Francesca Marí
El Museu de Mallorca canvia d’ubicació
De Ca la Gran Cristiana al Centre de Cultura Sa Nostra. El Museu de Mallorca canvia d'ubicació mentre durin les obres a la seu del carrer de l'Almudaina. A partir d'avui i durant dos anys, part de la seva col·lecció es podrà veure al Centre Cultural de Palma en el que serà "un tast" de les peces més rellevants, segons apuntà ahir la directora del Museu, Joana Maria Palou. Tot i això, Palou destaca que "totes les peces que conté són importants per entendre la història de Mallorca", encara que en aquesta mostra se'n donen a conèixer algunes de les més emblemàtiques.
Renoir: adéu i gràcies
A les vuit del capvespre, la coa per entrar als cinemes de l'Escorxador era ben llarga. Era el comiat dels usuaris d'aquest establiment de VO. Un cartell de “Pròximament: res” fa dies que penja a la taquilla dels Renoir. És el que anuncia que no hi haurà més novetats cinematogràrfiques a les sales de l’Escorxador. A la vora, els sis treballadors n’han penjat un altre en què donen les gràcies als espectadors “per tots aquests anys”. És la crònica d'una mort anunciada. Dimarts, dia 8, serà el darrer dia que les quatre sales projectin una pel·lícula. Després, l'empresa que lidera Enrique González Camacho vendrà de Madrid a recollir tot el material per desballestar el local.
Els ajuntaments queden fora del Circuit de Música Tradicional
El Consell de Mallorca ja té enllestit el plec de condicions per a la convocatòria del Circuit de Música Tradicional del 2012. Després que l'any passat cancel·làs l'oferta d'aquest tipus de música i les agrupacions afectades presentassin un recurs d'alçada que encara s'ha de resoldre, la vicepresidència del Consell ha decidit modificar les condicions per a la promoció de la cultura i la música popular, a més de reduir la quantitat oferida. La principal novetat serà que els ajuntaments, màxims sol·licitants del circuit, en quedaran exclosos. Així les coses, a partir d'ara, la convocatòria quedarà limitada a les associacions i fundacions, que sí que ho podran sol·licitar com era habitual.
Els cines Renoir apaguen els projectors
La crisi a les sales de cinema arriba ara als Renoir de Palma. L'empresa que dirigeix Enrique González-Macho confirmà ahir que els cinemes que té a Palma i a Saragossa tancaran les portes dia 15 de maig, després de "vuit anys de pèrdues". "La situació és insostenible" i "no hi ha una altra solució possible", apuntaven ahir en el comunicat difós a través de les xarxes socials.
Noves troballes al baluard del Príncep
Les tasques arqueològiques al baluard del Príncep començaren a realitzar-se l’any 2007.foto:Arxiu L'ampliació de capital que l'Ajuntament de Palma realitzà per a les obres del baluard del Príncep sí que era per a l'execució de noves troballes arqueològiques. Així ho confirmaren des de l'equip de govern de Cort. L'arqueòloga municipal, Magdalena Riera, confirmà que els treballs de l'equip d'arqueòlegs que fan feina en paral·lel a l'execució de les obres localitzaren part de la murada medieval i restes bastant arrasades d'una casa també de la mateixa època.
Passió davant la Seu
Àngel Colomer, en el paper de Crist, abans de ser cricificat.Foto: J.Torres. El vent i l'amenaça de pluja d'ahir dematí no aconseguiren deslluir la representació del Via Crucis a les escales de la Seu. Després de vint-i-set anys, la cita de la companyia Taula Rodona s'ha convertit en tot un clàssic del Divendres Sant palmesà. Així ho demostrà la gentada -locals i turistes- que un any més omplí l'escalinata de dalt murada. Això sí, enguany no hi hagué sempentes i el públic assistent pogué seguir la representació teatral des d'una bona perspectiva. El text de Llorenç Moyà serveix al director Bernat Pujol i a l'elenc d'actors i actrius per portar amb una gran força interpretativa la passió i resurreció de Jesús de Natzaret.
Mor Jaume Mir, l’escultor de la història del poble
L'artista Jaume Mir, al costat de l'escultura de Ramon Llull que va fer el 1998 per al Parlament. Foto: dBalears Foners, éssers mitològics i personatges històrics de grans dimensions omplen algunes de les places i carrers d'arreu de Mallorca. Al darrere, hi ha la mà i l'expressivitat de Jaume Mir Ramis, l'escultor que plasmà amb bronze, fusta o pedra de Santanyí la memòria històrica del poble. Treballador infatigable, Jaume Ramis morí a Palma ahir de matinada a 96 anys i deixà com a llegat una obra que plasma "l'amor que sent envers Mallorca". Així ho assegurava el mateix artista en parlar dels característics foners o de la figura de Joanot Colom, que tant admirava. La vetla en record seu serà avui entre les 9 i les 19 hores al tanatori de Son Valentí, mentre que el funeral tindrà lloc dilluns a les 19 hores a l'església parroquial de la seva vila natal, Felanitx.
El Consell protegirà Can Lis
La casa de l'arquitecte danès Jörn Utzon coneguda com a Can Lis gaudirà en breu de la màxima protecció patrimonial. Així ho decidí ahir la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca, que aprovà iniciar els tràmits legals per incoar la residència de Santanyí com a Bé d'Interès Cultural (BIC) en categoria de monument. La proposta de protecció de Can Lis arriba a iniciativa de la Societat Arqueològica Lul·liana i el Col·legi d'Arquitectes de les Balears, que el juliol de l'any passat instaren el Consell a iniciar-ne la preservació. En aquells moments, l'habitatge projectat per l'arquitecte danès entre les anys 1971 i 1973 es trobava en obres de restauració, que ara ja han finalitzat.
El Consell pagarà el deute de l’Espai Mallorca en 15 dies
"De cada dia que passa, la muntanya del deute es fa més grossa". Aquestes eren les paraules del president del Gremi d'Editors, Miquel Ferrer, després de sortir de la reunió amb els responsables de Cultura del Consell de Mallorca. Es referia al deute que té el Gremi com a gestor de l'Espai Mallorca. Aquesta setmana farà sis mesos que les treballadores del centre de Barcelona no reben la nòmina. El motiu principal dels impagaments és que el Consell de Mallorca encara no ha fet efectiva la subvenció del 2011, una ajuda que puja a 86.000 euros. Ahir el vicepresident del Consell, Joan Rotger, confirmà als editors que l'abonament es farà efectiu en un termini màxim de 15 dies. "És una bona notícia, perquè desbloquejarà part de la situació, però encara hem de veure com es fa realitat", assegurava Ferrer.
Resistència teatral
Els cinquanta anys de celebració del Dia mundial del teatre passaren per Mallorca sense fer gaire renou. Alguns espais escènics, com el Principal de Palma o el de Manacor, mantingueren la tradició i feren la lectura del manifest internacional, realitzat enguany per John Malkovich. Però com diu el membre d'Estudi Zero Pere Mestre, aquesta diada serveix més que res perquè "com a mínim es parli de nosaltres". Els membres de l'Associació d'actors i actrius (AAAPIB) no han volgut passar per alt la data i ahir difongueren un manifest ben contundent. La seva resistència a desaparèixer del panorama cultural balear és ben forta i per això parlen de continuar fent feina, perquè "estar en crisi no significa estar aturat (encara que estiguem a l'atur!)", diu el text. El president del col·lectiu, Rodo Gener, reconeixia ahir a dBalears que el panorama teatral a l'Arxipèlag és "ben negre".
El mèrit d’un poble que no es resigna
A les cinc i mitja de l'horabaixa, les andanes del tren de Consell i Santa Maria eren plenes de gent. El ferrocarril, però, passava de llarg, no hi cabia ni una agulla. Era el preludi del que s'esperava una manifestació històrica: 2,1 quilòmetres de recorregut plens de ciutadans dient sí al català. Tot això és el mèrit d'un poble que no es resigna. Trenta anys després d'aquelles primeres manifestacions en pro de l'Estatut, ahir tornaren a sortir al carrer per demostrar que la llengua catalana és molt més que un ‘requisit', tot i que ara el Govern Bauzá el vulgui rebaixar a ‘mèrit'. Milers de veus en contra del setge al català Manifest 'Sí a la nostra llengua'
Versos de premi i reivindicació
D’esquerra a dreta: Francesc Garriga, Guillem Jordi Graells, Roser Vallès, Miquel Bezares i Antoni Clapés.Foto: G.Mas. "Deixau-me ser qui som". Els mots humanistes de Miquel Àngel Riera prenen embranzida davant l'actual torcebraç lingüístic entre el Govern popular i la societat civil. Així quedà reflectit ahir en l'entrega dels premis Cavall Verd, els guardons literaris que organitza l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i que ahir reteren homenatge al poeta manacorí. Francesc Garriga i Antoni Clapés foren els altres dos protagonistes de la jornada, reconeguts amb els premis Josep Maria Llompart i Rafel Jaume, respectivament. Precisament, la capital de Llevant, amb el batle, Antoni Pastor, postulant-se en pro del català i que també hi féu acte de presència, fou l'escenari d'unes distincions no absents de crítica contra les administracions públiques de les Balears.
Protesta musical
Els músics de l'Orquestra Simfònica protagonitzaren ahir el primer dels concerts protesta que tenen prevists per mostrar el seu desacord amb les retallades que han aplicat al seu pressupost l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. Unes 200 persones, a més dels setanta músics, es plantaren ahir capvespre davant Cort en un concert ben distès. Amb adhesius i pancartes de "Tots amb l'Orquestra", deixaren clar que la reducció que plantegen ambdues administracions fa inviable la continuïtat de la banda. En concret, la rebaixa de Cort serà del 32% i la del Consell, del 37%, uns termes que fan perillar "la supervivència de la Simfònica", apuntava Carlos Fortea, president del comitè d'empresa.
Els editors tancaran l’Espai Mallorca si el Consell no paga ‘ja’
Un mes després d'haver arribat a un principi d'acord entre administracions i Gremi d'Editors, la continuïtat de l'Espai Mallorca torna a posar-se en qüestió. És un altre capítol d'aquesta saga d'ajustaments econòmics, denúncies i endarreriments en els pagaments. Demà dijous, el Gremi d'Editors -gestors del centre- es veurà les cares amb les quatre treballadores de l'Espai Mallorca al Jutjat Social número 5 de Barcelona. El motiu és la demanda que interposaren les empleades contra els editors per incompliment de contracte, ja que varen estar fins a cinc mesos sense cobrar les nòmines. Actualment, els en deuen tres i l'extraordinària de Nadal. El president dels editors, Miquel Ferrer, té clar que, si el Consell de Mallorca no fa efectiu el pagament dels 86.000 euros que té pendents, les treballadores guanyaran el judici, cosa que suposarà "la pertinent indeminització".
D’Efak en estat pur
"Un home lliure, que lluità tota la vida per ser-ho, i algunes vegades ho aconseguí". Aquesta és la visió que Pep Tosar té de Guillem Fullana d'Efak, aquell polifacètic homenot que deixà empremta tant amb la seva veu com amb la seva literatura. D'ençà del 19 de gener i fins al 18 de març, al Círcol Maldà de Barcelona, Tosar encarna D'Efak en l'espectacle Tots aquests dois, una obra que repassa pam a pam la biografia del manacorí. Després de gairebé dos mesos en cartell i d'omplir gairebé cada dia -segons comenta l'actor-, ara ha arribat l'hora de mostrar l'obra al públic mallorquí.
Setze anys de torres humanes
Els Castellers de Mallorca celebraren ahir els setze anys d'història amb una jornada festiva en què no faltaren les torres humanes. "Fou un assaig una mica especial", comentava ahir Antoni Agüera, membre actiu de la colla. L'assaig a l'esplanada de l'Escorxador de Palma fou seguit d'un dinar de germanor, que s'allargà fins passades les cinc del capvespre. En total, hi prengueren part unes vuitanta persones del més de centenar de membres que té actualment la colla. En aquests setze anys d'història, els Castellers de Mallorca han fet passes de gegant. De les torres de quatre o de cinc pisos han arribat a convertir-se en "colla de vuit".
A l’espera de ser protegits
La revisió del Catàleg municipal de Palma és una de les tasques pendents de Cort. En la legislatura passada, des del Departament de Cultura s'iniciaren els tràmits per a la revisió de totes les fitxes patrimonials, a més de la inclusió de nous elements fins ara no tinguts en compte. L'Associació per la Revitalització dels Centres Antics (ARCA), com a màxima entitat civil encarregada de la preservació del patrimoni, féu una llista amb 32 elements que, a parer seu, tenien la consideració de ser preservats. Ara, esperen que el nou equip de govern de l'Ajuntament de Ciutat els faci efectius o els prengui almenys en consideració. De moment, no hi ha cap resposta de la Sala, i amb aquests anys alguns ja han desaparegut.
La força de la música en català
La música feta en la llengua pròpia torna a recollir els seus fruits en forma de premis. Són els que organitza la revista Enderrock, que el proper dilluns guardonarà les formacions que més destacaren durant el 2011. Les Illes Balears no queden fora d'aquests reconeixements. Antònia Font tornarà a pujar damunt l'escenari de la sala Apolo de Barcelona per rebre un altre guardó de la reconeguda publicació. En aquest cas, com a artistes més destacats, amb Manel, Joan Colombo, Carles Dénia i La Iaia. La directora de redacció de la revista, Helena Moren, assegura que l'any passat fou important per a la formació mallorquina i que la crítica així ho ha valorat.
Sol i gastronomia
Milers de ciutadans aprofitaren el bon temps i sortiren a ‘firar'. Foto: J. Morey. Coques, panades, pa, fruits secs i embotits. Les parades gastronòmiques tornaren a ser ahir les grans protagonistes del mercat tradicional i artesà que omplí el passeig de Sagrera i la plaça de les Drassanes fins a arribar a la Feixina. Milers de ciutadans acudiren a la cita d'aquesta mostra en què també participen les cases regionals amb tapetes dels seus productes típics. Tot per omplir el gavatx d'un dijous de festa per allò que anomenen Diada de les Balears. Això darrer no ho tenien tan clar els visitants que, en aturar-los per demanar si sabien el perquè de la festivitat d'aquest dia, molts pocs sabien respondre. "És una festa inventada", assegurava Francesc Mascaró, qui havia vingut de Son Ferriol.
Les Païsses recuperen la fisonomia dels anys cinquanta
A final dels anys cinquanta, Giovanni Lilliu liderà les excavacions al poblat talaiòtic de les Païsses d'Artà. Eren les primeres tasques arqueològiques que es realitzaven a l'indret i foren cabdals per a la consecució del que avui coneixem del jaciment. Ara bé, amb el pas dels anys, les estructures destapades fruit d'aquells treballs han quedat malmeses amb el pas del temps. Recuperar el conjunt tal com el deixà Lilliu, finat el 19 de febrer passat, és l'objectiu d'un equip d'arquitectes i restauradors liderats per Jordi Hernández. L'objectiu, explicava ahir la conservadora Margalida Munar, és retornar-lo a la fisonomia de fa seixanta anys. Per aconseguir-ho, es basaran en els arxius fotogràfics de Giovani Lilliu i Pere Sancho "per identificar totes les pedres i, una per una, col·locar-les al seu emplaçament original".
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- El tren entre Palma i Llucmajor tendrà parades al Conservatori, Pere Garau, Coll d'en Rabassa, Platja de Palma, aeroport i Son Llàtzer