L'Estat espanyol, Noruega i Irlanda anuncien el reconeixement de l’estat de Palestina
L'Estat espanyol, Noruega, Irlanda han anunciat aquest dimecres que reconeixeran...
El Sinn Féin es prepara per governar Irlanda del Nord per primera vegada en la història
La líder del partit Sinn Féin per a Irlanda del Nord, Michelle O'Neill, es disposa a...
Es compleixen 25 anys dels acords de Pau a Irlanda del Nord: la reunificació és més a prop que mai
El 10 d'abril de 1998, Irlanda del Nord va posar fi, amb un històric acord,
El Sinn Féin guanya les eleccions al Sud i fa més possible la reunificació d'Irlanda
El partit republicà Sinn Féin, partidari de la reunificació de la República d'Irlanda i d'Irlanda
Obliguen un passatger que viatjava de Belfast a Eivissa a baixar a Tolosa pel seu comportament
La companyia Jet2 va obligar divendres passat a un passatger que viatjava de Belfast a Eivissa...
Irlanda vol que el BCE actuï com a prestador d'últim recurs
El Banc Central Europeu (BCE) hauria d'actuar com a prestador d'últim recurs i contribuir així a què la zona euro superi la crisi del deute sobirà, ha afirmat la ministra irlandesa d'Assumptes Europeus.
La retallada arriba a Irlanda
El primer ministre irlandès confia que les mesures ajudin a recuperar el crèdit dels inversors. Foto: Stringer. Reuters El Govern irlandès va presentar ahir el seu pla d'ajust per als pròxims quatre anys, que preveu retallades de 3.000 milions d'euros en prestacions socials, l'estalvi de 1.200 milions amb l'eliminació de 24.750 llocs de funcionaris i la pujada generalitzada d'impostos. Amb aquestes mesures i altres que s'aniran afegint, l'Executiu de Dublín, pendent del rescat de la seva economia, confia poder reduir el dèficit públic fins al 9,1% del Producte Interior Brut el 2011, després d'arribar enguany al 32% com a conseqüència dels 35.000 milions d'euros injectats en el sector bancari. Els seus objectius es basen en anàlisis moderadament optimistes sobre les perspectives de la seva economia, ja que calcula que creixerà un 2,75% de mitjana fins a 2014, la qual cosa contradiu, de moment, l'opinió dels mercats. I és que ahir l'agència Estandard & Poor's va rebaixar la qualificació del deute irlandès a llarg termini des de la categoria "AA-" a "A" amb perspectiva negativa, ja que considera que Irlanda haurà d'accedir a un rescat financer per a la seva banca major del previst. No obstant això, el primer ministre irlandès, Brian Cowen, va assegurar en el moment de la presentació del Pla de Recuperació Nacional que les mesures pretenen recuperar la "confiança de la ciutadania" i demostrar que el país té "futur".
Brussel·les: el pla d'ajust d'Irlanda és una «base sòlida» per iniciar el rescat
El comissari d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, ha afirmat que el pla d'ajust presentat pel Govern irlandès és una «base sòlida» per negociar les condicions que s'imposaran a Dublín a canvi d'activar el rescat de 85.000 milions d'euros que preparen la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) amb l'objectiu de fer front a la crisi de deute provocada pels greus problemes del sector bancari irlandès.
Preparau-vos
Ara toca parlar d'Irlanda. Fa mig anys era Grècia. El senyor Zapatero i la senyora Salgado asseguren que no hi ha cap ni una, per minúscula que sigui, possibilitat de semblar-nos a Irlanda. La vehemència amb què neguen ara és idèntica a la que negaven abans, quan érem "absolutament" diferents de Grècia, i en efecte a força de ser-ho, tan diferents, ens imposaren les mesures draconianes per tots conegudes.
Irlanda podria acceptar un pla d'ajuda bancària de la UE
El ministre irlandès d'Economia, Brian Lenihan, ha afirmat que el Govern del país acceptaria rebre un paquet d'ajudes dirigides al sector bancari mitjançant la creació d'un «fons de contingència». En el debat parlamentari mantingut després de les converses amb els representants del Fons Monetari Internacional (FMI), la Comissió Europea (CE) i el Banc Central Europeu (BCE), Lenihan ha admès que la creació d'un «fons de contingència» seria una «opció desitjable», tot i que ha advertit que encara no s'ha adoptat cap decisió definitiva.
La UE i l'FMI inicien demà la negociació per al rescat d'Irlanda
Experts de la Comissió, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) viatgen demà a Dublín per iniciar les negociacions formals d'un pla de rescat de fins a 100.000 milions d'euros per a Irlanda amb l'objectiu de frenar la crisi de deute a l'eurozona i evitar el contagi a Espanya i Portugal. El diàleg s'intensificarà tot i que les autoritats irlandeses rebutgen demanar ajuda per no perdre sobirania.
La crisi d'Irlanda enfonsa les borses
Les accions europees van tancar ahir amb el major retrocés diari des de l'1 de juliol i a prop de mínims de tres setmanes, per preocupacions sobre la situació financera dels països perifèrics de l'Eurozona. La confiança va ser durament copejada per la intensa pressió perquè Irlanda demani ajuda financera. L'índex FTSEurofirst 300 de les principals borses europees va tancar amb una caiguda del 2,3% a 1.086,61 punts. Al parquet espanyol l'Íbex 35 va caure el 2,46% fins a baixar als 10.095.40 punts. Mentrestant, la negativa d'Irlanda a acceptar ajuda va fer fracassar ahir el pla de rescat que preparaven la UE i el Fons Monetari Internacional per frenar el contagi dels problemes de deute a altres països perifèrics i evitar una "crisi de supervivència" de l'Eurozona.
La UE pressionarà Irlanda perquè accepti el rescat
Els ministres d'Economia de l'Eurozona pressionaran avui Irlanda perquè accepti ajuda financera del fons de rescat de la UE de 750.000 milions d'euros amb l'objectiu de frenar el contagi de la seva crisi de deute a altres països de la Zona euro, especialment a Espanya i Itàlia. Encara que el Govern de Dublín es resisteix a demanar l'activació del fons, els responsables europeus veuen pràcticament inevitable el rescat d'Irlanda -i també el de Portugal, que podria realitzar-se alhora- i creuen que Espanya ha d'adoptar noves mesures d'ajustament si vol "allunyar-se de l'ull huracà", segons informà un alt funcionari europeu. Responsables de la Comissió Europea i dels Estats membres han mantingut contactes amb les autoritats irlandeses al llarg del cap de setmana sobre el fons de rescat. Dublín rebutja sol·licitar assistència i ho fa al·legant que disposa de finançament fins a mitjan 2011. "N'hi ha que creuen que en aquesta situació és millor usar el mecanisme que no utilitzar-lo. Sobretot per la situació del sistema financer irlandès, que ha disparat el dèficit públic enguany fins al 32%", explicà l'alt responsable.
Elena Salgado afirma que Espanya està en millor situació que Irlanda
La vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, ha mostrat avui la seva preocupació per la situació del sistema financer irlandès, però va deixar clar que la volatilitat dels mercats que ha provocat aquest país està afectant "en grau molt menor" a Espanya que a la pròpia Irlanda o a Portugal. Després de concloure el sopar de treball amb el qual els ministres de Finances han començat la cimera del G20, Salgado ha reconegut que han comentat en la reunió el cas irlandès i ha admès que hi ha una "certa preocupació" per la indefinició de la situació i de les mesures que es poden anar adoptant.
Irlanda i el Regne Unit creen zones de vol per evitar les restriccions aèries
Les autoritats aèries d'Irlanda i el Regne Unit van acordar la creació de noves zones de vol que permetin als avions operar malgrat la presència del nigul de cendra, han informat avui fonts oficials. La nova "Zona de Temps Limitat" entrarà en funcionament a partir de les 11.00 hores d'avui (GMT) en l'espai aeri d'ambdós països i permetrà a les aerolínies travessar àrees de "densitat de cendra mitja", ha assenyalat l'Autoritat d'Aviació Irlandesa (IAA) en un comunicat. La mesura ha estat presa, diu la nota, després d'estudiar la informació facilitada per les anàlisis dels motors dels avions en funcionament des que començàs l'erupció de l'Eyjafjalla l'abril.
Tanquen altra vegada aeroports a Escòcia i Irlanda pel nigul de cendres
Alguns aeroports d'Escòcia, la República d'Irlanda i Irlanda del Nord han tornat a ser tancats al trànsit aeri a partir de les set del matí (06.00 GMT) d'avui pels riscs del nigul de cendra procedent del volcà islandès.
L'INLA inutilitza tot els seus arsenals
L'Excèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA), una escissió de l'inactiu Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), ha inutilitzat tots els seus arsenals, segons informava ahir la cadena de televisió britànica BBC.
Ferit greu un policia britànic en un atac amb una bomba
Un policia catòlic va resultar ferit ahir de gravetat a la localitat nord-irlandesa de Randalstown, al comtat d'Antrim, per l'explosió d'una bomba col·locada davall el seu cotxe. L'agent hi acabava de pujar i circulava per un carrer pròxim al seu domicili quan l'artefacte va explotar, segons fonts de la Policia.
La FIFA decideix que no es pot repetir el França-Irlanda
La FIFA ha decidit avui que no és possible repetir el partit disputat el passat dimecres entre França i Irlanda, quan els gals es van classificar per al Mundial de 2010 després d'un gol obtingut gràcies a una evident mà del davanter Thierry Henry.
Els horrors de la Irlanda del segle XX
Por, horror, abandonament i abusos sexuals constants. Aquesta era la realitat diària en els orfenats i tallers-escola a la Irlanda del segle XX, segons demostra l'infome oficial sobre el maltractament sistemàtic a institucions estatals regentades per religiosos durant prop de 70 anys. La Comissió per a la investigació de l'abús infantil, posada en marxa pel Govern el 2000, ha fet públic el document després d'anys de feina.