Nova estocada de mort a la projecció exterior de la llengua catalana i la cultura que es genera a les Balears. José Ramón Bauzá compleix els pronòstics dels més pessimistes i, després d'un any de ‘gràcia', fa sortir les Illes Balears de l'Institut Ramon Llull (IRL).
Això sí, no ho diu de manera directa, sinó que ho anuncià a través d'un ambigu comunicat emès a les 19.35 hores. Sols hi assenyalà els "criteris d'austeritat" com a causa de la sortida, a més de dir que el Govern balear "aposta pels organismes propis per a la difusió de la llengua i la cultura". El director de l'IRL a Balears, Antoni Vera, anà més enllà, hi argumentà que la decisió de la sortida també ve donada perquè "no compartim la deriva política que ha pres Catalunya", referint-se així al procés sobiranista d'Artur Mas.
La versió oficial de l'Executiu és que la Conselleria d'Educació i Cultura "ja disposa de la Direcció General de Cultura i Joventut, a més del Consorci Institut d'Estudis Baleàrics, resultat de la unió de l'IEB amb el Cofuc", per a aquesta finalitat. Vaja, que just setmanes després de celebrar el desè aniversari del Llull, ara ja no és ‘necessari' per a les Balears.
Ara bé, la confusió sobre la supervivència o no del Llull a l'Arxipèlag havia regnat durant tot la jornada d'ahir just quan al matí es presentà l'avantprojecte de pressupost, en què no apareixia cap partida per al Llull. Vera havia assegurat que les "Balears esperarien els resultats de les eleccions del 25 de novembre per prendre una decisió" de continuar al Llull o no, un fet que hagué de desmentir passades les vuit del capvespre davant el comunitat oficial provinent de la Conselleria d'Educació i Cultura. "Nosaltres som constitucionalistes, el meu partit no creu en una ruptura de l'Estat; per tant, no podem continuar dins el Ramon Llull si ells es volen independitzar", afegia l'actual director de l'ens a l'Arxipèlag.
Curiosament, l'anunci de la sortida de les Balears del Ramon Llull es féu públic just quan a la galeria Pall Mall de Londres el president José Ramón Bauzá, acompanyat pel conseller d'Educació i Cultura, Rafel Bosch, inaugurava l'exposició Isleart amb gran bombo i plateret. Aquest pot ser el darrer acte d'envergadura que realitzarà les Balears emparat en l'Institut Ramon Llull.
L'anunci de la retirada de les Balears havia arribat a la Generalitat al matí, quan el conseller Bosch telefonà al seu homòleg català, Ferran Mascarell, per anunciar-li la decisió. "Han argumentat raons econòmiques, cosa que ens ha sorprès molt, perquè crec que les raons econòmiques, en aquest cas, no són suficients", sinó que aquesta decisió "ve determinada per les polítiques que està duent el Govern balear amb relació a la llengua catalana", va assegurar el conseller Mascarell, qui creu que "la cultura ha d'estar per sobre de decisions de caràcter polític i partidista".
Ve d'enrere
La poca implicació del Govern balear amb el Ramon Llull, màxim ens per portar la cultura pròpia arreu del món, ha estat gradual. L'any passat, Bauzá ja retallà la seva aportació a l'IRL un 27,3% i el deixà en 1.250.000 euros. A partir de l'1 de gener del 2013, el deixa a zero, just la data en què Bauzá ha d'assumir la presidència del Consorci de l'IRL. "Després d'aquesta reunió, s'acordarà com les Illes surten del Consorci", afegí Vera.
L'Institut d'Estudis Baleàrics serà qui assumirà les competències de projecció exterior; és a dir, el mateix que succeí el 2004, quan Jaume Matas com a president decidí sortir del Llull. La diferència ara és que el pressupost és molt més reduït que fa vuit anys, fet que suposarà que l'Executiu destinarà només 1.568.814 euros a repartir entre l'Institut d'Estudis Baleàrics i el Consorci per al foment de la llengua catalana (Cofuc). Si es computa tot, significa que el Govern de Bauzá destinarà l'any que ve un 49,7% menys que el 2012 en materia de cultura i llengua catalanes.
141 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
5 самых актуальных РІРѕРїСЂРѕСЃРѕРІ Рё ответов Рѕ семенах Приближается время посева рассады некоторых культур. РџРѕРєСѓРїРєР° семян Рё непременно связанный СЃ этим выбор сортов — важнейшие задачи, решение которых РІРѕ РјРЅРѕРіРѕРј определит будущий урожай. РќРµ Р·СЂСЏ РіРѕРІРѕСЂРёС‚ пословица: «От плохого семени РЅРµ жди хорошего племени». Больше всего РІРѕРїСЂРѕСЃРѕРІ возникает, конечно, Сѓ начинающих садоводов Рё РѕРіРѕСЂРѕРґРЅРёРєРѕРІ. РќРѕ Рё опытные дачники РїРѕСЂРѕР№ испытывают трудности, поскольку рынок изменчив, РґР° Рё технологии РЅРµ стоят РЅР° месте. Сегодня РјС‹ РїРѕРіРѕРІРѕСЂРёРј Рѕ наиболее распространенных вопросах, связанных СЃ выбором Рё РїРѕРєСѓРїРєРѕР№ семян. Как определить нужное количество семян?Прежде всего, отправляясь РІ магазин, необходимо определиться СЃ количеством семян. Чтобы сделать примерный расчет, вам нужно знать, сколько РіСЂСЏРґРѕРє, какой площади Рё каких культур РІС‹ будете высевать. РСЃС…РѕРґСЏ РёР· этого, произведите расчет необходимого количества семян. РЇ приведу РЅРѕСЂРјСѓ высева РІ граммах для некотор%D
Molt Bé Sr Bauza !! Mallorquins, Valencians i Aragonesos units contra tot es catalanisme manipulador de sa nostra historia, països catalans .. ? m'estic morint de riure.. Molt Bé Sr Bauza amb dos collons !! MALLORCA i BALEARS, sense manipulació pancatalaniste !!
Yo lo que no entiendo es qué punyetas haciamos financiando una institución que promociona la lengua y cultura catalanas. Que se la paguen ellos, ¿no?
Yo lo que no entiendo es qué punyetas haciamos financiando una institución que promociona la lengua y cultura catalanas. Que se la paguen ellos, ¿no?
Jorcat i poliglotes Al temps que parlam finals del segle XI l'. Estandart de Berenguer Ramon II era vermell amb cinc escuts de plata Per lo tant sa senyera es va adoptar posteriorment als aragonesos que eran els amos de aquests colors
Jorcat, i poliglotes .? Si ja eren independents perque , Jaume I va firmar es tratat de Corbeil , pagant al reí francés totes ses posesions en térras francesas , mancoes senyoriu de Montpellier, i tambe renuncia als drets dinastics damunt Provenza Sa bandera de Arago le va donar el Papa Alejandro I I a Sancho Ramirez quant es corona reí ,aixo DIU en José Luis Corral , profesor de historia Medieval a sa universidad de Zaragoza
"Primer des romans ,dos des visigots, tres des francesos,quatre unió amb Arago , cinc unió amb Castella" > abans dels grecs, i abans dels neardentals no et fot!! què coi significa aquest article de posessió?!! Catalunya no era dels romàns perque encara no existia. Hispània batejada pels fenicis, i aprofitada pels romàns que la van dividir en tres provincies romanes: ulterior Baetica, ulterior lusitania, i citerior tarraconensis, era habitada només per tribus iberes i celtes fins que s'hi van assentar fenicics, grecs, i romàns. Tampoc en temps dels visigots que són de l'època en que l'imperi es desintegrava assetjat per tribus barbars escandinaves ("suevos, alanos, vandalos") i llogava altres tribus a canvi de terres com els germànics visigots. Aquests van combatre des del Pirineu en direcció cap al sud de la península i es van establir com a cobrament del servei a terres d'Aquitània. Tampoc dels francèsos perque França no existir fins més tard (i si li va pertanyer catalunya una temporada entre guerres). Parles de l'imperi dels reis Francs, que van guanyar sobirania amb la divisió de l'imperi Carolingi amb capital a Bizantium (Bizanci) entre ells i el Sacre Imperi Romà-Germànic. Es als carolingis que els pertany la Marca Hispànica, i els francs, al sud, qui n'ostenta la sobirania posterior al trencament. Igual que els comptes catalàns, amb els drets concedits per un rei franc, eventualment no renoven el seu vassallatge al nou hereu, rei dels francs. No renovar el vassallatge implica que no reconeixes aquell rei, ni el seu domini. I això en política medieval era sobirania pròpia, o sigui, independència.
"Mites i mentides del nacionalisme catalá, fa 3 dies" > què té de significatiu el nom de marca hispànica, pallús? Els espanyols sempre barrejant l'imperi romà amb la cristiandat. Hispània no és Espanya, no ho ha estat mai. Hispània era la designació romana de la Peninsula Ibèrica. No té res a veure territorialment el s.I (roma) amb el s.XI (edat mitjana). Espanya és força posterior. Si voleu parlar d'històra, com a minim feu-ho amb coneixement de causa, en comptes de fer vergonya aliena. N'hi ha que han estudiat a l'escola del Paco Marhuenda.
Políglotes, molt d'acord amb el teu text, només un apunt. El comptat d'Aragó era un petit comptat, l'embrió potser, dins del Regne d'Aragó (previa unió dinàstica). Aquest regne era una suma de comptats al igual que els Comptats Catalàns que esdevingueren Catalunya.
Tronxo, no em dec haver explicat bé...una federació és una unió voluntària de dos o més estats sobirans, per tant, si l'antic comtat d'Aragó i el de Barcelona varen decidir unir-se s'entén que els dos eren independents, de fet el comtat de Barcelona es va independitzar de facto del regne Franc l'any 988. L'articulació legal i conjunta de tots els comtats que comença a tenir sota el seu domini el comte de barcelona, amb el nom ja de Catalunya, es realitza mitjançant tres documents bàsics de caràcter jurídic, legislatiu i cultural (com és un d'ells el del Usatges de Barcelona). Aquests doc.constitueixen el naixement de Catalunya com estat amb unes fronteres definides, corpus judicial i legislatiu unificat i uns referents culturals comuns. No hi havien dues dinasties, Catalunya era i formava part de la Corona d'Aragó i el Regne d'Aragó també, el monarca tenia el títol de rei d'Aragó i comte de Barcelona. Respecte a la bandera aragonesa que dius tú el seu nom és Senyera Reial. Actualment entre els heràldics hi ha consens que la senyera era un senyal heràldic de llinatge de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Els seus fills ja seran reis d'Aragó i comtes de Barcelona i utilitzaren el senyal heràldic del seu pare que esdevení senyal heràldic territorial per a tota la corona. Si t'agrada la història et recomano que te la llegeixis estrictament mirant d'evitar rerefons polítics o sentimentals.