Sols hi assenyalà els "criteris d'austeritat" com a causa de la sortida, a més de dir que el Govern balear "aposta pels organismes propis per a la difusió de la llengua i la cultura". La renúncia al Ramon Llull suposa un "genocidi lingüístic" Crítiques per la sortida de Balears de l'Institut Ramon Llull
Maçada a la llengua
La decisió de Bauzá de retirar les Balears de l'Institut Ramon Llull constitueix una ignominiosa maçada a la llengua i a la cultura pròpies de l'Arxipèlag...
Crítiques per la sortida de Balears de l'Institut Ramon Llull
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha acusat e Govern balear d'«instrumentalitzar» les polítiques culturals, amb la seva decisió de sortir de l'Institut Ramon Llull (IRL) de promoció exterior de la cultura catalana.
La renúncia al Ramon Llull suposa un "genocidi lingüístic"
El PSM-IniciativaVerd-Entesa ha qualificat de "genocidi lingüístic" que el Govern hagi pres la decisió d'abandonar l'Institut Ramon Llull, al qual va destinar aquest any un partida d'1,2 milions d'euros, i ha censurat que el president de l'Executiu autonòmic, José Ramón Bauzá usi com a "excusa" d'aquesta sortida que "Balears no és part dels Països Catalans".
- S'ha mort Pere Sampol Mas, el polític que va dur el sobiranisme d'esquerres a les més altes cotes de poder
- SOS Residents: «Diguem prou a la carrera 312 i a la Mallorca convertida en parc temàtic»
- És el 'colmo', Pere!
- OCB: «Negar-se a tramitar una denúncia formalitzada en català és una infracció greu del règim disciplinari de la Guàrdia Civil. No es pot tolerar!»
- Aquests són els talls i restriccions de trànsit que provocarà la Mallorca 312 aquest dissabte