“Espanya ha fet els deures i va per bon camí”
Zapatero pot estar tranquil. El president del Govern espanyol va rebre ahir l'aval de la cancellera alemanya, Angela Merkel, qui considerà que Espanya "ha fet els deures" i se situa en "molt bon camí" amb el pacte assolit amb sindicats i empresaris i la reforma de les caixes d'estalvis. la XXIII cimera bilateral, en la qual participaren sis ministres de cada gabinet i que va concloure amb un nou missatge de suport a l'euro i a la proposta alemanya de fer avançar la Unió Europea (UE) cap a un nou "pacte de competitivitat" que portarà més reformes. Toxo respon a Merkel que Espanya va per "mal camí" en desocupació
La UE acorda que els bancs privats participin en futurs rescats
Els ministres d'Economia de l'eurozona van arribar ahir a un acord per crear un fons de rescat permanent per a després del 2013 que preveurà la participació dels bancs privats "cas per cas" i no de manera automàtica quan calgui assistir financerament algun país. Amb aquesta "resposta sistèmica" a la crisi de deute que viu l'eurozona, els responsables europeus pretenen frenar el contagi dels problemes d'Irlanda a Espanya i Portugal. Les negociacions es van accelerar després de l'acord tancat per Alemanya i França sobre el funcionament d'aquest mecanisme permanent, que substituirà el fons de 750.000 milions creat el maig a fi d'assistir els països amb problemes per refinançar el seu deute. El pacte modera les pretensions inicials de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que exigia que la banca assumís de manera sistemàtica part de la càrrega en futurs rescats.
Brussel·les: el pla d'ajust d'Irlanda és una «base sòlida» per iniciar el rescat
El comissari d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, ha afirmat que el pla d'ajust presentat pel Govern irlandès és una «base sòlida» per negociar les condicions que s'imposaran a Dublín a canvi d'activar el rescat de 85.000 milions d'euros que preparen la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) amb l'objectiu de fer front a la crisi de deute provocada pels greus problemes del sector bancari irlandès.
Els recels no minven
La prima de risc o desconfiança dels mercats a invertir a Espanya es va mantenir ahir en màxims des de la creació de l'euro i l'interès del bonus espanyol a 10 anys va superar el 5%, nivell que no assolia des de juliol de 2002 i que obliga eal Tresor a assumir un major cost en emissions futures. El temor del contagi de la crisi d'Irlanda a altres països va fer que un dia més els inversors optassin per desprendre's de deute europeu, encara que després de l'obertura de Wall Street es van decantar per comprar accions al Vell Continent, el que va permetre el tancament a l'alça als principals parquets.
La retallada arriba a Irlanda
El primer ministre irlandès confia que les mesures ajudin a recuperar el crèdit dels inversors. Foto: Stringer. Reuters El Govern irlandès va presentar ahir el seu pla d'ajust per als pròxims quatre anys, que preveu retallades de 3.000 milions d'euros en prestacions socials, l'estalvi de 1.200 milions amb l'eliminació de 24.750 llocs de funcionaris i la pujada generalitzada d'impostos. Amb aquestes mesures i altres que s'aniran afegint, l'Executiu de Dublín, pendent del rescat de la seva economia, confia poder reduir el dèficit públic fins al 9,1% del Producte Interior Brut el 2011, després d'arribar enguany al 32% com a conseqüència dels 35.000 milions d'euros injectats en el sector bancari. Els seus objectius es basen en anàlisis moderadament optimistes sobre les perspectives de la seva economia, ja que calcula que creixerà un 2,75% de mitjana fins a 2014, la qual cosa contradiu, de moment, l'opinió dels mercats. I és que ahir l'agència Estandard & Poor's va rebaixar la qualificació del deute irlandès a llarg termini des de la categoria "AA-" a "A" amb perspectiva negativa, ja que considera que Irlanda haurà d'accedir a un rescat financer per a la seva banca major del previst. No obstant això, el primer ministre irlandès, Brian Cowen, va assegurar en el moment de la presentació del Pla de Recuperació Nacional que les mesures pretenen recuperar la "confiança de la ciutadania" i demostrar que el país té "futur".
