La UE pressionarà Irlanda perquè accepti el rescat
Els ministres d'Economia de l'Eurozona pressionaran avui Irlanda perquè accepti ajuda financera del fons de rescat de la UE de 750.000 milions d'euros amb l'objectiu de frenar el contagi de la seva crisi de deute a altres països de la Zona euro, especialment a Espanya i Itàlia. Encara que el Govern de Dublín es resisteix a demanar l'activació del fons, els responsables europeus veuen pràcticament inevitable el rescat d'Irlanda -i també el de Portugal, que podria realitzar-se alhora- i creuen que Espanya ha d'adoptar noves mesures d'ajustament si vol "allunyar-se de l'ull huracà", segons informà un alt funcionari europeu. Responsables de la Comissió Europea i dels Estats membres han mantingut contactes amb les autoritats irlandeses al llarg del cap de setmana sobre el fons de rescat. Dublín rebutja sol·licitar assistència i ho fa al·legant que disposa de finançament fins a mitjan 2011. "N'hi ha que creuen que en aquesta situació és millor usar el mecanisme que no utilitzar-lo. Sobretot per la situació del sistema financer irlandès, que ha disparat el dèficit públic enguany fins al 32%", explicà l'alt responsable.
Elena Salgado afirma que Espanya està en millor situació que Irlanda
La vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, ha mostrat avui la seva preocupació per la situació del sistema financer irlandès, però va deixar clar que la volatilitat dels mercats que ha provocat aquest país està afectant "en grau molt menor" a Espanya que a la pròpia Irlanda o a Portugal. Després de concloure el sopar de treball amb el qual els ministres de Finances han començat la cimera del G20, Salgado ha reconegut que han comentat en la reunió el cas irlandès i ha admès que hi ha una "certa preocupació" per la indefinició de la situació i de les mesures que es poden anar adoptant.
Cuba no preveu normalitzar les relacions amb la UE
El canceller de Cuba, Bruno Rodríguez, ha condemnat en l'Assemblea General de l'ONU la posició comuna que manté la Unió Europea en les seves relacions amb l'illa. En aquest sentit ha dit que la UE «somia si creu que podrà normalitzar les relacions amb Cuba» mentre existeixi l'esmentada posició.
La UE demana a Ashton que explori la possibilitat de normalitzar les relacions amb Cuba
Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea han demanat a l'Alta Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Catherine Ashton, «explorar» d'aquí al mes de desembre que ve les possibilitats d'avançar cap a un acord bilateral entre la UE i Cuba, segons han informat fonts comunitàries. Durant el debat que han mantingut els ministres al dinar, la nova ministra d'Afers Estrangers i Cooperació, Trinidad Jiménez, ha fet una «apassionada» defensa de la posició espanyola i ha fet una intervenció «molt constructiva i positiva», segons les mateixes fonts. Jiménez era partidària d'enviar a Cuba un «senyal» per consolidar el procés de reformes.
Europa censura el cànon digital per a empreses i professionals
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) considera que el cànon aplicat a Espanya a tots els equips de reproducció digital -l'anomenat cànon digital-, concebut en el seu moment com a compensació als creadors per la còpia privada, no és compatible amb el dret europeu.
UM demana que les illes de la UE no es vegin afectades per la taxa aèria alemanya
Unió Mallorquina ha registrat en el Parlament una Proposició No de Llei per a que la Cambra insti al Govern central que dugui a terme totes les gestions necessàries amb el govern alemany a fi que la taxa aprovada pel país germànic per gravar el transport aeri no sigui aplicable als territoris insulars de la UE que no conformin un Estat, a causa de les seves característiques de mobilitat. Així ha posat de manifest Josep Melià acompanyada per la portaveu del partit, Catalina Julve, que la iniciativa sol·licita al Govern que presenti una iniciativa davant del Comitè de les Regions també insti a la UE que adopti les mesures oportunes per evitar que les illes es vegin afectades per aquesta taxa, amb la qual el govern alemany pretén recaptar uns mil milions d'euros anuals.
L'Estat acull el doble d'immigrants que la UE
En els darrers anys l'increment d'immigrants de totes les nacionalitats, però especialment dels procedents de Sud-amèrica, el nord de l'Àfrica i de l'Europa de l'Est, ha estat notable a l'Estat espanyol. Segons revelen les dades publicades ahir per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària, els estrangers residents a l'Estat espanyol suposen el 12,3 per cent de la població, gairebé el doble que la xifra conjunta de la Unió Europea (6,4 per cent).
La UE abordarà la situació al Sàhara
La Unió Europea i el Marroc analitzaran la situació al Sàhara Occidental durant la reunió del Consell d'Associació que les dues parts mantindran el proper 13 de desembre a Brussel·les després dels darrers incidents violents que s'han viscut a l'antiga colònia espanyola després que Rabat desmantellàs a la força el 8 de novembre el campament sahrauí instal·lat als afores de la capital per reclamar una millora de les condicions socioeconòmiques. "La qüestió serà abordada en aquest marc", explicaren fonts pròximes a l'Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Catherine Ashton, referint-se a la reunió del Consell d'Associació UE-Marroc que tindrà lloc a mitjan per desembre, una reunió prevista des de fa temps. No s'exclou que els ministres d'Exteriors dels 27 abordin la situació del Sàhara i el desmantellament del campament sahrauí a la reunió que mantindran el 22 de novembre a Brussel·les. El ministre d'Exteriors del Marroc, Taib Fassi Fihri, s'oferí ahir a comparèixer davant el Parlament Europeu per explicar allò que succeí a El Aaiun i tractar la situació del Sàhara Occidental amb els eurodiputats.
Antich vol que la seu de l'Observatori turístic europeu sigui a Balears
El president de les Balears, Francesc Antich, proposà ahir al vicepresident de la Comissió Europea i comissari de polítiques turístiques, Antonio Tajani, que les Illes Balears siguin la seu del futur Observatori de Turisme de la Unió Europea, per coordinar en xarxa -i donar-hi suport- les activitats dels diferents instituts estatals de recerca i proporcionar dades socioeconòmiques sobre el turisme en l'àmbit del Vell Continent. Així li ho féu saber durant el seu encontre en el marc de la segona jornada del Fòrum de turisme europeu, que té lloc a Malta.
Gaddafi mira de negociar davant el setge
Les forces del líder libi, Moammar el Gaddafi, per mantenir-se en el poder es troben al límit. L'ordre que el dictador va emetre al responsable dels serveis secrets a l'exterior, Buzid Durda, per dialogar amb els dirigents rebels de la part oriental del país, en són la prova. Segons un corresponsal de la cadena qatariana Al Jazeera, Gaddafi ha intentat obrir canals de contacte amb els caps de les tribus, però aquests han rebutjat negociar-hi.Malgrat els intents d'obrir un diàleg amb l'oposició, Gaddafi no cessa en el seu intent per recuperar el control del país, motiu pel qual envià ahir dos helicòpters de les seves forces lleials a la tercera ciutat de Líbia, Misrata (a uns 200 quilòmetres a l'est de Trípoli), per intentar realitzar-hi bombardejos. Tot i això, els rebels van fer caure els aparells, segons testimonis citats per Al Arabiya, que afirmen que la localitat està sota control rebel. Els dos aparells -no hi va haver víctimes- pretenien bombardejar la seu de la ràdio local, utilitzada pels rebels per difondre missatges d'ànim a la població i contra Gaddafi.
Itàlia tem l'arribada de 300.000 immigrants a Europa quan caigui Gadafi
El ministre d'Assumptes Exteriors italià, Franco Frattini, ha declarat que el Govern italià "tem" l'arribada de 300.000 immigrants a les costes europees quan "caigui el règim de Líbia" del coronel Muamar Gadafi, i ha insistit que "és impossible imaginar-se un futur després de Gadafi".
L'Estat acaba el 2010 a la coa del creixement econòmic de la UE
En el tercer trimestre de 2010 la taxa de creixement interanual de l'Estat espanyol va ser del 0,6%. Es tracta de l'increment més petit de tots els països de la Unió Europea que acabaren l'any en positiu, segons dades de l'Eurostat, l'oficina estadística de la UE, publicades ahir. Amb relació al trimestre anterior, el creixement del Producte Interior Brut (PIB) d'Espanya va ser del 0,2%.
Un milió de signatures podran impulsar una proposta legislativa a la UE
Els Vint-i-set han donat avui llum verd a la denominada 'iniciativa europea ciutadana', un nou instrument previst pel Tractat de Lisboa que permetrà als ciutadans europeus promoure propostes legislatives si reuneixen almenys un milió de signatures de suport, procedents d'un quart dels Estats membres i no d'un terç com demanava Brussel·les.
