La UE pressionarà Irlanda perquè accepti el rescat

Els ministres d'Economia de l'Eurozona pressionaran avui Irlanda perquè accepti ajuda financera del fons de rescat de la UE de 750.000 milions d'euros amb l'objectiu de frenar el contagi de la seva crisi de deute a altres països de la Zona euro, especialment a Espanya i Itàlia. Encara que el Govern de Dublín es resisteix a demanar l'activació del fons, els responsables europeus veuen pràcticament inevitable el rescat d'Irlanda -i també el de Portugal, que podria realitzar-se alhora- i creuen que Espanya ha d'adoptar noves mesures d'ajustament si vol "allunyar-se de l'ull huracà", segons informà un alt funcionari europeu.

Responsables de la Comissió Europea i dels Estats membres han mantingut contactes amb les autoritats irlandeses al llarg del cap de setmana sobre el fons de rescat. Dublín rebutja sol·licitar assistència i ho fa al·legant que disposa de finançament fins a mitjan 2011. "N'hi ha que creuen que en aquesta situació és millor usar el mecanisme que no utilitzar-lo. Sobretot per la situació del sistema financer irlandès, que ha disparat el dèficit públic enguany fins al 32%", explicà l'alt responsable.

"Irlanda necessita trobar una sortida pel sistema financer. Això hi és i no desapareixerà", destaquen les fonts consultades. A més, el Govern irlandès només podrà resoldre per si mateix el finançament del sector públic si troba creixement, però amb els plans d'ajust és poc realista que l'economia avanci en els pròxims anys.
Els problemes irlandesos han contagiat Portugal fins al punt que els mercats "perceben" que les dues economies tenen els mateixos problemes malgrat les diferències. Això "complica" encara més la situació perquè "en cas d'haver-hi programa (de rescat), serien dos països". Un rescat conjunt que costaria 117.000 milions al fons de la UE, segons HSBC.

"Els següents a la llista, encara que a distància, són Itàlia i Espanya. No tenen el mateix grau de contaminació. Però cada vegada que la febre irlandesa puja a 39 graus, la d'Espanya i Itàlia puja una miqueta", apunta l'alt funcionari. Així, als mercats ja hi ha "dubtes" sobre si Espanya respectarà el compromís de reduir el dèficit al 6% del PIB el 2011 i sobre "si els plans de fusions de caixes s'apliquen amb la dosi i la velocitat adequades".
Per això, la UE considera que Espanya necessita una "segona ronda" de mesures. "Com més creïbles i ràpides siguin, més permetran allunyar-se de l'ull de l'huracà".