Antich vol que la seu de l'Observatori turístic europeu sigui a Balears
El president de les Balears, Francesc Antich, proposà ahir al vicepresident de la Comissió Europea i comissari de polítiques turístiques, Antonio Tajani, que les Illes Balears siguin la seu del futur Observatori de Turisme de la Unió Europea, per coordinar en xarxa -i donar-hi suport- les activitats dels diferents instituts estatals de recerca i proporcionar dades socioeconòmiques sobre el turisme en l'àmbit del Vell Continent. Així li ho féu saber durant el seu encontre en el marc de la segona jornada del Fòrum de turisme europeu, que té lloc a Malta.
La UE abordarà la situació al Sàhara
La Unió Europea i el Marroc analitzaran la situació al Sàhara Occidental durant la reunió del Consell d'Associació que les dues parts mantindran el proper 13 de desembre a Brussel·les després dels darrers incidents violents que s'han viscut a l'antiga colònia espanyola després que Rabat desmantellàs a la força el 8 de novembre el campament sahrauí instal·lat als afores de la capital per reclamar una millora de les condicions socioeconòmiques. "La qüestió serà abordada en aquest marc", explicaren fonts pròximes a l'Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Catherine Ashton, referint-se a la reunió del Consell d'Associació UE-Marroc que tindrà lloc a mitjan per desembre, una reunió prevista des de fa temps. No s'exclou que els ministres d'Exteriors dels 27 abordin la situació del Sàhara i el desmantellament del campament sahrauí a la reunió que mantindran el 22 de novembre a Brussel·les. El ministre d'Exteriors del Marroc, Taib Fassi Fihri, s'oferí ahir a comparèixer davant el Parlament Europeu per explicar allò que succeí a El Aaiun i tractar la situació del Sàhara Occidental amb els eurodiputats.
Antich demana fons de la UE per a zones madures
El president del Govern balear, Francesc Antich, es mostrà ahir contundent a l'hora de demanar que es dediqui una part dels fons europeus actuals i futurs a rehabilitar zones turístiques madures, com ara la Platja de Palma, i que aquesta petició s'inclogui en la comunicació sobre turisme que es debatrà a la Unió Europea l'any que ve. Aquesta petició es podrà inserir en forma d'esmena a l'apartat que hi ha sobre la idea de "maximitzar el potencial de les polítiques i els instruments financers de la UE per al desenvolupament del turisme".
La UE augmenta l'ajuda al Pakistan
La comissària d'Ajuda Humanitària i Resposta a les Crisis, Kristalina Georgieva, anuncià ahir que Brussel·les comprometrà devers 30 milions d'euros addicionals per assistir les víctimes de les greus inundacions que assolen el Pakistan, amb la qual cosa l'ajuda urgent de la UE en aquesta crisi s'elevarà a 70 milions d'euros. El desastre, que començà a final de juliol, ha causat ja 1.384 morts segons les autoritats i més de 1.600 segons l'ONU.També informà que dilluns viatjarà al Pakistan per "coordinar" l'ajuda, abordar amb les autoritats del país i els experts el tema de la conferència internacional de donants i estudiar els efectes de les riuades en una població ja castigada per altres conflictes. L'aportació comunitària de 70 milions d'euros és, en paraules de Georgieva, una quantitat "significativa", però es tracta de l'ajuda necessària "ara mateix" i no dels fons que el país haurà de menester més endavant per tal de "recuperar-se". L'assistència dels 27 es completa, a més, amb aportacions "en espècie", un material ofert per un total d'onze països, un dels quals és l'Estat espanyol, i que va des d'unitats depuradores d'aigua fins a farmacioles d'emergència, botigues i generadors elèctrics.
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- El Col·legi Pedro Poveda celebra la vintena edició del seu Certamen Literari
- El temporal deixa imatges espectaculars a Mallorca: caps de fibló a la badia de Palma i calabruixada a Puigpunyent