Salgado descarta que Espanya necessiti algun tipus d'ajuda financera
La ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, descarta que Espanya necessiti algun tipus d'ajuda financera, i expressa el seu suport a la reforma dels paquets d'ajuda de Grècia i Irlanda i a les propostes d'Alemanya de millorar la competitivitat de les economies més febles de la zona de l'euro.
“Espanya ha fet els deures i va per bon camí”
Zapatero pot estar tranquil. El president del Govern espanyol va rebre ahir l'aval de la cancellera alemanya, Angela Merkel, qui considerà que Espanya "ha fet els deures" i se situa en "molt bon camí" amb el pacte assolit amb sindicats i empresaris i la reforma de les caixes d'estalvis. la XXIII cimera bilateral, en la qual participaren sis ministres de cada gabinet i que va concloure amb un nou missatge de suport a l'euro i a la proposta alemanya de fer avançar la Unió Europea (UE) cap a un nou "pacte de competitivitat" que portarà més reformes. Toxo respon a Merkel que Espanya va per "mal camí" en desocupació
La UE acorda que els bancs privats participin en futurs rescats
Els ministres d'Economia de l'eurozona van arribar ahir a un acord per crear un fons de rescat permanent per a després del 2013 que preveurà la participació dels bancs privats "cas per cas" i no de manera automàtica quan calgui assistir financerament algun país. Amb aquesta "resposta sistèmica" a la crisi de deute que viu l'eurozona, els responsables europeus pretenen frenar el contagi dels problemes d'Irlanda a Espanya i Portugal. Les negociacions es van accelerar després de l'acord tancat per Alemanya i França sobre el funcionament d'aquest mecanisme permanent, que substituirà el fons de 750.000 milions creat el maig a fi d'assistir els països amb problemes per refinançar el seu deute. El pacte modera les pretensions inicials de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que exigia que la banca assumís de manera sistemàtica part de la càrrega en futurs rescats.
Brussel·les: el pla d'ajust d'Irlanda és una «base sòlida» per iniciar el rescat
El comissari d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, ha afirmat que el pla d'ajust presentat pel Govern irlandès és una «base sòlida» per negociar les condicions que s'imposaran a Dublín a canvi d'activar el rescat de 85.000 milions d'euros que preparen la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) amb l'objectiu de fer front a la crisi de deute provocada pels greus problemes del sector bancari irlandès.
Els recels no minven
La prima de risc o desconfiança dels mercats a invertir a Espanya es va mantenir ahir en màxims des de la creació de l'euro i l'interès del bonus espanyol a 10 anys va superar el 5%, nivell que no assolia des de juliol de 2002 i que obliga eal Tresor a assumir un major cost en emissions futures. El temor del contagi de la crisi d'Irlanda a altres països va fer que un dia més els inversors optassin per desprendre's de deute europeu, encara que després de l'obertura de Wall Street es van decantar per comprar accions al Vell Continent, el que va permetre el tancament a l'alça als principals parquets.
La retallada arriba a Irlanda
El primer ministre irlandès confia que les mesures ajudin a recuperar el crèdit dels inversors. Foto: Stringer. Reuters El Govern irlandès va presentar ahir el seu pla d'ajust per als pròxims quatre anys, que preveu retallades de 3.000 milions d'euros en prestacions socials, l'estalvi de 1.200 milions amb l'eliminació de 24.750 llocs de funcionaris i la pujada generalitzada d'impostos. Amb aquestes mesures i altres que s'aniran afegint, l'Executiu de Dublín, pendent del rescat de la seva economia, confia poder reduir el dèficit públic fins al 9,1% del Producte Interior Brut el 2011, després d'arribar enguany al 32% com a conseqüència dels 35.000 milions d'euros injectats en el sector bancari. Els seus objectius es basen en anàlisis moderadament optimistes sobre les perspectives de la seva economia, ja que calcula que creixerà un 2,75% de mitjana fins a 2014, la qual cosa contradiu, de moment, l'opinió dels mercats. I és que ahir l'agència Estandard & Poor's va rebaixar la qualificació del deute irlandès a llarg termini des de la categoria "AA-" a "A" amb perspectiva negativa, ja que considera que Irlanda haurà d'accedir a un rescat financer per a la seva banca major del previst. No obstant això, el primer ministre irlandès, Brian Cowen, va assegurar en el moment de la presentació del Pla de Recuperació Nacional que les mesures pretenen recuperar la "confiança de la ciutadania" i demostrar que el país té "futur".
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià