El rescat de Portugal pot costar 75.000 milions
La Unió Europea no descarta que Portugal necessiti en les pròximes setmanes un rescat de 75.000 milions d'euros per fer front a la crisi de deute, agreujada després de la dimissió del primer ministre, José Sócrates. A canvi, exigeix al futur Executiu que assumeixi i posi en pràctica els ajusts i les reformes que havia promès Sócrates per calmar els mercats. La crisi política que acosta Portugal al rescat dominà ahir la cimera de caps d'estat i de Govern que té lloc a Brussel·les des d'ahir fins avui. Sócrates va dimitir després que el Parlament portuguès rebutjàs el seu darrer programa d'austeritat, que disposa de l'aval de la UE, amb els vots en contra del principal partit de l'oposició, els conservadors de Pedro Passos Coelho. Una de les conseqüències fou la rebaixa de la nota del país per part de l'agència de qualificació Fitch en dos nivells, d'A+ a A-.
La UE acorda que els bancs privats participin en futurs rescats
Els ministres d'Economia de l'eurozona van arribar ahir a un acord per crear un fons de rescat permanent per a després del 2013 que preveurà la participació dels bancs privats "cas per cas" i no de manera automàtica quan calgui assistir financerament algun país. Amb aquesta "resposta sistèmica" a la crisi de deute que viu l'eurozona, els responsables europeus pretenen frenar el contagi dels problemes d'Irlanda a Espanya i Portugal. Les negociacions es van accelerar després de l'acord tancat per Alemanya i França sobre el funcionament d'aquest mecanisme permanent, que substituirà el fons de 750.000 milions creat el maig a fi d'assistir els països amb problemes per refinançar el seu deute. El pacte modera les pretensions inicials de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que exigia que la banca assumís de manera sistemàtica part de la càrrega en futurs rescats.
Brussel·les: el pla d'ajust d'Irlanda és una «base sòlida» per iniciar el rescat
El comissari d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, ha afirmat que el pla d'ajust presentat pel Govern irlandès és una «base sòlida» per negociar les condicions que s'imposaran a Dublín a canvi d'activar el rescat de 85.000 milions d'euros que preparen la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) amb l'objectiu de fer front a la crisi de deute provocada pels greus problemes del sector bancari irlandès.
Els recels no minven
La prima de risc o desconfiança dels mercats a invertir a Espanya es va mantenir ahir en màxims des de la creació de l'euro i l'interès del bonus espanyol a 10 anys va superar el 5%, nivell que no assolia des de juliol de 2002 i que obliga eal Tresor a assumir un major cost en emissions futures. El temor del contagi de la crisi d'Irlanda a altres països va fer que un dia més els inversors optassin per desprendre's de deute europeu, encara que després de l'obertura de Wall Street es van decantar per comprar accions al Vell Continent, el que va permetre el tancament a l'alça als principals parquets.
La retallada arriba a Irlanda
El primer ministre irlandès confia que les mesures ajudin a recuperar el crèdit dels inversors. Foto: Stringer. Reuters El Govern irlandès va presentar ahir el seu pla d'ajust per als pròxims quatre anys, que preveu retallades de 3.000 milions d'euros en prestacions socials, l'estalvi de 1.200 milions amb l'eliminació de 24.750 llocs de funcionaris i la pujada generalitzada d'impostos. Amb aquestes mesures i altres que s'aniran afegint, l'Executiu de Dublín, pendent del rescat de la seva economia, confia poder reduir el dèficit públic fins al 9,1% del Producte Interior Brut el 2011, després d'arribar enguany al 32% com a conseqüència dels 35.000 milions d'euros injectats en el sector bancari. Els seus objectius es basen en anàlisis moderadament optimistes sobre les perspectives de la seva economia, ja que calcula que creixerà un 2,75% de mitjana fins a 2014, la qual cosa contradiu, de moment, l'opinió dels mercats. I és que ahir l'agència Estandard & Poor's va rebaixar la qualificació del deute irlandès a llarg termini des de la categoria "AA-" a "A" amb perspectiva negativa, ja que considera que Irlanda haurà d'accedir a un rescat financer per a la seva banca major del previst. No obstant això, el primer ministre irlandès, Brian Cowen, va assegurar en el moment de la presentació del Pla de Recuperació Nacional que les mesures pretenen recuperar la "confiança de la ciutadania" i demostrar que el país té "futur".
UM demana que les illes de la UE no es vegin afectades per la taxa aèria alemanya
Unió Mallorquina ha registrat en el Parlament una Proposició No de Llei per a que la Cambra insti al Govern central que dugui a terme totes les gestions necessàries amb el govern alemany a fi que la taxa aprovada pel país germànic per gravar el transport aeri no sigui aplicable als territoris insulars de la UE que no conformin un Estat, a causa de les seves característiques de mobilitat. Així ha posat de manifest Josep Melià acompanyada per la portaveu del partit, Catalina Julve, que la iniciativa sol·licita al Govern que presenti una iniciativa davant del Comitè de les Regions també insti a la UE que adopti les mesures oportunes per evitar que les illes es vegin afectades per aquesta taxa, amb la qual el govern alemany pretén recaptar uns mil milions d'euros anuals.
L'Estat acull el doble d'immigrants que la UE
En els darrers anys l'increment d'immigrants de totes les nacionalitats, però especialment dels procedents de Sud-amèrica, el nord de l'Àfrica i de l'Europa de l'Est, ha estat notable a l'Estat espanyol. Segons revelen les dades publicades ahir per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària, els estrangers residents a l'Estat espanyol suposen el 12,3 per cent de la població, gairebé el doble que la xifra conjunta de la Unió Europea (6,4 per cent).
La UE aprova el segon tram del rescat a Grècia
Els ministres d'Economia de l'eurozona han fet avui llum verda al desemborsament dels 9.000 milions d'euros corresponents al segon tram del pla de rescat a Grècia pactat per l'UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) per un valor total de 110.000 milions en vista del bon resultat del pla d'ajust posat en marxa per les autoritats gregues. Dels 9.000 milions d'euros que rebrà Atenes, 6.500 milions els posaran els països de la zona euro i 2.500 el FMI. La missió enviada a Atenes per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el FMI entre el 26 de juliol i el 5 d'agost per avaluar l'aplicació de les reformes pactades ha constatat "impressionants progressos". El nou Govern eslovac ha decidit no aportar l'1% que li correspon.
Principi d'acord europeu per prevenir futures crisis econòmiques
La presidència belga de la UE i representants de l'Eurocambra han arribat aquesta tarda a un principi d'acord sobre la reforma del sistema europeu de supervisió bancària l'objectiu del qual és evitar futures crisis, segons han anunciat fonts socialistes. La reforma crearà un sistema d'alerta que detectarà riscos per a l'economia i tres noves autoritats comunitàries de supervisió (bancària, borsari i d'assegurances) per millorar la coordinació entre supervisors nacionals.
“Espanya ha fet els deures i va per bon camí”
Zapatero pot estar tranquil. El president del Govern espanyol va rebre ahir l'aval de la cancellera alemanya, Angela Merkel, qui considerà que Espanya "ha fet els deures" i se situa en "molt bon camí" amb el pacte assolit amb sindicats i empresaris i la reforma de les caixes d'estalvis. la XXIII cimera bilateral, en la qual participaren sis ministres de cada gabinet i que va concloure amb un nou missatge de suport a l'euro i a la proposta alemanya de fer avançar la Unió Europea (UE) cap a un nou "pacte de competitivitat" que portarà més reformes. Toxo respon a Merkel que Espanya va per "mal camí" en desocupació
Salgado descarta que Espanya necessiti algun tipus d'ajuda financera
La ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, descarta que Espanya necessiti algun tipus d'ajuda financera, i expressa el seu suport a la reforma dels paquets d'ajuda de Grècia i Irlanda i a les propostes d'Alemanya de millorar la competitivitat de les economies més febles de la zona de l'euro.
Els britànics donen per destruïda l'aviació de Gaddafi
El comandant de la Reial Força Aèria britànica (RAF) Greg Bagwell va dir ahir que l'aviació de Moammar al-Gaddafi està destruïda i que la coalició internacional patrulla "gairebé amb total impunitat" per l'espai aeri de Líbia. En declaracions als mitjans britànics, el vicemariscal de l'aire assegurà que els avions aliats "han destruït la major part de la força aèria" del dictador libi, la qual, segons advertí, ha deixat d'existir com a força de combat. "Ja no existeix com a força de combat i el seu sistema de defensa integrat i les seves xarxes de comandament i control estan seriosament danyats, fins al punt que podem operar amb gairebé total impunitat a Líbia", declarà.
La UE defensa un posicionament comú contra el règim de Gaddafi
La majoria de ministres d'Assumptes Exteriors de la UE ha defensat "la unitat" dins els Vint-i-set contra el règim de Muamar Gaddafi i han insistit que la Lliga Àrab manté el seu suport a la intervenció d'una coalició de països a Líbia per fer complir la resolució 1.973 del Consell de Seguretat de l'ONU, una cosa que ha posat en dubte Alemanya.
La benzina, pels niguls
Els preus del combustible han augmentat amb molt poc temps de reacció per als consumidors. La benzina ha marcat aquesta setmana un nou màxim a l'Estat espanyol i ha superat els 1,3 euros de mitjana per litre, en un context d'escalada de preus del petroli per la tensió a Líbia. Segons dades del Butlletí Petrolier de la UE, el preu mitjà del litre de benzina ha pujat un 1,79% en la darrera setmana, fins als 1,308 euros per litre, després d'haver igualat fa set dies el nivell rècord de principi d'any. Amb aquest preu, omplir un dipòsit de benzina d'un cotxe (50 litres de mitjana) costa 65,4 euros de mitjana, 10 euros més que fa un any. Quant al gasoil, ha augmentat un 1,6% en una setmana, fins a situar-se en 1,267 euros de mitjana per litre, i omplir aquest dipòsit de 50 litres és gairebé 13 euros més car que fa un any.
Gaddafi mira de negociar davant el setge
Les forces del líder libi, Moammar el Gaddafi, per mantenir-se en el poder es troben al límit. L'ordre que el dictador va emetre al responsable dels serveis secrets a l'exterior, Buzid Durda, per dialogar amb els dirigents rebels de la part oriental del país, en són la prova. Segons un corresponsal de la cadena qatariana Al Jazeera, Gaddafi ha intentat obrir canals de contacte amb els caps de les tribus, però aquests han rebutjat negociar-hi.Malgrat els intents d'obrir un diàleg amb l'oposició, Gaddafi no cessa en el seu intent per recuperar el control del país, motiu pel qual envià ahir dos helicòpters de les seves forces lleials a la tercera ciutat de Líbia, Misrata (a uns 200 quilòmetres a l'est de Trípoli), per intentar realitzar-hi bombardejos. Tot i això, els rebels van fer caure els aparells, segons testimonis citats per Al Arabiya, que afirmen que la localitat està sota control rebel. Els dos aparells -no hi va haver víctimes- pretenien bombardejar la seu de la ràdio local, utilitzada pels rebels per difondre missatges d'ànim a la població i contra Gaddafi.
Itàlia tem l'arribada de 300.000 immigrants a Europa quan caigui Gadafi
El ministre d'Assumptes Exteriors italià, Franco Frattini, ha declarat que el Govern italià "tem" l'arribada de 300.000 immigrants a les costes europees quan "caigui el règim de Líbia" del coronel Muamar Gadafi, i ha insistit que "és impossible imaginar-se un futur després de Gadafi".
L'Estat acaba el 2010 a la coa del creixement econòmic de la UE
En el tercer trimestre de 2010 la taxa de creixement interanual de l'Estat espanyol va ser del 0,6%. Es tracta de l'increment més petit de tots els països de la Unió Europea que acabaren l'any en positiu, segons dades de l'Eurostat, l'oficina estadística de la UE, publicades ahir. Amb relació al trimestre anterior, el creixement del Producte Interior Brut (PIB) d'Espanya va ser del 0,2%.
Un milió de signatures podran impulsar una proposta legislativa a la UE
Els Vint-i-set han donat avui llum verd a la denominada 'iniciativa europea ciutadana', un nou instrument previst pel Tractat de Lisboa que permetrà als ciutadans europeus promoure propostes legislatives si reuneixen almenys un milió de signatures de suport, procedents d'un quart dels Estats membres i no d'un terç com demanava Brussel·les.
Les Balears han rebut 1.000 milions de la Unió Europea en 25 anys
Les Balears han rebut un total de 1.000 milions d'euros per part de la Unió Europea en els últims 25 anys, el que suposa el 0,7 per cent dels 130.000 milions percebuts per Espanya, segons ha destacat el president del Govern, Francesc Antich, que ha recalcat que la major part d'aquests diners van ser destinats a l'Aeroport de Palma; a la xarxa de depuradores; l'adquisició de les finques de Ses Ufanes i de les quals componen el Parc Nacional de Llevant de Mallorca. Així ho ha informat Antich durant l'acte de celebració dels 25 anys d'Espanya a la UE, celebrat en el Parlament, on ha remarcat que els 130.000 milions d'euros rebuts per Espanya suposen la quantitat "més gran atorgada des de Brussel·les a un sol país europeu".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent